Alemanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió
| Alemanya | |
|---|---|
|
| |
| Estació membre |  , 
|
| Final Nacional | Unser Star/Song/Lied für... (ciutat seu/país/any) |
| Aparicions | 64 (63 finals) |
| Primera aparició | 1956 |
| Millor resultat | |
| Final | 1r 1982 1r 2010 |
| Semifinal | 24è 1996 |
| Pitjor resultat | |
| Final | 26è 2016 27è 2015 24è 2005 23è 1995 15è 1965 13è 1964 |
| Semifinal | 24è 1996 |
| Enllaços externs | |
| Pàgina d'Alemanya en Eurovision.tv | |
Alemanya és l'únic país que ha participat en tots els Festivals de la Cançó d'Eurovisió des dels seus inicis en 1956. Cal destacar que només en 1996 no va estar en la final, però sí en la ronda preclassificatòria (semifinal no televisada), amb Leon i la cançó Blauer Planet (24è i 24 punts). És l'Estat que ha tingut més representacions en tota la història del festival.
Tot i que els participants alemanys han tingut èxit limitat (Alemanya només ha guanyat el festival dues vegades), l'interès públic es manté alt i el festival és un dels esdeveniments més vistos de l'any. La semifinal del Festival de la Cançó d'Eurovisió és transmesa per0 la NDR i la final, per l'ARD. En els anys recents, Alemanya ha destacat per la seva adopció d'estils musicals no tan típics com els que s'associen normalment amb Eurovisió; com el country (2006), el swing (2007) o l'electropop (2011).
En 34 ocasions, Alemanya ha estat en el TOP-10 i només 6 vegades, ha estat última (sense tenir en compte la seva eliminació en la ronda de classificació en 1996).
Contingut
Història[modifica]
Festival d'Eurovisió de 1982[modifica]
La primera guanyadora alemanya del Festival fou l'estrella adolescent Nicole Hohloch, que va interpretar la cançó Ein bißchen Frieden, escrita per Ralph Siegel.[1] La cançó es va mantenir en el número 1 de la Llista de Popularitat alemanya cinc setmanes i va romandre entre les deu cançons més populars setze setmanes més. El festival se celebrà al Regne Unit i Nicole hi va guanyar amb 161 punts, un marge de 61 punts per damunt del segon participant, d'Avi Toledano (Israel). Siegel ha escrit 12 de les cançons interpretades per cantants alemanys.
Festival d'Eurovisió de 1996[modifica]
El 1996 fou l'únic any en què Alemanya no va participar en la final del Festival (sí en la ronda preclassificatòria).[2] A causa de la gran quantitat de participants en 1996, s'hagué de realitzar una preselecció per part de l'organització sobre la qualitat dels temes de cada país. A pesar que no es tenen dades oficials sobre la seva realització, Alemanya quedà amb 24 punts, a 3 de l'última classificada (Finlàndia, de manera que no pogué participar en la Gran Final. El seu tema era «Blauer Planet», interpretat prr Leon.
Festival d'Eurovisió de 1998[modifica]
El punt més elevat del festival a Alemanya pot haver estat l'edició de 1998. Guildo Horn va començar la seva campanya per ser nominat com un cantant controvertit pel seu estil. Va ser criticat per la seva falta de serietat i la seva imatge. No obstant això, l'opinió pública aviat va canviar i Horn va guanyar la preselecció alemanya amb més del 60% dels vots. Mentre s'apropava el moment d'actuar al Festival d'Eurovisió, la "Guido-mania" es va estendre encara més a través d'Alemanya i l'esdeveniment va ser material de primera pàgina fins a la data del festival. Horn es va fer destacar també en altres països i la controvèrsia que havia trobat a Alemanya va ressorgir a través d'Europa.
Horn va interpretar junt la seva banda, Orthopädischen Strümpfe, cantant «Guildo hat Euch lieb!», escrita per Stefan Raab. Encara que el setè lloc va ser decebedor per a molts a Alemanya, va ser un ressorgiment per Eurovisió al país i va ser el començament per a quatre finals consecutives entre els primers deu. Des de llavors, Raab ha participat en altres dos Festivals. Dos anys després d'escriure «Guildo Hat Euch Lieb!», hi va aparèixer amb «Wadde Hadde Dudde Dóna?», tema humorístic que va interpretar ell mateix. Quatre anys més tard, va escriure la cançó de Max, «Can't Wait Until Tonight».
