Aleksei Navalni

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAleksei Navalni
Alexey Navalny (cropped) 1.jpg
(2011) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Алексей Анатольевич Навальный Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 juny 1976 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Butín (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Líder de partit polític Rússia del Futur
2013 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Finances sota el Govern de la Federació Russa - finances (1999–2001)
Universitat Russa de l'Amistat dels Pobles - ciència del dret
Universitat Yale (–2010)
Yale World Fellows Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Moscou Modifica el valor a Wikidata
OcupacióJurista, activista polític, bloguer, escriptor, activista pels drets humans, polític, youtuber, director general, empresari, director de cinema, productor de televisió, figura pública i locutor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAeroflot (2012–2013)
Fundació Anticorrupció Modifica el valor a Wikidata
PartitRússia del Futur (2018–)
Partit del Progrés (2013–2018)
Iàbloko (2000–2007) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Altres
CònjugeIúlia Navalnaia (2000–) Modifica el valor a Wikidata
GermansOleg Navalni Modifica el valor a Wikidata
Condemnat perlladronici (juliol 2013)
frau (30 desembre 2014) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
pres de consciència
cas Kirovles
14 desembre 2012cas Yves Rocher
20 agost 2020enverinament d'Aleksei Navalni Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Signature of Alexei Navalny.svg Modifica el valor a Wikidata

Veu de Aleksei Navalni (rus) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webnavalny.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm6281092 Facebook: navalny Twitter: navalny Instagram: navalny Telegram: navalny Youtube: UCsAw3WynQJMm7tMy093y37A TikTok: _navalny_ Modifica el valor a Wikidata

Aleksei Anatólievitx Navalni —Алексе́й Анато́льевич Нава́льный (rus)— (Butin, districte d'Odintsovski, província de Moscou, 4 de juny de 1976) és un advocat, activista i polític rus.[1] Des de 2009, ha guanyat protagonisme a Rússia, i als mitjans de comunicació internacionals i russos, com a crític amb la corrupció i el president rus Vladímir Putin. Ha organitzat manifestacions a gran escala a favor de la democràcia i en contra de la corrupció política, Putin i els seus aliats. El 2012, The Wall Street Journal el descrivia com "l'home que Vladímir Putin tem més".[2]

Autodefinit com a nacionalista i demòcrata, Navalni és membre del Consell de Coordinació de l'Oposició Russa i el líder del partit polític Partit del Progrés, abans anomenat Aliança Popular.[3] El setembre de 2013, es va presentar a les eleccions a l'alcaldia de Moscou, amb el suport del Partit Republicà de la Federació Russa. Va quedar segon, amb el 27% dels vots, perdent davant de l'alcalde en el càrrec Serguei Sobianin, designat per Putin. El vots rebuts van ser molt superiors als que els analistes polítics havien pronosticat, però Navalni i els seus aliats van insistir que el nombre real era encara més gran, i que les autoritats havien comès frau electoral per tal d'evitar una segona volta.[4]

Trajectòria[modifica]

Navalni va arribar a la fama a través del seu blog, allotjat a la pàgina web LiveJournal, que segueix sent el seu principal mètode de comunicació amb el públic. Ha utilitzat el seu blog per atacar Putin i els seus aliats, per organitzar manifestacions, per publicar documents contra Putin i els seus aliats i, més recentment, per promoure les seves campanyes electorals. També ha estat actiu en altres mitjans de comunicació: el més remarcable, en una entrevista radiofònica el 2011 va descriure partit governant de Rússia, Rússia Unida, com un "partit de pocavergonyes i lladres", que aviat es va convertir en un popular epítet.[5]

Navalni ha estat detingut en nombroses ocasions per les autoritats russes, més seriosament el 2012, quan les autoritats federals acusar-lo de tres casos de malversació de fons i de frau, que va negar.[6] En el mes de juliol de 2013, va ser condemnat per malversació de fons i va ser condemnat a cinc anys a una colònia de treball correctiu.[7][8] L'associació Memorial pels drets humans ha definit Navalni com a presoner polític.[9] Navalni va ser alliberat de la presó l'endemà de la sentència.[10] La sentència de presó va quedar suspesa l'octubre de 2013.[11] El febrer de 2014, Navalni i el seu germà van ser jutjats per càrrecs de malversació, i Navalni va ser posat sota arrest domiciliari i restringit de comunicar-se amb ningú més que amb la seva família. Va ser condemnat el desembre de 2014 amb una altra pena de presó suspesa de tres anys i mig, i el seu germà va rebre una pena efectiva de presó de la mateixa durada.[12]

El 23 de febrer del 2016 el Tribunal Europeu de Drets Humans va declarar que Rússia havia violat el dret de Navalni a un judici just, i va condemnar el país a pagar-li 56,000 euros en concepte de drets legals i indemnització.[13] El 16 de novembre del mateix any, el Tribunal Suprem de Rússia va revertir la sentència, reenviant-la al districte de Leninsky per una revisió, que més endavant es van reafirmar.[14][15]

