Alemtuzumab

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de fàrmacAlemtuzumab
Alemtuzumab Fab 1CE1.png
Dades clíniques
Dades de llicència EMEA:enllaç, FDA:enllaç
Risc per l'embaràs categoria B2 per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA
Via Perfusió intravenosa
Codi ATC L01XC04 L04AA34
Dades químiques i físiques
Fórmula C6468H10066N1732O2005S40
Massa molecular 145.454,20 g·mol−1
Estat legal
R. dispensació
  • AU: B2
  • EUA: Diagnòstic hospitalari
Dades farmacocinètiques
Vida mitjana ~288 hrs
Identificadors
Número CAS 216503-57-0
IUPHAR/BPS 6770
DrugBank BTD00109
UNII 3A189DH42V
ChEMBL CHEMBL1201587
Modifica dades a Wikidata


L'alemtuzumab (MabCampath™, Bayer) és una anticòs monoclonal emprat en el tractament de la leucèmia limfocítica crònica de cèl·lules B (LLC-B) i -fora d'indicació- en el limfoma no-Hodgkin.[1]

La diana farmacològica és la proteïna CD52, situada a la superfície del limfòcits madurs, però no a les cèl·lules mare de les quals en deriven aquests. Es pauta com a teràpia de segona línia per a la LLC. Es troba aprovat per la Food and Drug Administration (FDA) -amb el nom de Campath™- i per l'Agència Europea del Medicament (EMEA), per a pacients que han estat tractats amb agents alquilants i que van fracassar al tractament amb fludarabina.

Una complicació habitual d'aquesta tractament és que augmenta de forma significativa el risc d'infeccions oportunistes, en particular la reactivació de citomegalovirus.

L'alemtuzumab també es fa servir en alguns règims de condicionament en el trasplantament de medul·la òssia i de ronyó. També s'ha fet servir en protocols d'assajos clínics en el tractament d'algunes malalties autoimmunes, com l'esclerosi múltiple.

Descripció[modifica]

L'alemtuzumab és un anticòs ADN-recombinant humanitzat (Campath-1H) que presenta elevada afinitat contra la proteïna de membrana cel·lular de 21-28 kD anomenada CD52.

Indicacions i ús[modifica]

L'alemtuzumab té indicació aprovada per al tractament de la leucèmia limfocítica crònica de cèl·lules B (LLC-B o B-CLL en anglès), en malalts que ja han estat tractats amb agents alquilants i on ha fallat la teràpia amb fludarabina.

Contraindicacions i precaucions[modifica]

L'alemtuzumab està contraindicat en pacients que presenten infeccions sistèmiques que generen immunodeficiència (p.e. en seropositius per VIH), o hipersensibilitat coneguda de Tipus I o bé amb historial de reaccions anafilàctiques en ser tractats amb qualsevol dels components de la forma farmacèutica (MabCampath™).

Reaccions adverses[modifica]

Les perfusions d'alemtuzumab han estat associades a efectes adversos com la hipotensió arterial, rigidesa, febre, escurçament de la respiració, broncospasme, calfreds, i/o erupcions cutànies (rash). Han estat notificats afeccions respiratòries i cardíaques.[2] Els efectes adversos d'etiologia cardíaca han resultat en alguns casos pacients morts. També es pot donar que l'alteració de les poblacions de limfòcits T-supressors pel Campath-1H pugui conduir a alguns tipus de malalties autoimmunitàries.

Història[modifica]

Els orígens del fàrmac es remunten al Campath-1 que derivava d'anticossos de ratolí, dissenyat contra proteïnes limfocitàries humanes per Herman Waldmann et al.[3] El nom "Campath" deriva del Departament de "Pathology" de la Universitat de Cambridge.

Inicialment el Campath-1 no tenia utilitat terapèutica donat que els pacients podien teòricament reaccionar contra les estructures proteiques determinants de l'anticòs. Per tal de solucionar aquest fet, Greg Winter et al. van humanitzar el Campath-1, extraient els bucles hipervariables que tenien especificitat per la proteïna CD52 i unint-los a una estructura d'anticòs humà. Desp'res d'aconseguir-ho el resultant esdevingué conegut amb el nom de Campath-1H, que serveix de base per l'alemtuzumab.[4]

Referències[modifica]

  1. Fitxa tècnica del producte (castellà)
  2. Jean, Klastersky «Adverse effects of the humanized antibodies used as cancer therapeutics» (en anglès). Current Opinion in Oncology, vol.18, n.4, juliol 2006, p 316-320 [Consulta: 8 març 2012].
  3. Hale G, Bright S, Chumbley G, Hoang T, Metcalf D, Munro AJ, Waldmann H. Removal of T cells from bone marrow for transplantation: a monoclonal antilymphocyte antibody that fixes human complement. Blood 1983;62:873-82. PMID: 6349718. (anglès)
  4. Riechmann L, Clark M, Waldmann H, Winter G. Reshaping human antibodies for therapy. Nature 1988;332:323-7. PMID: 3127726. (anglès)

Enllaços externs[modifica]