Festival d'Eurovisió de 2010: Lena Meyer-Landrut[modifica]
Alemanya va aconseguir en aquesta edició la seva segona victòria al festival de la mà de la jove Lena Meyer-Landrut amb 246 punts, amb la cançó Satellite.[3]
Participacions[modifica]
- Llegenda
| Any | Seu | Artista | Cançó (Música / Lletra) |
Final | Punts | Semifinal | Punts | Preselecció |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1956 |  Lugano
|
Walter Andreas Schwarz | «Im Wartesaal zum großen Glück» | No es van publicar resultats | No va haver-hi semifinals | Schlager & Chansons | ||
| Freddy Quinn | «So geht das jede Nacht» | |||||||
| 1957 |  Frankfurt del Main
|
Margot Hielscher | «Telefon, Telefon» | 4 | 8 | Zwei auf einem Pferd | ||
| 1958 |  Hilversum
|
Margot Hielscher | «Für zwei Groschen Musik» | 7 | 5 | Deutsche Vorentscheidung 1958 | ||
| 1959 |  Canes
|
Alice & Ellen Kessler | «Heute Abend wollen wir tanzen geh'n» | 8 | 5 | Deutsche Vorentscheidung | ||
| 1960 |  Londres
|
Wyn Hoop | «Bonne nuit ma chérie» | 4 | 11 | Schlagerparade | ||
| 1961 | Canes
|
Lale Andersen | «Einmal sehen wir uns wieder» | 13 | 3 | Schlagerparade 1961 | ||
| 1962 |  Luxemburg
|
Conny Froboess | «Zwei kleine Italiener» | 6 | 9 | Deutsche Schlagerfestspiele 1962 | ||
| 1963 | Londres
|
Heidi Brühl | «Marcel» | 9 | 5 | Deutsche Vorentscheidung 1963 | ||
| 1964 |  Copenhaguen
|
Nora Nova | «Man gewöhnt sich so schnell an das Schöne» | 13 | 0 | Ein Lied für Kopenhagen | ||
| 1965 |  Nàpols
|
Ulla Wiesner | «Paradies, wo bist du?» | 15 | 0 | Ein Lied für Neapel | ||
| 1966 | Luxemburg
|
Margot Eskens | «Die Zeiger der Uhr» | 10 | 7 | Deutsche Vorentscheidung 1966 | ||
| 1967 |  Viena
|
Inge Brück | «Anouschka» | 8 | 7 | Zum blauen Bock | ||
| 1968 | Londres
|
Wencke Myhre | «Ein Hoch der Liebe» | 6 | 11 | Einer wird gewinnen | ||
| 1969 |  Madrid
|
Siw Malmkvist | «Primaballerina» | 9 | 8 | Ein Lied für Madrid | ||
| 1970 | Amsterdam
|
Katja Ebstein | «Wunder gibt es immer wieder» | 3 | 12 | Ein Lied für Amsterdam | ||
| 1971 |  Dublín
|
Katja Ebstein | «Diese Welt» | 3 | 100 | Ein Lied für Dublin | ||
| 1972 | Edimburg
|
Mary Roos | «Nur die Liebe läßt uns leben» | 3 | 107 | Ein Lied für Edinburgh | ||
| 1973 | Luxemburg
|
Gitte | «Junger Tag» | 8 | 85 | Ein Lied für Luxemburg | ||
| 1974 | Brighton
|
Cindy & Bert | «Die Sommermelodie» | 14 | 3 | Die Montagsmaler | ||
| 1975 |  Estocolm
|
Joy Fleming | «Ein Lied kann eine Brücke sein» | 17 | 15 | Ein Lied für Stockholm | ||
| 1976 | La Haia
|
Les Humphries Singers | «Sing Sang Song» | 15 | 12 | Ein Lied für Den Haag | ||
| 1977 | Londres
|
Silver Convention | «Telegram» | 8 | 55 | Deutsche Vorentscheidung | ||
| 1978 | París
|
Ireen Sheer | «Feuer» | 6 | 84 | Auf los geht's los | ||
| 1979 |  Jerusalem
|
Dschinghis Khan | «Dschinghis Khan» | 4 | 86 | Ein Lied für Jerusalem | ||
| 1980 | La Haia
|
Katja Ebstein | «Theater» | 2 | 128 | Ein Lied für Den Haag | ||
| 1981 | Dublín
|
