Aleksandr Uliànov

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAleksandr Uliànov

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Александр Ильич Ульянов Modifica el valor a Wikidata
31 març 1866 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Nijni Nóvgorod Modifica el valor a Wikidata
Mort8 maig 1887 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (21 anys)
Schlüsselburg (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata (Penjament Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióInstitut Clàssic de Simbirsk
Universitat Estatal de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciórevolucionari, estudiant Modifica el valor a Wikidata
PartitNarodnaia Volia
fraction terroriste du parti narodnaïa volia (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
ParesIlià Uliànov Modifica el valor a Wikidata  i Maria Alexandrovna Uliànova Modifica el valor a Wikidata
GermansLenin, Dmitri Ilitx Uliànov, Maria Ilínitxna Uliànova, Olga Uliànova i Anna Uliànova Modifica el valor a Wikidata
Condemnat pertemptativa d'homicidi Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm11284339 Find a Grave: 15788420 Modifica el valor a Wikidata

Aleksandr Ilitx Uliànov (en rus: Алекса́ндр Ильи́ч Улья́нов; 12 d'abril de 1866 - 20 de maig de 1887)[1] fou un revolucionari rus, germà gran de Vladímir Ilitx Uliànov (Lenin). Era conegut familiarment amb el nom de Sacha.[2]

Biografia[modifica]

Fill d'Ilià Nikolàevitx Uliànov (1831-1886) i Maria Blank (1835-1916), i el més gran de 4 germans (Dmitri, Maria, Anna i Vladímir), Uliànov es va graduar al col·legi de Simbirsk el 1883 amb una medalla d'or i va entrar a la Universitat de Sant Petersburg, on es va llicenciar en ciències naturals i va obtenir una altra medalla d'or por el seu treball en zoologia. A la universitat va participar en reunions il·legals i manifestacions, també pronunciant discursos a estudiants i treballadors. El 1886, es va convertir en el membre de la facció guerrillera Naródnaia Vólia (Voluntat del Poble).

El 1887 va formar part d'un grup que va intentar assassinar el tsar Alexandre IlI, motiu pel qual va ser penjat al Shlisselburg el 1887.[3] Entre els co-conspiradors indultats d'Uliànov, hi havia Bronisław Piłsudski, germà de Józef Piłsudski. La seva execució va provocar un gran impacte en el seu germà Vladímir, qui serà el futur líder i creador de la Unió Soviètica.[4]

Referències[modifica]

  1. Clark, Ronald. Lenin. New York U.a., 1988, p. 15. 
  2. «Lenin's Brother: An Interview with Philip Pomper».
  3. Pomper, Philip. Lenin's Brother: The Origins of the October Revolution. New York, W. W. Norton & Company, 2010. ISBN 978-0-393-07079-8
  4. Trotzki, Leo. «Leo Trotzki: Der junge Lenin (Kap.6)».