Alemanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Alemanya

EuroAlemania.svg

Estació membre ARD logo.svg, NDR Dachmarke.svg
Final Nacional Unser Star/Song/Lied für... (ciutat seu/país/any)
Aparicions 64 (63 finals)
Primera aparició 1956
Millor resultat
Final 1r 1982
1r 2010
Semifinal 24è 1996
Pitjor resultat
Final 26è 2016
27è 2015
24è 2005
23è 1995
15è 1965
13è 1964
Semifinal 24è 1996
Enllaços externs
Pàgina d'Alemanya en Eurovision.tv

Alemanya és l'únic país que ha participat en tots els Festivals de la Cançó d'Eurovisió des dels seus inicis en 1956. Cal destacar que només en 1996 no va estar en la final, però sí en la ronda preclassificatòria (semifinal no televisada), amb Leon i la cançó Blauer Planet (24è i 24 punts). És l'Estat que ha tingut més representacions en tota la història del festival.

Tot i que els participants alemanys han tingut èxit limitat (Alemanya només ha guanyat el festival dues vegades), l'interès públic es manté alt i el festival és un dels esdeveniments més vistos de l'any. La semifinal del Festival de la Cançó d'Eurovisió és transmesa per0 la NDR i la final, per l'ARD. En els anys recents, Alemanya ha destacat per la seva adopció d'estils musicals no tan típics com els que s'associen normalment amb Eurovisió; com el country (2006), el swing (2007) o l'electropop (2011).

En 34 ocasions, Alemanya ha estat en el TOP-10 i només 6 vegades, ha estat última (sense tenir en compte la seva eliminació en la ronda de classificació en 1996).

Història[modifica]

Festival d'Eurovisió de 1982[modifica]

La primera guanyadora alemanya del Festival fou l'estrella adolescent Nicole Hohloch, que va interpretar la cançó Ein bißchen Frieden, escrita per Ralph Siegel.[1] La cançó es va mantenir en el número 1 de la Llista de Popularitat alemanya cinc setmanes i va romandre entre les deu cançons més populars setze setmanes més. El festival se celebrà al Regne Unit i Nicole hi va guanyar amb 161 punts, un marge de 61 punts per damunt del segon participant, d'Avi Toledano (Israel). Siegel ha escrit 12 de les cançons interpretades per cantants alemanys.

Festival d'Eurovisió de 1996[modifica]

El 1996 fou l'únic any en què Alemanya no va participar en la final del Festival (sí en la ronda preclassificatòria).[2] A causa de la gran quantitat de participants en 1996, s'hagué de realitzar una preselecció per part de l'organització sobre la qualitat dels temes de cada país. A pesar que no es tenen dades oficials sobre la seva realització, Alemanya quedà amb 24 punts, a 3 de l'última classificada (Finlàndia, de manera que no pogué participar en la Gran Final. El seu tema era «Blauer Planet», interpretat prr Leon.

Festival d'Eurovisió de 1998[modifica]

El punt més elevat del festival a Alemanya pot haver estat l'edició de 1998. Guildo Horn va començar la seva campanya per ser nominat com un cantant controvertit pel seu estil. Va ser criticat per la seva falta de serietat i la seva imatge. No obstant això, l'opinió pública aviat va canviar i Horn va guanyar la preselecció alemanya amb més del 60% dels vots. Mentre s'apropava el moment d'actuar al Festival d'Eurovisió, la "Guido-mania" es va estendre encara més a través d'Alemanya i l'esdeveniment va ser material de primera pàgina fins a la data del festival. Horn es va fer destacar també en altres països i la controvèrsia que havia trobat a Alemanya va ressorgir a través d'Europa.

Horn va interpretar junt la seva banda, Orthopädischen Strümpfe, cantant «Guildo hat Euch lieb!», escrita per Stefan Raab. Encara que el setè lloc va ser decebedor per a molts a Alemanya, va ser un ressorgiment per Eurovisió al país i va ser el començament per a quatre finals consecutives entre els primers deu. Des de llavors, Raab ha participat en altres dos Festivals. Dos anys després d'escriure «Guildo Hat Euch Lieb!», hi va aparèixer amb «Wadde Hadde Dudde Dóna?», tema humorístic que va interpretar ell mateix. Quatre anys més tard, va escriure la cançó de Max, «Can't Wait Until Tonight».

