Alexander Kipnis

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAlexander Kipnis
Biografia
Naixement 13 febrer 1891
Jitòmir
Mort 14 maig 1978 (87 anys)
Westport
Causa de mort Malaltia
Activitat
Ocupació Músic, cantant i cantant d'òpera
Tipus de veu Baix
Modifica les dades a Wikidata

Alexander Kipnis (Jitòmir, 13 de febrer de 1891 Westport, 14 de maig de 1978) fou un cantant d'òpera (baix) ucraïnès, nacionalitzat estatunidenc el 1931.

Després d'aconseguir el títol de direcció orquestral en el Conservatori de Varsòvia (1912), marxà a Berlín per estudiar cant amb Ernst Grenzebach. Debutà a Hamburg el 1915 i en els tres anys següents cantà a Wiesbaden, passant després a la Staedtiche Oper de Berlín, on va romandre fins al 1933. Després d'haver establert la seva reputació artística a Europa, Kipnis es va convertir en ciutadà nord- americà el 1931, després del seu matrimoni amb una americana. Cantà en la German Opera Company en la Manhattan Opera House de Nova York el 1922 (interpretant el paper de Pogner en els Els mestres cantaires de Nuremberg); el 1926 debutà en el Teatro Colón (Buenos Aires) i l'any següent en el Covent Garden de Londres (Les Huguenots, Rigoletto). Famós especialment com intèrpret wagnerià, el 1927 es presentà a Bayreuth amb Tristan und Isolde i Parsifal. continuà la seva carrera per Europa (Salzburg, París, Oslo, Glyndebourne i Viena), va aparèixer sovint a l'Òpera de Chicago abans de fer el seu debut tardà a l'Òpera Metropolitana de Nova York el 1940, on va concloure la seva carrera el 1946.

Ja en el període 1933/38 havia abandonat Alemanya, per motius racials, actuant preferentment a l'altra banda de l'oceà. La seva veu sens dubte una de les millors de la corda de baix durant els anys que mediaren entre les dues guerres mundials. Artista versàtil, tan preocupat pels matisos musicals com pels dramàtics, es distingia per la seva intel·ligència interpretativa i per la seva noblesa d'accent...Destacaren entre les seves interpretacions la de Borís Godunov, El cavaller de la rosa (en el rol d'Ochs) i el repertori wagnerià. L'extensió de la seva veu li permeté afrontar diversos papers de baríton.

Bibliografia[modifica]