Alexander McDonnell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlexander McDonnell
Nom original(en) Alexander Mac-Donnell Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 maig 1798 Modifica el valor a Wikidata
Belfast (Irlanda del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 setembre 1835 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Nefritis Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacementiri de Kensal Green Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióJugador d'escacs Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaAnglaterra Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata

Alexander McDonnell (Belfast, 22 de maig de 1798Londres, 14 de setembre de 1835) fou un mestre d'escacs irlandès, que va disputar una sèrie de sis matxs d'escacs contra el millor escaquista del moment, