Aleksei Grigórievitx Orlov

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAleksei Grigórievitx Orlov
Orlov-Chesmenskiy.jpg
Biografia
Naixement 24 setembre 1737 (Julià)
Q16021795 Tradueix
Mort 24 desembre 1807 (Julià) (70 anys)
Moscou
Lloc d'enterrament Church of Saint George (Yuriev monastery) Tradueix
Formació First Cadet Corps Tradueix
Activitat
Ocupació Polític, diplomàtic i oficial
Lleialtat Imperi Rus
Branca militar Exèrcit Imperial Rus
Rang militar general major
General in Chief Tradueix (1769–)
Conflicte Guerra dels Set Anys, Battle of Zorndorf Tradueix, Guerra russoturca, Batalla de Çeşme i Guerres Napoleòniques
Altres
Títol Comte
Família Orlov Tradueix
Cònjuge Evdokiya Nikolayevna Orlova-Chesmenskaya Tradueix (1782 (Julià)–)
Fills Anna Orlova-Chesmenskaya Tradueix
Pare Grigory Orlov Tradueix
Germans Grigory Grigoryevich Orlov Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

El comte (des de 1762) Aleksei Grigórievitx Orlov-Txesmenski, en rus: Алексе́й Григо́рьевич Орло́в-Чесменский (5 d'octubre [C.J. 24 de setembre] de 1737 – 5 de gener [C.J. 24 de desembre de 1807] de 1808) fou un militar i estadista rus, que va gaudir de gran protagonisme durant el regnat de Caterina la Gran.

Família i primers anys[modifica]

Aleksei va néixer a la noble família dels Orlov a Liubini, un poble situat a l'actual óblast de Tver el 5 d'octubre [C.J. 24 September] de 1737, com a fill de Grigori Ivànovitx Orlov, governador de Nóvgorod, i germà de Grigori Orlov.[1]Va entrar al Regiment Preobrajenski a i el 1762 va assolir el rang de sergent. Es distingí durant la Guerra dels Set Anys i fou ferit a la batalla de Zorndorf. Era descrit com un gegant d'home, de més de dos metres d’alçada, i un famós duelista, amb una cicatriu a la galta.[2]La cicatriu li féu guanyar el malnom de 'caratallada'.[3]

Participació en el cop de 1762[modifica]

Juntament amb el seu germà Grigori, Aleksei Orlov va estar implicar en el cop del palau per enderrocar el tsar Pere III i situar la seva dona, Caterina, al tron rus. En el cop d'estat, que es va dur a terme el juliol de 1762, Aleksei va anar a trobar-se amb Caterina al Palau Peterhof i li va anunciar que "ha arribat el moment perquè regneu, senyora".[2] [4]Després la va conduir a Sant Petersburg, on els regiments de guàrdies d'allà li van proclamar la seva lleialtat.[5] El tsar va ser arrestat i empresonat a Ropxa, sota la guàrdia d'Aleksei Orlov.[2] Allà, Pere va morir en circumstàncies misterioses el 17 de juliol [C.J. 6 de juliol] de 1762. Existeix la creença popular que Orlov l'hauria assassinat, ja sigui per iniciativa pròpia o per ordre de Caterina.[2][4] Un relat presenta Orlov donant-li vi enverinat a beure que va causar

« ... flames [per descomptat] a través de les venes. Això va despertar la sospita de l'emperador deposat i es va negar a beure el següent got. Però van utilitzar la força, i ell es va defensar. En aquella horrible lluita, per sufocar els seus crits, el van llançar a terra i li van agafar la gola. Però es va defensar amb la força que prové de la desesperació final, i intentaren evitar ferir-lo. Van col·locar una corretja de fusell al coll de l'emperador. Aleksei Orlov es va agenollar amb les dues cames al pit i li va bloquejar la respiració. Va morir a les seves mans.[2] »

Aparentment, Orlov hauria escrit una carta a Caterina després de la mort de Pere, on confessava que Pere havia estat assassinat en una baralla de borratxos amb un dels seus carcellers, Fiódor Bariatinski, i se n'atribuïa la culpa.[3][6][7] L’autenticitat d’aquesta carta ha estat posada en dubte.[8][9]La versió oficial anuncià que el tsar havia mort per un atac de còlics hemorroïdals.[6]

Servei sota Caterina II[modifica]

