Alemany vienès

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaAlemany vienès
Tipusdialecte Modifica el valor a Wikidata
Dialecte debavarès Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton deViena Modifica el valor a Wikidata
EstatÀustria Modifica el valor a Wikidata
Map of the Viennese Bavarian Dialect (detail).svg
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nostràtiques
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües germàniques
llengües germàniques occidentals
alt alemany
alt alemany
bavarès
Central Bavarian (en) Tradueix
Eastern Central Bavarian (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2gem
ISO 639-3bar
SILBAR
Glottologvien1238 Modifica el valor a Wikidata

El vienès (en austrobavarès Weanarisch o Weanerisch, en alemany estàndard Wienerisch) és el dialecte de l'austrobavarès que es parla a la ciutat de Viena, capital d'Àustria, i es classifica dins dels dialectes centrals d'aquesta llengua.

Es tracta d'un dialecte bastant diferenciat de l'alemany estàndard en vocabulari, gramàtica i pronunciació. Fins i tot en la Baixa Àustria, l'Estat que envolta completament la ciutat, moltes de les seves expressions no s'utilitzen, i més a l'oest sovint ni tan sols s'entenen.

Particularitats lingüístiques[modifica]

El vienès és bastant diferent de l'alemany estàndard d'Àustria així com dels altres dialectes bavaresos que es parlen al país.

A principis del segle XX es podien diferenciar 4 subdialectes vieneses (classificats pels districtes on es parlaven): Favoritnerisch (Favoriten, districte 10), Meidlingerisch, (Meidling, districte 12), Ottakringerisch (Ottakring, districte 16), i Floridsdorferisch (Floridsdorf, districte 21). Avui dia ja no s'utilitzen aquestes subdivisions i es pot parlar d'un únic dialecte vienés.

A més dels subdialectes dels diferents districtes de l'antiga Viena, també existia una classificació de dialectes segons la classe social. Per exemple, el Schönbrunnerdeutsch o l'alemany parlat per la cort imperial dels Habsburg al Palau Real de Schönbrunn, presentava entre els seus principals característiques una inflexió molt afectada i una enunciació bastant marcada. El resultat era una tonalitat nasal que feia que l'accent s'aproximés al del francès. Encara que actualment ja no s'utilitza, els vienesos de les classes altes encara estan familiaritzats amb aquest dialecte de la cort.

Fonologia[modifica]

Algunes característiques típiques de l'alemany de Viena són:

  • Monoptongació: al contrari que l'alemany estàndard i la resta de dialectes bavaresos, en el vienés els diftongs se solen monoptongar. Això vol dir que dos semivocals de timbres diferents en contacte (un dels quals sol ser sil·làbic i l'altre no sil·làbic) passen a articular-se com una única semivocal de timbre únic (és a dir, amb formants principals invariants durant tota la durada del so).

Per exemple:

    • Alemany estàndard: heß – Bavarès: hoaß – Vienès: haaß [haːs]
    • Alemany estàndard: weiß – Vienès: wääß [væːs]
    • Alemany estàndard: Haus – Vienès: Håås [hɒːs]
  • És típic allargar una mica les vocals, sobretot al final de la frase. Per exemple: Heeaasd, i bin do ned bleeed, wooos waaasn ii, wea des woooa (alemany estàndard: Hörst du, ich bin doch nicht blöd, was weiß denn ich, wer das war).
  • La "L de Meidling" (Meidlinger "L"): en el llenguatge de la classes treballadores, es tendeix a velarizar la pronunciació de la lletra "l" [ɫ], com en txec.
  • S'intercalen vocals entre grups de consonants (epèntesi): així, depenent de la classe social, de vegades el parlant pot intercalar una vocal [ɐ] entre dues consonants. Aquest fenomen sol afegir una síl·laba a la paraula, "intensificant-la" i conferint-li en general una connotació negativa.

Exemples:

    • Alemany estàndard Verschwinde! – Vienès Vaschwind! – intensificat Vaschawind!
    • Alemany estàndard Verbrecher! – Vienès Vabrecha! – intensificat Vabarecha!
    • Alemany estàndard abgebrannt – Vienès oobrennt – intensificat oobarennt
    • Alemany estàndard Geradeaus! – Vienès Groodaus! – intensificat Garoodaus!

Altres característiques del dialecte vienés es troben també en els altres dialectes austrobavaresos:

  • Tensió de les consonants: Les consonants sordes fortis [p, t, k] es converteixen en consonants lenis sordes [b̥, d̥, ɡ̊]. La [k], no obstant això, sol mantenir-se com fortis quan va darrere d'una vocal.
  • Vocalització de la /l/ darrere d'una vocal, per exemple alsooeso [ˈɔi̯sóc], Soldat → Soedot [sɔi̯ˈdɔːt], fehlenföhn [fœːn], KälteKöödn [ˈkøːd̥n̩].
  • Vocalització de la /l/ al final de paraula, després d'una vocal, per exemple schnellschnöö [ʃnœː], vielvüü [fʏː].
  • No s'arrodoneixen les vocals anteriors darrere d'una consonant coronal, per exemple Glück [ˈɡlʏk] → Glick [ˈɡlɪk], schön [ˈʃøːn] → schee [ˈʃẽː].
  • S'arrodoneixen les vocals no arrodonides darrere de [l], per exemple schneller → schnöller [ˈʃnœlɐ], vielleicht → vülleicht [fʏˈlæːçt], wildwüüd [vyːd̥].

