Aleksei Navalni
.jpg)
Aleksei Anatólievitx Navalni —Алексе́й Анато́льевич Нава́льный (rus)— (Butin, districte d'Odintsovski, província de Moscou, 4 de juny de 1976) és un advocat, activista i polític rus.[1] Des de 2009, ha guanyat protagonisme a Rússia, i als mitjans de comunicació internacionals i russos, com a crític amb la corrupció i el president rus Vladímir Putin. Ha organitzat manifestacions a gran escala a favor de la democràcia i en contra de la corrupció política, Putin i els seus aliats. El 2012, The Wall Street Journal el descrivia com "l'home que Vladímir Putin tem més".[2]
Autodefinit com a nacionalista i demòcrata, Navalni és membre del Consell de Coordinació de l'Oposició Russa i el líder del partit polític Partit del Progrés, abans anomenat Aliança Popular.[3] El setembre de 2013, es va presentar a les eleccions a l'alcaldia de Moscou, amb el suport del Partit Republicà de la Federació Russa. Va quedar segon, amb el 27% dels vots, perdent davant de l'alcalde en el càrrec Serguei Sobianin, designat per Putin. El vots rebuts van ser molt superiors als que els analistes polítics havien pronosticat, però Navalni i els seus aliats van insistir que el nombre real era encara més gran, i que les autoritats havien comès frau electoral per tal d'evitar una segona volta.[4]
Trajectòria[modifica]
Navalni va arribar a la fama a través del seu blog, allotjat a la pàgina web LiveJournal, que segueix sent el seu principal mètode de comunicació amb el públic. Ha utilitzat el seu blog per atacar Putin i els seus aliats, per organitzar manifestacions, per publicar documents contra Putin i els seus aliats i, més recentment, per promoure les seves campanyes electorals. També ha estat actiu en altres mitjans de comunicació: el més remarcable, en una entrevista radiofònica el 2011 va descriure partit governant de Rússia, Rússia Unida, com un "partit de pocavergonyes i lladres", que aviat es va convertir en un popular epítet.[5]
Navalni ha estat detingut en nombroses ocasions per les autoritats russes, més seriosament el 2012, quan les autoritats federals acusar-lo de tres casos de malversació de fons i de frau, que va negar.[6] En el mes de juliol de 2013, va ser condemnat per malversació de fons i va ser condemnat a cinc anys a una colònia de treball correctiu.[7][8] L'associació Memorial pels drets humans ha definit Navalni com a presoner polític.[9] Navalni va ser alliberat de la presó l'endemà de la sentència.[10] La sentència de presó va quedar suspesa l'octubre de 2013.[11] El febrer de 2014, Navalni i el seu germà van ser jutjats per càrrecs de malversació, i Navalni va ser posat sota arrest domiciliari i restringit de comunicar-se amb ningú més que amb la seva família. Va ser condemnat el desembre de 2014 amb una altra pena de presó suspesa de tres anys i mig, i el seu germà va rebre una pena efectiva de presó de la mateixa durada.[12]
El 23 de febrer del 2016 el Tribunal Europeu de Drets Humans va declarar que Rússia havia violat el dret de Navalni a un judici just, i va condemnar el país a pagar-li 56,000 euros en concepte de drets legals i indemnització.[13] El 16 de novembre del mateix any, el Tribunal Suprem de Rússia va revertir la sentència, reenviant-la al districte de Leninsky per una revisió, que més endavant es van reafirmar.[14][15]
El 13 de desembre de 2016 Navalni va anunciar la seva intenció de presentar-se com a candidat a les eleccions presidencials russes de 2018.[16][17] Poc després, el tribunal del districte de Leninsky va reafirmar la sentència. Si es fa efectiva, no es podrà presentar com a candidat.[18]
L'octubre de 2021, Navalni va rebre el Premi Sàkharov, el premi anual dels drets humans del Parlament Europeu.[19] David Sassoli, el president del Parlament Europeu, va anunciar que el premi era per reconèixer que Navalni "ha lluitat incansablement contra la corrupció del règim de Vladímir Putin. Això li va costar la seva llibertat i gairebé la seva vida".[20]
Enverinament[modifica]
El 20 d'agost de 2020 Navalni es va trobar malament durant un vol entre Tomsk i Moscou, cosa que va provocar que s'efectués un aterratge d'emergència a Omsk. La seva responsable de premsa, Kira Iarmix, va dir que es trobava en estat de coma i que sospitaven que havia estat per culpa d'un enverinament. També va explicar que només va beure te des del matí i que sospitaven que havien barrejat alguna substància amb la seva beguda.[21] L'hospital va explicar que es troba en una condició seriosa i que no es podia afirmar del cert que ha estat per culpa d'un enverinament. Posteriorment va ser traslladat a Alemanya on se li varen fer proves toxicològiques.[22] El govern alemany va assegurar haver trobat rastres de l'agent nerviós novitxok, acusacions que foren rebutjades pel Kremlin.[22]
Detenció en tornar a Moscou[modifica]
Va ser detingut el 17 de gener de 2021, minuts després d'haver aterrat a l'aeroport de Xeremétievo, a Moscou. Navalni havia arribat a Rússia procedent de Berlín, on era des de l'agost recuperant-se de l'intent d'enverinament amb l'agent químic Novitxov de què va ser víctima i que va estar a punt de costar-li la vida. Estava previst que l'avió en què viatjava aterrés a un altre aeroport moscovita, el de Vnúkovo, però a l'últim moment les autoritats van desviat el vol a Xeremétievo, uns 50 quilòmetres més al nord, oficialment per motius tècnics.