Festival d'Eurovisió de 2010: Lena Meyer-Landrut[modifica]

Alemanya va aconseguir en aquesta edició la seva segona victòria al festival de la mà de la jove Lena Meyer-Landrut amb 246 punts, amb la cançó Satellite.[3]

Participacions[modifica]

Llegenda
  •  Guanyador
  •  Segona posició
  •  Tercera posició
  •  Quarta o cinquena posició (Top 5)
  •  Última posició
  • Any Seu Artista Cançó
    (Música / Lletra)
    Final Punts Semifinal Punts Preselecció
    1956 Suïssa Lugano Walter Andreas Schwarz «Im Wartesaal zum großen Glück» No es van publicar resultats No va haver-hi semifinals Schlager & Chansons
    Freddy Quinn «So geht das jede Nacht»
    1957 Alemanya Frankfurt del Main Margot Hielscher «Telefon, Telefon» 4 8 Zwei auf einem Pferd
    1958 Països Baixos Hilversum Margot Hielscher «Für zwei Groschen Musik» 7 5 Deutsche Vorentscheidung 1958
    1959 França Canes Alice & Ellen Kessler «Heute Abend wollen wir tanzen geh'n» 8 5 Deutsche Vorentscheidung
    1960 Regne Unit Londres Wyn Hoop «Bonne nuit ma chérie» 4 11 Schlagerparade
    1961 França Canes Lale Andersen «Einmal sehen wir uns wieder» 13 3 Schlagerparade 1961
    1962 Luxemburg Luxemburg Conny Froboess «Zwei kleine Italiener» 6 9 Deutsche Schlagerfestspiele 1962
    1963 Regne Unit Londres Heidi Brühl «Marcel» 9 5 Deutsche Vorentscheidung 1963
    1964 Dinamarca Copenhaguen Nora Nova «Man gewöhnt sich so schnell an das Schöne» 13 0 Ein Lied für Kopenhagen
    1965 Itàlia Nàpols Ulla Wiesner «Paradies, wo bist du?» 15 0 Ein Lied für Neapel
    1966 Luxemburg Luxemburg Margot Eskens «Die Zeiger der Uhr» 10 7 Deutsche Vorentscheidung 1966
    1967 Àustria Viena Inge Brück «Anouschka» 8 7 Zum blauen Bock
    1968 Regne Unit Londres Wencke Myhre «Ein Hoch der Liebe» 6 11 Einer wird gewinnen
    1969 Espanya Madrid Siw Malmkvist «Primaballerina» 9 8 Ein Lied für Madrid
    1970 Països Baixos Amsterdam Katja Ebstein «Wunder gibt es immer wieder» 3 12 Ein Lied für Amsterdam
    1971 Irlanda Dublín Katja Ebstein «Diese Welt» 3 100 Ein Lied für Dublin
    1972 Regne Unit Edimburg Mary Roos «Nur die Liebe läßt uns leben» 3 107 Ein Lied für Edinburgh
    1973 Luxemburg Luxemburg Gitte «Junger Tag» 8 85 Ein Lied für Luxemburg
    1974 Regne Unit Brighton Cindy & Bert «Die Sommermelodie» 14 3 Die Montagsmaler
    1975 Suècia Estocolm Joy Fleming «Ein Lied kann eine Brücke sein» 17 15 Ein Lied für Stockholm
    1976 Països Baixos La Haia Les Humphries Singers «Sing Sang Song» 15 12 Ein Lied für Den Haag
    1977 Regne Unit Londres Silver Convention «Telegram» 8 55 Deutsche Vorentscheidung
    1978 França París Ireen Sheer «Feuer» 6 84 Auf los geht's los
    1979 Israel Jerusalem Dschinghis Khan «Dschinghis Khan» 4 86 Ein Lied für Jerusalem
    1980 Països Baixos La Haia Katja Ebstein «Theater» 2 128 Ein Lied für Den Haag
    1981 Irlanda Dublín Lena Valaitis «Johnny Blue» 2 132 Ein Lied für Dublin
    1982 Regne Unit Harrogate Nicole «Ein bißchen Frieden» 1 161 Ein Lied für Harrogate
    1983 Alemanya Munic Hoffmann & Hoffmann «Rücksicht» 5 94 Ein Lied für München