Gramàtica[modifica]

Pel que fa a la gramàtica, no es troben moltes diferències amb altres dialectes de l'austrobavarès. Són típiques les següents característiques:

  • Se sol evitar el cas genitiu.
  • La preposició ohne ("sense") se sol emplear amb el cas datiu en comptes d'amb l'acusatiu.
  • Es reemplaça "ihn" o "ihm" ("le, a ell") amb "eam", per exemple: "Hast du ihn gesehen?" ("L'has vist?") seria en vienés "Host eam gsehn?".
  • Es reemplaça "wir" ("nosaltres") per "mia".
  • Se sol ometre el pronom personal de la segona persona de singular, per exemple "Bist deppert?" ("Ets idiota?") en lloc de l'estàndard "Bist du blöd?".

Vocabulari[modifica]

Un senyal en un carrer de Viena. En alemany estàndard, "Fußgeher" (en català "vianant") es diu "Fußgänger".

El dialecte vienès posseeix un vocabulari bastant diferenciat. Aquest dialecte encara conserva molts trets de l'alt alemany mitjà i fins i tot de l'alt alemany antic. A més, ha integrat moltes expressions d'altres llengües, particularment les que es parlaven als territoris de l'antiga monarquia dels Habsburg, ja que Viena va ser el punt de trobada per a molts dels pobles pertanyents a aquests països a la fi del segle xix i principis del XX.

Exemples[modifica]

  • de l'alt alemany antic:
    • Zähnd (de zand, en alemany estàndard Zähne, en català dents)
    • Hemad (de hemidi, en alemany estàndard Hemd, en català samarreta)
  • de l'alt alemany mitjà:
    • Greißler (tenda d'ultramarins, de griuzel - diminutiu de Gruz, en català gra)
    • Baaz (de batzen, literalment en català apegalòs, massa viscosa)
    • si ohgfrettn (de vretten, en català esforçar-se)
  • de l'hebreu i el yídish:
    • Masl (de masol, en català sort)
    • Hawara (de chaver, en català amic, company)
    • Gannef (de ganav, en català lladre, brivall)
    • Beisl (de bajser, en català taverna)
  • de l'hongarès:
    • Maschekseitn (en català altre costat, costat invers, part posterior, de a másik, l'altre)
    • Gattihosn (de gatya, pantalons)
  • del txec:
    • Motschga (puré poc apetitós, de močka, en català residu de canonada o de omáčka, salsa, sopa)
    • Pfrnak ((gran) nas, de frňák)
    • Lepschi (de lepšir, literalment millor, en l'expressió Auf Lepschi gehen, en català sortir o divertir-se)
  • de l'italià:
    • Gspusi (de sposa, en català núvia)
    • Gstanzl (de stanza, en català estrofa d'una cançó humorística)
    • Gusta (de gusto, en català ganes d'alguna cosa)
  • del francès:
    • Trottoa (de trottoir, en català vorera)
    • Lawua (de lavoir, en català lavabo)
    • Loschie (de logis, en català allotjament)
  • de l'àrab:
    • Hadscha (de Hajj, en català camí llarg)

Pragmàtica[modifica]

Cada vegada es troben més en el vienès les següents peculiaritats pragmàtiques:

  • Amb freqüència s'utilitza un registre irònic que no es marca ni amb l'entonació ni amb els gestos, conegut com a Wiener Schmäh i que sol ser una font de malentesos, sobretot per als forans.
  • Ús excessiu de sufixos diminutius com a -l o -erl (com en Kaffeetscherl o Plauscherl).

Tendències[modifica]

En els últims temps, el vienès s'acostat a l'alemany estàndard, la qual cosa ha fet que s'hagi desenvolupat una espècie d'estàndard parlat amb el típic accent vienès (per exemple, l'original vienès Wos host fir a Notn gschriebn? es converteix en el modern Was hast'n für eine Noti gschriebn?). No obstant això, la típica monoptongació vienesa, que el diferència dels dialectes veïns, continua present. Per exemple: Waaaßt, wos mir heut in der Schule für än gråååsliches Fläääsch kriegt ham? (en estàndard Weißt du, was für ein widerliches Fleisch wir heute in der Schule vorgesetzt bekamen?).

Una de les raons per a aquesta progressiva convergència dels dialectes típics vienesos és la percepció, estesa pels mitjans de comunicació, que el Urwienerisch (vienès antic) és vulgar i pertanyent a la classe proletària.

Tant al passat com al present, els dialectes vienesos han tingut una gran influència de les llengües foranes, principalment a causa de la immigració. En els últims 40 anys, la major part dels immigrants han vingut dels països de l'antiga Iugoslàvia, Turquia, i més recentment d'Alemanya (sobretot de l'Est), la qual cosa ha fet que les varietats del vienès modern hagin canviat i evolucionat.

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en català sobre Diccionari de vienès a Viquitexts, la biblioteca lliure.

Diccionaris[modifica]

Altres[modifica]