Navalni va ser detingut al control de passaports de l'aeroport, en el moment de mostrar la seva documentació als guardes fronterers i abans d'entrar formalment a territori rus. La seva dona, Iúlia, el seu advocat i la seva portaveu, que viatjaven amb ell, sí que van poder entrar al país.
Un tribunal li va imposar 30 dies d'arrest administratiu en un judici llampec.[23][24]
Referències[modifica]
- ↑ Carl Schreck «Russia's Erin Brockovich: Taking On Corporate Greed». Time, 09-03-2010 [Consulta: 21 maig 2016]. Arxivat 14 de febrer 2011 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-02-14. [Consulta: 21 maig 2016].
- ↑ Matthew Kaminski «The Man Vladimir Putin Fears Most (the weekend interview)». The Wall Street Journal, 03-03-2012.
- ↑ "Russian blogger Alexei Navalny in spotlight after arrest" Arxivat 2013-08-30 a Wayback Machine.
- ↑ Englund, Will «Kremlin critic Alexei Navalny has strong showing in Moscow mayoral race, despite loss». The Washington Post, 09-09-2013.
- ↑ Tom Parfitt «Russian blogger Alexei Navalny faces criminal investigation». The Guardian [Londres], 10-05-2011.
- ↑ «Russian opposition leader Navalny faces third inquiry». BBC News, 24-12-2012 [Consulta: 21 maig 2016].
- ↑ Brumfield, Ben; Phil Black «Report: Stark Putin critic Navalny hit with criminal conviction». CNN, 18-07-2013.
- ↑ David M. Herszenhorn (July 18, 2013) "Russian Court Convicts Opposition Leader".
- ↑ «Радио ЭХО Москвы :: Новости / Правозащитный центр Мемориал признал Алексея Навального политическим заключенным». Echo.msk.ru.
- ↑ Englund, Will. «In Russia, activist Alexei Navalny freed one day after conviction», 19-07-2013.
- ↑ Andrew E. Kramer (October 16, 2013) Navalny Is Spared Prison Term in Russia.
- ↑ Vasilyeva, Nataliya «Conviction of Putin foe sets off protest in Moscow». Associated Press, 30-12-2014.
- ↑ «European Court: Trial Against Putin Foe Navalny Was Unfair». ABC News, 23-02-2016 [Consulta: 23 febrer 2016].
- ↑ «Верховный суд отменил приговор Навальному по делу "Кировлеса"». ТАСС Информационное Агентство России, 16-11-2016 [Consulta: 16 novembre 2016].
- ↑ Гальперович, Данила. «Навального по «делу Кировлеса» повторно приговорили к условному сроку».
- ↑ Перцев, Андрей. «Алексей Навальный намерен участвовать в президентских выборах», 13-12-2016.
- ↑ Алексей Навальный. «Пора выбирать: Алексей Навальный — кандидат в президенты России», 13-12-2016.
- ↑ Гальперович, Данила. «Навального по «делу Кировлеса» повторно приговорили к условному сроку».
- ↑ Emmott, Robin «Kremlin critic Navalny wins EU rights prize for his "immense bravery"» (en anglès). Reuters, 20-10-2021.
- ↑ «Russia's Navalny awarded prestigious European human rights Sakharov Prize» (en anglès). The Washington Post, 20-10-2021. [Consulta: 26 octubre 2021].
- ↑ Rusia, B. B. C. «Las dos horas que salvaron la vida del opositor ruso Alexei Navalny» (en castellà). BBC News Mundo, 04-09-2020.
- ↑ 22,0 22,1 Redacción «El opositor ruso Alexei Navalny "fue envenenado con Novichok", según Alemania» (en castellà). BBC News Mundo, 02-09-2020.
- ↑ Mas, Cristina. «Aleksei Navalni, detingut just després d'aterrar a Moscou», 17-01-2021. [Consulta: 19 gener 2021].
- ↑ Redacció. «Navalni, el líder opositor rus enverinat, detingut en el seu retorn a Moscou». [Consulta: 19 gener 2021].
Bibliografia[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aleksei Navalni |
- Persones vives
- Activistes russos
- Advocats russos
- Bloguers
- Defensors de la pseudociència
- Nacionalistes
- Persones de la província de Moscou
- Socioliberals russos
- Província de Moscou
- Alumnes de la Universitat Yale
- Alumnes de la Universitat Russa de l'Amistat dels Pobles
- Presos de consciència d'Amnistia Internacional
- Advocats asiàtics
- Escriptors russos
- Naixements del 1976
- Time 100