Aleksandr Veselovski

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAleksandr Veselovski
Alexander Veselovsky.jpg
Biografia
Naixement 4 febrer 1838 (Julià)
Moscou
Mort 10 octubre 1906 (Julià) (68 anys)
Sant Petersburg
Lloc d'enterrament Cementiri de Novodévitxi
Formació Facultat d'Història i Filologia de la Universitat de Moscou
Activitat
Director de tesi Fyodor Buslaev Tradueix
Camp de treball Ciència de la literatura i literatura italiana
Ocupació Filòleg i historiador de la literatura
Ocupador Universitat Estatal de Sant Petersburg
Professors Fyodor Buslaev Tradueix
Obra
Estudiant doctoral N. K. Kozmin Tradueix i Vladimir Shishmarev Tradueix
Família
Germans Aleksey Veselovsky Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Aleksandr Nikolàievitx Veselovski —en rus: Алекса́ндр Никола́евич Весело́вский, també transcrit Alexander Vesselovsky— (Moscou, 16 de febrer de 1838 - Sant Petersburg, 23 d'octubre de 1906) fou un lingüista i teòric literari rus que va establir les bases dels estudis de Literatura Comparada.

Trajectòria[modifica]

Fill d'un general, va tenir com a tutor a Fiódor Busláev, i va estudiar a la Universitat Estatal de Moscou de 1854 a 1858. Després d'una breu estada a Espanya en qualitat de tutor del fill de l'ambaixador rus, Veselovski va continuar la seva educació amb Heymann Steinthal a Berlín i Praga, i va passar tres anys treballant en biblioteques italianes. Al seu retorn a Rússia, va ser professor a Moscou i Sant Petersburg i va ser triat membre de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg el 1876.

Els primers estudis de Veselovski en literatura medieval italiana el van portar a pensar que moltes trames i figures literàries van ser portades a Europa des d'Orient a través de l'Imperi bizantí. Examinant la literatura des del punt de vista genètic, Aleksandr Veselovski i el seu germà Aleksei (1843-1918) van intentar construir una teoria totalitzadora sobre l'origen i desenvolupament de la poesia. El 1899, el més gran dels germans va argumentar que «la font i arrel sincrètica dels gèneres poètics» pot ser rastrejada fins als jocs populars ritualitzats i els càntics folklòrics.[1]

Influència[modifica]

A la Unió Soviètica, Veselovski i els seus seguidors van ser criticats per la seva «etnografisme», que permetia a l'«estudi de les fonts créixer fins a un grau d'hipertròfia, i que dissol, per tant, el caràcter específic del treball literari en una col·lecció d'influències».[2]

Els formalistes de Sant Petersburg van compartir a grans trets una visió crítica de la teoria de Veselovski, encara que s'ha suggerit que la doctrina de Veselovski va ser en realitat un punt a partir del qual van evolucionar «de manera lineal, si bé polèmica».[3]

Encara que el seu treball ha estat generalment oblidat pels investigadors occidentals (probablement per la manca de traduccions), Veselovski ha estat considerat com «un dels estudiosos més instruïts i originals que ha donat Rusia»[4] i «el representant més significatiu dels estudis comparatistes en l'acadèmia russa i europea del segle XIX».[5]

Referències[modifica]

  1. Eleazar Meletinsky. The Poetics of Myth. Routledge, 1998. Page 139.
  2. Rachel Polonsky (English Literature and the Russian Aesthetic Renaissance. Cambridge University Press, 1998. Page 17) citant: Jauss, Hans Robert. Toward an Aesthetic of Reception. University of Minnesota Press, 1982.
  3. Dragan Kujundzic. The Returns of History: Russian Nietzscheans After Modernity. SUNY Press, 1997. Pàg. 8.
  4. Gogol from the Twentieth Century: Eleven Essays, ed. Robert A. Maguire. Princeton University Press, 1974. Pag. 39-40.
  5. Rachel Polonsky (English Literature and the Russian Aesthetic Renaissance. Cambridge University Press, 1998. Page 17) citant Sravnitelnoe literaturovedenie, de Viktor Zhirmunsky, p. 84.