    1984 Luxemburg Luxemburg Mary Roos «Aufrecht geh'n» 13 34 Ein Lied für Luxemburg
    1985 Suècia Göteborg Wind «Für alle» 2 105 Ein Lied für Göteborg
    1986 Noruega Bergen Ingrid Peters «Über die Brücke geh'n» 8 62 Ein Lied für Bergen
    1987 Bèlgica Brussel·les Wind «Laß die Sonne in dein Herz» 2 141 Ein Lied für Brüssel
    1988 Irlanda Dublín Maxi & Chris Garden «Lied für einen Freund» 14 48 Ein Lied für Dublin
    1989 Suïssa Lausana Nino de Angelo «Flieger» 14 46 Ein Lied für Lausanne
    1990 Iugoslàvia Zagreb Chris Kempers & Daniel Kovac «Frei zu leben» 9 60 Ein Lied für Zagreb
    1991 Itàlia Roma Atlantis 2000 «Dieser Traum darf niemals sterben» 18 10 Ein Lied für Rom
    1992 Suècia Malmö Wind «Träume sind für alle da» 16 27 Ein Lied für Malmö
    1993 Irlanda Millstreet Münchener Freiheit «Viel zu weit» 18 18 Kvalifikacija za Millstreet Meine Show
    1994 Irlanda Dublín Mekado «Wir geben 'ne Party»' 3 128 No va haver-hi semifinals Die goldene Eins
    1995 Irlanda Dublín Stone & Stone «Verliebt in Dich» 23 1 Deutsche Vorentscheidung 1995
    1996 Noruega Oslo Leon «Blauer Planet» No es va classificar 24 24 Ein bißchen Glück
    1997 Irlanda Dublín Bianca Shomburg «Zeit» 19 22 No va haver-hi semifinals Der Countdown läuft
    1998 Regne Unit Birmingham Guildo Horn «Guildo hat Euch lieb!» 8 74 Countdown Grand Prix
    1999 Israel Jerusalem Sürpriz «Reise nach Jerusalem - Kudüs'e seyahat» 3 140 Countdown Grand Prix
    2000 Suècia Estocolm Stefan Raab «Wadde hadde dudde da?» 5 96 Countdown Grand Prix
    2001 Dinamarca Copenhaguen Michelle «Wer Liebe lebt» 8 66 Countdown Grand Prix
    2002 Estònia Tallinn Corinna May «I Can't Live without Music» 21 17 Countdown Grand Prix
    2003 Letònia Riga Lou «Let's Get Happy» 12 53 Countdown Grand Prix
    2004 Turquia Istanbul Max «Can't Wait Until Tonight» 8 93 Membre del Big 4 Germany 12 Points
    2005 Ucraïna Kíev Gracia «Run & Hide» 24 4 Germany 12 Points
    2006 Grècia Atenes Texas Lightning «No No Never» 15 36 Die Deutsche Vorentscheidung 2006
    2007 Finlàndia Hèlsinki Roger Cicero «Frauen regier'n die Welt» 19 49 Die Deutsche Vorentscheidung 2007
    2008 Sèrbia Belgrad No Angels «Disappear» 23 14 Die Deutsche Vorentscheidung 2008
    2009 Rússia Moscou Alex Christensen i Oscar Loya «Miss Kiss Kiss Bang» 20 35 Elecció interna
    2010 Noruega Oslo Lena Meyer-Landrut «Satellite» 1 246 Unser Star für Oslo
    2011 Alemanya Düsseldorf Lena Meyer-Landrut «Taken By a Stranger» 10 107 País amfitrió Unser Song für Lena
    2012 Azerbaidjan Bakú Roman Lob «Standing Still» 8 110 Membre del Big 5 Unser Song für Baku
    2013 Suècia Malmö Cascada «Glorious» 21 18 Unser Song für Malmö
    2014 Dinamarca Copenhaguen Elaiza «Is it right» 18 39 Unser Song für Dänemark
    2015 Àustria Viena Ann Sophie «Black Smoke» 27 0 Unser Song für Österreich
    2016 Suècia Estocolm Jamie-Lee Kriewitz «Ghost» 26 11 Unser Lied für Stockholm
    2017 Ucraïna Kíev Levina «Perfect life» 25 6 Unser Song 2017
    2018 Portugal Lisboa Michael Schulte «You Let Me Walk Alone» 4 340 Unser Lied für Lissabon
    2019 Israel Tel Aviv S!sters «Sister»