El 13 de desembre de 2016 Navalni va anunciar la seva intenció de presentar-se com a candidat a les eleccions presidencials russes de 2018.[16][17] Poc després, el tribunal del districte de Leninsky va reafirmar la sentència. Si es fa efectiva, no es podrà presentar com a candidat.[18]

Possible enverinament[modifica]

El 20 d'agost de 2020 Navalni es va trobar malament durant un vol entre Tomsk i Moscou, cosa que va provocar que s'efectués un aterratge d'emergència a Omsk. La seva responsable de premsa, Kira Iarmix, va dir que es trobava en estat de coma i que sospitaven que havia estat per culpa d'un enverinament. També va explicar que només va beure te des del matí i que sospitaven que havien barrejat alguna substància amb la seva beguda.[19] L'hospital va explicar que es troba en una condició seriosa i que no es podia afirmar del cert que ha estat per culpa d'un enverinament. Posteriorment va ser traslladat a Alemanya on se li varen fer proves toxicològiques.[20] El govern alemany va assegurar haver trobat rastres de l'agent nerviós novitxok, acusacions que foren rebutjades pel Kremlin.[20]

Detenció en tornar a Moscou[modifica]

Va ser detingut el 17 de gener de 2021, minuts després d'haver aterrat a l'aeroport de Xeremétievo, a Moscou. Navalni havia arribat a Rússia procedent de Berlín, on era des de l'agost recuperant-se de l'intent d'enverinament amb l'agent químic Novitxov de què va ser víctima i que va estar a punt de costar-li la vida. Estava previst que l'avió en què viatjava aterrés a un altre aeroport moscovita, el de Vnúkovo, però a l'últim moment les autoritats van desviat el vol a Xeremétievo, uns 50 quilòmetres més al nord, oficialment per motius tècnics.

Navalni va ser detingut al control de passaports de l'aeroport, en el moment de mostrar la seva documentació als guardes fronterers i abans d'entrar formalment a territori rus. La seva dona, Iúlia, el seu advocat i la seva portaveu, que viatjaven amb ell, sí que van poder entrar al país.

Un tribunal li va imposat 30 dies d'arrest administratiu en un judici llampec.[21][22]

Referències[modifica]

  1. Carl Schreck «Russia's Erin Brockovich: Taking On Corporate Greed». Time, 09-03-2010.
  2. Matthew Kaminski «The Man Vladimir Putin Fears Most (the weekend interview)». The Wall Street Journal, 03-03-2012.
  3. "Russian blogger Alexei Navalny in spotlight after arrest".
  4. Englund, Will «Kremlin critic Alexei Navalny has strong showing in Moscow mayoral race, despite loss». The Washington Post, 09-09-2013.
  5. Tom Parfitt «Russian blogger Alexei Navalny faces criminal investigation». The Guardian [Londres], 10-05-2011.
  6. «Russian opposition leader Navalny faces third inquiry». BBC News, 24-12-2012.
  7. Brumfield, Ben; Phil Black «Report: Stark Putin critic Navalny hit with criminal conviction». CNN, 18-07-2013.
  8. David M. Herszenhorn (July 18, 2013) "Russian Court Convicts Opposition Leader".
  9. «Радио ЭХО Москвы :: Новости / Правозащитный центр Мемориал признал Алексея Навального политическим заключенным». Echo.msk.ru.
  10. Englund, Will. «In Russia, activist Alexei Navalny freed one day after conviction», 19-07-2013.
  11. Andrew E. Kramer (October 16, 2013) Navalny Is Spared Prison Term in Russia.
  12. Vasilyeva, Nataliya «Conviction of Putin foe sets off protest in Moscow». Associated Press, 30-12-2014.
  13. «European Court: Trial Against Putin Foe Navalny Was Unfair». ABC News, 23-02-2016 [Consulta: 23 febrer 2016].
  14. «Верховный суд отменил приговор Навальному по делу "Кировлеса"». ТАСС Информационное Агентство России, 16-11-2016 [Consulta: 16 novembre 2016].
  15. Гальперович, Данила. «Навального по «делу Кировлеса» повторно приговорили к условному сроку».
  16. Перцев, Андрей. «Алексей Навальный намерен участвовать в президентских выборах», 13-12-2016.
  17. Алексей Навальный. «Пора выбирать: Алексей Навальный — кандидат в президенты России», 13-12-2016.
  18. Гальперович, Данила. «Навального по «делу Кировлеса» повторно приговорили к условному сроку».
  19. Rusia, B. B. C. «Las dos horas que salvaron la vida del opositor ruso Alexei Navalny» (en castellà). BBC News Mundo, 04-09-2020.
  20. 20,0 20,1 Redacción «El opositor ruso Alexei Navalny "fue envenenado con Novichok", según Alemania» (en castellà). BBC News Mundo, 02-09-2020.
  21. Mas, Cristina. «Aleksei Navalni, detingut just després d'aterrar a Moscou» (en català), 17-01-2021. [Consulta: 19 gener 2021].
  22. Redacció. «Navalni, el líder opositor rus enverinat, detingut en el seu retorn a Moscou» (en català). [Consulta: 19 gener 2021].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aleksei Navalni