Lena Valaitis | «Johnny Blue» | 2 | 132 | Ein Lied für Dublin | ||
| 1982 | Harrogate
|
Nicole | «Ein bißchen Frieden» | 1 | 161 | Ein Lied für Harrogate | ||
| 1983 | Munic
|
Hoffmann & Hoffmann | «Rücksicht» | 5 | 94 | Ein Lied für München | ||
| 1984 | Luxemburg
|
Mary Roos | «Aufrecht geh'n» | 13 | 34 | Ein Lied für Luxemburg | ||
| 1985 | Göteborg
|
Wind | «Für alle» | 2 | 105 | Ein Lied für Göteborg | ||
| 1986 |  Bergen
|
Ingrid Peters | «Über die Brücke geh'n» | 8 | 62 | Ein Lied für Bergen | ||
| 1987 |  Brussel·les
|
Wind | «Laß die Sonne in dein Herz» | 2 | 141 | Ein Lied für Brüssel | ||
| 1988 | Dublín
|
Maxi & Chris Garden | «Lied für einen Freund» | 14 | 48 | Ein Lied für Dublin | ||
| 1989 | Lausana
|
Nino de Angelo | «Flieger» | 14 | 46 | Ein Lied für Lausanne | ||
| 1990 |  Zagreb
|
Chris Kempers & Daniel Kovac | «Frei zu leben» | 9 | 60 | Ein Lied für Zagreb | ||
| 1991 | Roma
|
Atlantis 2000 | «Dieser Traum darf niemals sterben» | 18 | 10 | Ein Lied für Rom | ||
| 1992 | Malmö
|
Wind | «Träume sind für alle da» | 16 | 27 | Ein Lied für Malmö | ||
| 1993 | Millstreet
|
Münchener Freiheit | «Viel zu weit» | 18 | 18 | Kvalifikacija za Millstreet | Meine Show | |
| 1994 | Dublín
|
Mekado | «Wir geben 'ne Party»' | 3 | 128 | No va haver-hi semifinals | Die goldene Eins | |
| 1995 | Dublín
|
Stone & Stone | «Verliebt in Dich» | 23 | 1 | Deutsche Vorentscheidung 1995 | ||
| 1996 | Oslo
|
Leon | «Blauer Planet» | No es va classificar | 24 | 24 | Ein bißchen Glück | |
| 1997 | Dublín
|
Bianca Shomburg | «Zeit» | 19 | 22 | No va haver-hi semifinals | Der Countdown läuft | |
| 1998 | Birmingham
|
Guildo Horn | «Guildo hat Euch lieb!» | 8 | 74 | Countdown Grand Prix | ||
| 1999 | Jerusalem
|
Sürpriz | «Reise nach Jerusalem - Kudüs'e seyahat» | 3 | 140 | Countdown Grand Prix | ||
| 2000 | Estocolm
|
Stefan Raab | «Wadde hadde dudde da?» | 5 | 96 | Countdown Grand Prix | ||
| 2001 | Copenhaguen
|
Michelle | «Wer Liebe lebt» | 8 | 66 | Countdown Grand Prix | ||
| 2002 |  Tallinn
|
Corinna May | «I Can't Live without Music» | 21 | 17 | Countdown Grand Prix | ||
| 2003 |  Riga
|
Lou | «Let's Get Happy» | 12 | 53 | Countdown Grand Prix | ||
| 2004 |  Istanbul
|
Max | «Can't Wait Until Tonight» | 8 | 93 | Membre del Big 4 | Germany 12 Points | |
| 2005 |  Kíev
|
Gracia | «Run & Hide» | 24 | 4 | Germany 12 Points | ||
| 2006 |  Atenes
|
Texas Lightning | «No No Never» | 15 | 36 | Die Deutsche Vorentscheidung 2006 | ||
| 2007 |  Hèlsinki
|
Roger Cicero† | «Frauen regier'n die Welt» | 19 | 49 | Die Deutsche Vorentscheidung 2007 | ||
| 2008 |  Belgrad
|
No Angels | «Disappear» | 23 | 14 | Die Deutsche Vorentscheidung 2008 | ||
| 2009 |  Moscou
|
Alex Christensen i Oscar Loya | «Miss Kiss Kiss Bang» | 20 | 35 | Elecció interna | ||
| 2010 | Oslo
|
Lena Meyer-Landrut | «Satellite» | 1 | 246 | Unser Star für Oslo | ||
| 2011 | Düsseldorf
|
Lena Meyer-Landrut | «Taken By a Stranger» | 10 | 107 | País amfitrió | Unser Song für Lena | |
