Vés al contingut

Aleksei Stakhànov

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAleksei Stakhànov

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Алексей Григорьевич Стаханов Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 gener 1906 Modifica el valor a Wikidata
Lougovaïa (Rússia) (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort5 novembre 1977 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Txistiakove (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortesclerosi múltiple Modifica el valor a Wikidata
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia Industrial Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, minaire, Nomenklatura Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Participà en
10 març 193918è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Premis


Discogs: 3587418 Modifica el valor a Wikidata

Aleksei Grigórievitx Stakhànov (en rus Алексей Григорьевич Стаханов, 1905-1977) fou un cèlebre miner soviètic nascut a Lúgovaia, prop d'Oriol. Fou nomenat Heroi del Treball Socialista el 1970.

Arran d'un concurs organitzat pel Komsomol, aquest miner de la mina Tsentràlnaia-Irmino del Donbàs aconseguí extraure catorze vegades més carbó que la mitjana el 31 d'agost de 1935: 102 tones en 6 hores de treball. El normal eren 7 tones. La propaganda soviètica l'agafà com a model per a tots els treballadors de l'URSS. Aquest exemple de sacrifici personal en benefici del Partit rebé el nom d'estakhanovisme.

Carrera

[modifica]

El 1927, començà treballant a la mina de Tsentràlnaia-Irmino, a la vila de Kadievka, al Donbàs ucraïnès. L'agost de 1935 va ser quan va batre el famós rècord, 102 tones de carbó extretes en 5 hores i 45 minuts de treball. El 9 de setembre, Stakhànov trencà el seu propi rècord amb l'extracció de 227 tones de carbó. És a partir d'aquest moment quan esdevé model per a tots els treballadors, per la seva empenta i el seu sacrifici. Fins i tot va ser portada del Time Magazine.[1] Tanmateix, la veracitat d'aquesta fita ha estat molt discutida: pareix que Stakhànov hauria rebut ajuda de col·legues seus, a causa de l'interès del Partit en l'èxit del que ja era model de treballador socialista.

Entre 1936 i 1941, Stakhànov estudià a l'Acadèmia Industrial de Moscou. Entre 1941 i 1942, va ser nomenat director de la mina núm. 31 de Karaganda. Entre 1943 i 1957, Stakhànov treballà al Ministeri de la Indústria del Carbó de la Unió Soviètica. Entre 1957 i 1959, se'l nomenà cap del trust Txistiakovantratsit, com a ajudant de l'enginyer en cap de la mina núm. 2/43 al departament Torezantratsit del trust abans esmentat. Ací romangué fins a la seva jubilació el 1974.

Stakhànov també va ser diputat del Soviet Suprem. Va rebre dos Ordes de Lenin, un Orde de la Bandera Roja i nombroses medalles. L'últim diumenge d'agost va ser proclamat la «Diada del miner de carbó», presumiblement en honor seu.

Referències

[modifica]
  1. (anglès) «Heroes of Labor» Arxivat 2012-02-09 a Wayback Machine., Time Magazine, 16 de desembre del 1935.
    (anglès) «"Soviet leaders" gifts go on show», BBC News, 15 de novembre del 2006.

Vegeu també

[modifica]