Vés al contingut

Alessandro Baricco

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlessandro Baricco

(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 gener 1958 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
CiutadaniaItàlia Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Torí Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, novel·lista, guionista, crític literari, locutor de ràdio, musicòleg, presentador de televisió, dramaturg, periodista, director de cinema Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLa Repubblica Modifica el valor a Wikidata
LlenguaItalià Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm0054621 Allocine: 139821 Allmovie: p272042 TMDB.org: 65315
Facebook: AlessandroBariccoofficial Spotify: 2y36xhiTAdha9MEDLlQkx9 Last fm: Alessandro+Baricco Musicbrainz: 7aa33b80-8241-42af-994d-001527771e02 Songkick: 492886 Discogs: 444002 Allmusic: mn0002217545 Goodreads author: 908 Modifica el valor a Wikidata

Alessandro Baricco (Torí, 25 de gener de 1958) és un escriptor italià que col·labora habitualment amb els mitjans de comunicació fent crítica musical. Ha impartit classes d'escriptura creativa i ha guanyat el Prix Médicis, entre altres guardons. És un dels exponents de la narrativa italiana contemporània, traduït arreu del món.

Dins el món del cinema, el 1995 va interpretar la pel·lícula Il cielo è sempre più blu, d'Antonello Grimaldi. L'any 2008 va dirigir el seu primer film, Lezione ventuno.[1]

Obres[modifica]

Aquestes són algunes de les obres de Baricco. Entre parèntesis s'esmenta la primera edició de la traducció al català, quan n'hi ha.

  • 1988: Il genio in fuga: Due saggi sul teatro musicale di Gioachino Rossini.
  • 1991: Castelli di rabbia (traducció de Mercè Canela: Terres de vidre. Barcelona: La Magrana, 1998).
  • 1992: L'anima di Hegel e le mucche del Wisconsin.
  • 1993: Oceano mare (traducció de Mercè Canela: “Oceà”. Barcelona: La Magrana, 1997).
  • 1994: Novecento: un monologo (traducció de Mercè Canela: “Novecento: un monòleg”. Barcelona: La Magrana, 2000).
  • 1996: Seta (traducció de Mercè Canela: Seda. Barcelona: La Magrana, 1997).
  • 1999: City (traducció d'Albert Mestres: “City”. Barcelona: La Magrana, 2000).
  • 2002: Next: Piccolo libro sulla globalizzazione e sul mondo che verrà (traducció d'Anna Casassas: “Next: Petit llibre sobre la globalització i el món que es prepara”. Barcelona: La Magrana, 2002).
  • 2002: Senza sangue (traducció d'Anna Casassas: “Sense sang”. Barcelona: La Magrana, 2003).
  • 2004: Omero: Iliade (traducció d'Anna Casassas: “Homer: Ilíada”. Barcelona: La Magrana, 2005).
  • 2005: Questa storia (traducció de Josep Alemany: “Aquesta història”. Barcelona: La Magrana, 2007).
  • 2006: I Barbari: Saggio sulla mutazione.
  • 2009: Emmaus (traducció de Laia Fons i Mateu: Emmaús. Barcelona: La Magrana, 2011).
  • 2011: Mr Gwyn (traducció d'Helena Aguilà: Mr. Gwin. Barcelona: La Magrana, 2012).
  • 2012: Tre volte all'alba (traducció d'Helena Aguilà: Tres vegades a l'alba. Barcelona: La Magrana i Anagrama, 2013).[2]
  • 2018: The Game.
  • 2021: Quel che stavamo cercando - 33 Frammenti. Publicat en castellà per Anagrama com Lo que estábamos buscando.
  • 2022: La Via della Narrazione.

Referències[modifica]

  1. «Alessandro Baricco». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 13 abril 2016].
  2. Monedero, Marta «Esbudellar fantasmes a l'alba». Cultura (El Punt Avui), 14-02-2014, p. 11.