| 2012 |  Bakú
|
Roman Lob | «Standing Still» | 8 | 110 | Membre del Big 5 | Unser Song für Baku | |
| 2013 | Malmö
|
Cascada | «Glorious» | 21 | 18 | Unser Song für Malmö | ||
| 2014 | Copenhaguen
|
Elaiza | «Is it right» | 18 | 39 | Unser Song für Dänemark | ||
| 2015 | Viena
|
Ann Sophie | «Black Smoke» | 27 | 0 | Unser Song für Österreich | ||
| 2016 | Estocolm
|
Jamie-Lee Kriewitz | «Ghost» | 26 | 11 | Unser Lied für Stockholm | ||
| 2017 | Kíev
|
Levina | «Perfect life» | 25 | 6 | Unser Song 2017 | ||
| 2018 |  Lisboa
|
Michael Schulte | «You Let Me Walk Alone» | 4 | 340 | Unser Lied für Lissabon | ||
| 2019 | Tel Aviv
|
S!sters | «Sister»
(Laurell Barker, Marine Kaltenbacher, Thomas Stengaard, Tom Oehler) |
25 | 24 | Unser Lied für Israel | ||
Festivals organitzats a Alemanya[modifica]
- Llegenda
| Edició | Ciutat seu | Localització | Presentandors |
|---|---|---|---|
| Festival de la Cançó d'Eurovisió 1957 | Frankfurt | Großer Sendesaal des hessischen Rundfunks | Anaid Iplicjian |
| Festival de la Cançó d'Eurovisió 1983 | Munic | Rudi-Sedlmayer-Halle | Marlene Charell |
| Festival de la Cançó d'Eurovisió 2011 | Düsseldorf | ESPRIT arena | Anke Engelke, Judith Rakers i Stefan Raab |
Votació d'Alemanya[modifica]
- Fins 2018, la votació d'Alemanya ha estat:
|
|
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
12 punts[modifica]
- Alemanya ha donat 12 punts a:
Final (1975 - 2003)[modifica]
| Any | País | Any | País | Any | País | Any | País | Any | País |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1975 | Finlàndia
|
1981 | França
|
1987 | Itàlia
|
1993 | Suïssa
|
1999 | Turquia
|
| 1976 | França
|
1982 | Israel
|
1988 | Suïssa
|
1994 | Irlanda
|
2000 | Dinamarca
|
| 1977 | 1983 | Suècia
|
1989 | Regne Unit
|
1995 | Suècia
|
2001 | ||
| 1978 | Israel
|
1984 | 1990 | Espanya
|
No es va classificar per a la final de 1996 |
2002 | Letònia
| ||
| 1979 | Espanya
|
1985 | Noruega
|
1991 | Suècia
|
1997 | Turquia
|
2003 |  Polònia
|
| 1980 | Irlanda
|
1986 | Luxemburg
|
1992 | Regne Unit
|
1998 | |||
Semifinal (2004 - 2015)[modifica]
Semifinal (2016 - )[modifica]
|
Final (2004 - 2015)[modifica]
Final (2016 - )[modifica]
|
Galeria d'imatges[modifica]
Roger Cicero a Hèlsinki (2007) 
Lena a Düsseldorf (2011) 
Elaiza a Copenhaguen (2014) 
Ann Sophie a Viena (2015)
Referències[modifica]
- ↑ Rice, Jo. The Guinness Book of 500 Number One Hits. 1a ed.. Enfield, Middlesex: Guinness Superlatives Ltd, 1982, p. 224-5. ISBN 0-85112-250-7.
- ↑ Raykoff, Ivan; Tobin, Robert Deam. A Song for Europe: Popular Music and Politics in the Eurovision Song Contest (en anglès). Ashgate Publishing, 2007, p. 140. ISBN 0754658791.
- ↑ Schacht, Andreas. «Germany wins: See full results» (en anglès). eurovision.tv, 30-05-2010. [Consulta: 22 juliol 2012].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alemanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió  |
