Alessandro Rolla

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlessandro Rolla
Alessandro Rolla by Vincenzo Raggio.jpg
Biografia
Naixement 22 abril 1757
Pavia (Itàlia)
Mort 15 setembre 1841 (84 anys)
Milà (Itàlia)
Activitat
Ocupació Compositor, director d'orquestra, violista i pedagog musical
Ocupador Conservatori de Milà
Instrument Violí i viola

Musicbrainz: e49fec72-0f57-4efc-86f5-51224a864487 Discogs: 1930226 IMSLP: Category:Rolla,_Alessandro
Modifica les dades a Wikidata

Alessandro Rolla (Pavia, 22 d'abril de 1757 Milà, 15 de setembre de 1841) fou un violinista i compositor italià.

Biografia[modifica]

Fou deixeble de Conti i Renzi, i més endavant va ser mestre de Niccolò Paganini fou contractat com a primer violinista de l'Òpera Italiana de Viena; més tard estudià amb preferència la viola, va romandre diversos anys a Milà i el 1782 fou cridat a desenvolupar la plaça de viola a solo i músic de cambra de la cort de Parma. Posteriorment fou director de l'orquestra, i el 1802 passà a desenvolupar les mateixes funcions La Scala de Milà; el 1805 era violinista del virrei Eugeni de Beauharnais i, des de la fundació del Conservatori de Milà, professor de violí d'aquest establiment on tingué entre els seus alumnes a Benincori,[1] Bernardo Ferrara.[2]Ernesto Cavallini,[2] que fou el seu successor en el càrrec de la Scala.

Com a concertista, director i compositor, fou la figura més representativa de la vida musical milanesa de principis del segle XIX, organitzant concerts (entre ells els del seu alumne Paganini), i encoratjant, representacions importants, com la del ballet Les criatures de Prometeu de Beethoven, amb corografia de Salvatore Viganò, que va merèixer un entusiasta comentari de Stendhal i Carlo Porta (1813). Especialment important fou la seva obra de qualificació de l'orquestra de la Scala, realitzada amb dues reformes encaminades a millorar la disciplina i el rendiment del conjunt que, amb ell, es convertí en el millor d'Itàlia.

Més que com a compositor de ballets (Adelasia, Il conte D'Essex, Pizzarro, Achille in Sciro, representats entre 1799 i 1808), es distingí com autor fèrtil de música instrumental, significatiu testimoni d'un gènere ja en decadència a Itàlia. Típic representant de l'època neoclàssica (i, precisament pper això, admirat per Vincenzo Monti, en la seva copiosa producció, en gran part conservada com a manuscrits (tres simfonies, diversos concerts i música de cambra), mostra certa relació amb el post-classicisme vienès, malgrat que amb cadència operístiques.

Però, més que en els seus 16 concerts per a viola i en els 7 per a violí, és en la seva producció de cambra (tríos concertats, quartets op. 2 i 5, duets i serenates per a violí i viola) on Rolla combina accents galants i temàtica incisiva que recorden el primitiu Beethoven. També són importants algunes de les seves obres didàctiques, com les 12 Intonazioni, les 24 cadències, els estudis i els solfeigs per a violí, a més dels tres concerts de violí, quatre concerts de viola, sis concerts per a dos violins, dues violes i violoncel, trios, duos, etc.

Era el pare d'Antonio Rolla també compositor i violinista.

Referències[modifica]

  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 8, pàg. 116. (ISBN 84-239-4508-1)
  2. 2,0 2,1 Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. IV, pàg. 1227. (ISBN|84-7291-226-4)

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alessandro Rolla Modifica l'enllaç a Wikidata