    (Laurell Barker, Marine Kaltenbacher, Thomas Stengaard, Tom Oehler)

    25 24 Unser Lied für Israel

    Festivals organitzats a Alemanya[modifica]

    Llegenda
  •  Festival organitzat sense haver guanyat l'edició anterior
  • Edició Ciutat seu Localització Presentandors
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 1957 Frankfurt Großer Sendesaal des hessischen Rundfunks Anaid Iplicjian
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 1983 Munic Rudi-Sedlmayer-Halle Marlene Charell
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 2011 Düsseldorf ESPRIT arena Anke Engelke, Judith Rakers i Stefan Raab

    Votació d'Alemanya[modifica]

    • Fins 2018, la votació d'Alemanya ha estat:
    Més punts atorgats només en la final
    Posició País Punts
    1 SWE Suècia 190
    2 GBR Regne Unit 187
    3 TUR Turquia 170
    4 IRL Irlanda 165
    5 FRA França 155
    Més punts atorgats en semifinals i final
    Posició País Punts
    1 SWE Suècia 235
    2 TUR Turquia 208
    3 ISR Israel 190
    4 GBR Regne Unit 187
    5 IRL Irlanda 178
    Més punts rebuts
    Posició País Punts
    1 ESP Espanya 237
    2 POR Portugal 185
    2 DEN Dinamarca 185
    3 GBR Regne Unit 171
    4 BEL Bèlgica 169

    12 punts[modifica]

    • Alemanya ha donat 12 punts a:

    Final (1975 - 2003)[modifica]

    Any País Any País Any País Any País Any País
    1975 Finlàndia Finlàndia 1981 França França 1987 Itàlia Itàlia 1993 Suïssa Suïssa 1999 Turquia Turquia
    1976 França França 1982 Israel Israel 1988 Suïssa Suïssa 1994 Irlanda Irlanda 2000 Dinamarca Dinamarca
    1977 1983 Suècia Suècia 1989 Regne Unit Regne Unit 1995 Suècia Suècia 2001
    1978 Israel Israel 1984 1990 Espanya Espanya No es va classificar per a
    la final de 1996
    2002 Letònia Letònia
    1979 Espanya Espanya 1985 Noruega Noruega 1991 Suècia Suècia 1997 Turquia Turquia 2003 Polònia Polònia
    1980 Irlanda Irlanda 1986 Luxemburg Luxemburg 1992 Regne Unit Regne Unit 1998

    Galeria d'imatges[modifica]

    Referències[modifica]

    1. Rice, Jo. The Guinness Book of 500 Number One Hits. 1a ed.. Enfield, Middlesex: Guinness Superlatives Ltd, 1982, p. 224-5. ISBN 0-85112-250-7. 
    2. Raykoff, Ivan; Tobin, Robert Deam. A Song for Europe: Popular Music and Politics in the Eurovision Song Contest (en anglès). Ashgate Publishing, 2007, p. 140. ISBN 0754658791. 
    3. Schacht, Andreas. «Germany wins: See full results» (en anglès). eurovision.tv, 30-05-2010. [Consulta: 22 juliol 2012].

    Enllaços externs[modifica]

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alemanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió Modifica l'enllaç a Wikidata