Retrat ovalat d'Aleksei Orlov per Carl-Ludwig Christinek, 1779

Els Orlov van ser recompensats després de l'accessió al tron de Caterina, i Aleksei va ser ascendit al rang de major general i se li va donar el títol de comte. Ell i el seu germà van rebre 50.000 rubles i 800 serfs.[3][6][10] Orlov no va rebre una bona educació formal, no coneixia llengües estrangeres i els seus mals comportaments commocionaven les dones de la cort. Amb tot i això, va mantenir un interès per la ciència: patrocinà Mikhaïl Lomonóssov i Denís Fonvizin, i mantingué correspondència amb Jean Jacques Rousseau. Va ser un dels fundadors de la Societat Econòmica Lliure Imperial i el seu primer president escollit. Recompensat amb grans extensions de terra, va interessar-se per la cria de cavalls: desenvolupà el cavall Orlov, i popularitzà la raça de pollastre ara coneguda com a Orlov.[11][12]

Es va implicar en operacions militars durant la guerra russoturca de 1768-74, organitzà la primera expedició a l'arxipèlag i comandà una esquadra de la Marina Imperial Russa. Va lluitar (i en va sortir victoriós) a la batalla de Çeşme contra una flota otomana el 5 de juliol de 1770, amb l'ajut de l'experiència naval britànica, i va rebre el dret d'afegir l'honorífic "Txesmenski" al seu cognom.[13][14]També va ser guardonat amb l'Orde de Sant Jordi de Primera Classe. La seva expedició va desencadenar la revolta d'Orlov a Grècia, que malgrat els èxits inicials, no tingué el suport rus continuat, i finalment va ser esclafada pels otomans.[13]Orlov va ser enviat com a plenipotenciari a les converses a Focșani el 1772, però la seva impaciència va provocar el trencament de les negociacions, la qual cosa va provocar la insatisfacció de l'emperadriu.

Caterina després va encarregar a Orlov que entrés en contacte amb Ielizaveta Alekséievna, una pretendent al tron que afirmava ser filla de l'emperadriu Isabel de Rússia i el seu amant Aleksei Razumovski, i que la lliurés a Rússia.[15]Orlov ho va fer fent-se passar per partidari seu, i la va seduir amb èxit. Després la va atreure a bord d'un vaixell rus a Livorno el maig de 1775, on va ser arrestada per l'almirall Samuel Greig i portada a Rússia, on va ser empresonada i després va morir.[15][16]

Poc després d'aquest servei, els Orlov van perdre el favor de la cort, i Aleksei i Grigori van ser destituïts dels seus càrrecs. Després de la mort de Caterina, Pau I va reenterrar Pere III. Per ordre de Pau, Aleksei Orlov va portar la corona imperial davant del taüt.[17]Després d'això, Aleksei Orlov va abandonar Rússia i se'n va anar a l'estranger, enduent-se la seva filla amb ell.[18] Amb l'arribada al tron de l'emperador Alexandre I, el comte i la seva filla van tornar de Dresden a Moscou, on es van instal·lar al palau Neskutxnoie[19]a prop del Monestir de Donskoi.

Orlov va comandar la milícia del cinquè districte durant la Guerra de la Quarta Coalició el 1806-7, que es va crear gairebé íntegrament amb els seus diners.[12]

El comte A. G. Orlov-Txesmenski va ser el primer a introduir a Rússia la "moda" del cant gitano, en el qual es va començar a interessar durant les campanyes militars contra Turquia. El 1774, va portar a Moscou el primer cor gitano de Valàquia a Moscou, la qual cosa va suposar el començament d'una actuació gitana professional a Rússia.[20]

Aleksei Grigórievitx Orlov-Txesmenski va morir el 5 de gener [C.J. 24 de desembre de 1807] de 1808 a Moscou.

Família[modifica]

El 6 de maig de 1782 es va casar amb Ievdokia Nikolàievna Lopukhina. D'aquesta unió en nasqueren:

  • Anna (1785-1488)
  • Ivan (1786-1787). En néixer aquest nen, va morir Ievdokia Orlova.

Se sap que Aleksei Orlov va tenir un fill il·legítim, Aleksandr (1763-1820).

