Aleksandr Veselovski

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAleksandr Veselovski
Alexander Veselovsky.jpg
modifica
Biografia
Naixement4 febrer 1838 (Julià) modifica
Moscou modifica
Mort10 octubre 1906 (Julià) modifica (68 anys)
Sant Petersburg modifica
Lloc d'enterramentCementiri de Novodévitxi, Sant Petersburg modifica
Dades personals
FormacióFacultat d'Història i Filologia de la Universitat de Moscou modifica
Activitat
Director de tesiFyodor Buslaev (en) Tradueix modifica
Camp de treballCiència de la literatura i literatura italiana modifica
OcupacióFilòleg i historiador de la literatura modifica
OcupadorUniversitat Estatal de Sant Petersburg modifica
ProfessorsFyodor Buslaev (en) Tradueix modifica
Obra
Estudiant doctoralN. K. Kozmin (en) Tradueix i Vladimir Shishmarev (en) Tradueix modifica
Família
GermansAleksey Veselovsky (en) Tradueix modifica

Aleksandr Nikolàievitx Veselovski —en rus: Алекса́ндр Никола́евич Весело́вский, també transcrit Alexander Vesselovsky— (Moscou, 16 de febrer de 1838 - Sant Petersburg, 23 d'octubre de 1906) fou un lingüista i teòric literari rus que va establir les bases dels estudis de Literatura Comparada.

Trajectòria[modifica]

Fill d'un general, va tenir com a tutor a Fiódor Busláev, i va estudiar a la Universitat Estatal de Moscou de 1854 a 1858. Després d'una breu estada a Espanya en qualitat de tutor del fill de l'ambaixador rus, Veselovski va continuar la seva educació amb Heymann Steinthal a Berlín i Praga, i va passar tres anys treballant en biblioteques italianes. Al seu retorn a Rússia, va ser professor a Moscou i Sant Petersburg i va ser triat membre de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg el 1876.

Els primers estudis de Veselovski en literatura medieval italiana el van portar a pensar que moltes trames i figures literàries van ser portades a Europa des d'Orient a través de l'Imperi bizantí. Examinant la literatura des del punt de vista genètic, Aleksandr Veselovski i el seu germà Aleksei (1843-1918) van intentar construir una teoria totalitzadora sobre l'origen i desenvolupament de la poesia. El 1899, el més gran dels germans va argumentar que «la font i arrel sincrètica dels gèneres poètics» pot ser rastrejada fins als jocs populars ritualitzats i els càntics folklòrics.[1]

Influència[modifica]

A la Unió Soviètica, Veselovski i els seus seguidors van ser criticats per la seva «etnografisme», que permetia a l'«estudi de les fonts créixer fins a un grau d'hipertròfia, i que dissol, per tant, el caràcter específic del treball literari en una col·lecció d'influències».[2]

Els formalistes de Sant Petersburg van compartir a grans trets una visió crítica de la teoria de Veselovski, encara que s'ha suggerit que la doctrina de Veselovski va ser en realitat un punt a partir del qual van evolucionar «de manera lineal, si bé polèmica».[3]

Encara que el seu treball ha estat generalment oblidat pels investigadors occidentals (probablement per la manca de traduccions), Veselovski ha estat considerat com «un dels estudiosos més instruïts i originals que ha donat Rusia»[4] i «el representant més significatiu dels estudis comparatistes en l'acadèmia russa i europea del segle XIX».[5]

Referències[modifica]

  1. Eleazar Meletinsky. The Poetics of Myth. Routledge, 1998. Page 139.
  2. Rachel Polonsky (English Literature and the Russian Aesthetic Renaissance. Cambridge University Press, 1998. Page 17) citant: Jauss, Hans Robert. Toward an Aesthetic of Reception. University of Minnesota Press, 1982.
  3. Dragan Kujundzic. The Returns of History: Russian Nietzscheans After Modernity. SUNY Press, 1997. Pàg. 8.
  4. Gogol from the Twentieth Century: Eleven Essays, ed. Robert A. Maguire. Princeton University Press, 1974. Pag. 39-40.
  5. Rachel Polonsky (English Literature and the Russian Aesthetic Renaissance. Cambridge University Press, 1998. Page 17) citant Sravnitelnoe literaturovedenie, de Viktor Zhirmunsky, p. 84.