Referències[modifica]

  1. The English Cyclopædia, p. 588–9. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Radzinsky, 2005, p. 11–2.
  3. 3,0 3,1 3,2 Moss, 2005, p. 296.
  4. 4,0 4,1 Black, 2003, p. 17–18.
  5. Julicher, 2003, p. 139.
  6. 6,0 6,1 6,2 Streeter, 2007, p. 41–3.
  7. Julicher, 2003, p. 140.
  8. (rus) Ivànov, O. A. Загадка писем Алексея Орлова из Ропши. // «Московский журнал», 1995 núm. 9, 11, 12, 1996, núm. 1-3
  9. Aquesta carta és l’única evidència documental, fins a la data, sobre l’assassinat de l’emperador deposat. La carta ens ha arribat mitjançant una còpia feta per Fiódor Rostoptxín. Suposadament, l'emperador Pau I va destruir la carta original durant els primers dies del seu regnat. Estudis lingüístics històrics moderns posen en dubte l’autenticitat del document. Ateses aquestes opinions, sembla que l'original mai no va existir, i Rostoptxín seria l'autor de la falsificació.
  10. Julicher, 2003, p. 142.
  11. Murrell, 2001, p. 100.
  12. 12,0 12,1 Tull,, p. 665.
  13. 13,0 13,1 Papalas, 2005, p. 26.
  14. Reynolds, 1998, p. 77.
  15. 15,0 15,1 King, 2010, p. 5.
  16. Ritzarev, 2006, p. 118–9.
  17. (rus) Kazimierz Waliszewski Сын Великой Екатерины. Павел I. — Moscou: Kvadrat, 1993. - pàg. 89. - ISBN 5-8498-0055-7
  18. (rus) Orlova-Txesménskaia, Anna Alekséievna Diccionari biogràfic rus: en 25 volums. - SPb. - M. , 1896-1918.
  19. Actualment, l’edifici del Presidium de l'Acadèmia de Ciències de Rússia
  20. (rus) Цыганское пение

Bibliografia[modifica]

  • Black, Will. The Chinese Palace at Oranienbaum: Catherine the Great's Private Passion (en anglès). Bunker Hill Publishing, Inc., 2003. ISBN 1-59373-001-2. 
  • Julicher, Peter. Renegades, Rebels and Rogues under the Tsars (en anglès). McFarland, 2003. ISBN 0-7864-1612-2. 
  • King, Greg; Wilson, Penny. The Resurrection of the Romanovs: Anastasia, Anna Anderson, and the World's Greatest Royal Mystery (en anglès). John Wiley and Sons, 2010. ISBN 0-470-44498-3. 
  • Heinze, Karl G. Baltic Sagas: Events and Personalities That Changed the World! (en anglès). Virtualbookworm Publishing, 2003. ISBN 1-58939-498-4. 
  • Charles Knight. The English Cyclopædia: A New Dictionary of Universal Knowledge (en anglès). volum 4. Bradbury & Evans, 1857. 
  • Moss, Walter. A History of Russia: Since 1855 (en anglès). volum 2. Anthem Press, 2005. ISBN 1-84331-023-6. 
  • Murrell, Kathleen Berton. Discovering the Moscow Countryside: A Travel Guide To the Heart Of Russia (en anglès). I. B. Tauris, 2001. ISBN 1-86064-673-5. 
  • Papalas, Anthony J. Rebels and Radicals: Icaria 1600-2000 (en anglès). Bolchazy-Carducci Publishers, 2005. ISBN 0-86516-605-6. 
  • Radzinsky, Edvard; Antonina Bouis (trad.). Simon and Schuster. Alexander II: The Last Great Tsar (en anglès), 2005. ISBN 0-7432-8197-7. 
  • Reynolds, Clark G. Navies in History (en anglès). Naval Institute Press, 1998. ISBN 1-55750-715-5. 
  • Ritzarev, Marina. Eighteenth-century Russian Music (en anglès). Ashgate Publishing, Ltd., 2006. ISBN 0-7546-3466-3. 
  • Streeter, Michael. Catherine the Great (en anglès). Haus Publishing, 2007. ISBN 1-905791-06-2. 
  • Tolstoy, Leo; Louise Maude, Aylmer Maude (trads.). War and Peace (en anglès). 2a edició. Oxford University Press, 2010. ISBN 0-19-923276-8. 
  • Tull, Jethro; Brachfeld, Aaron; Choate, Mary. Horse Hoeing Husbandry (en anglès). 5a edició. Coastalfields Press. 


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aleksei Grigórievitx Orlov Modifica l'enllaç a Wikidata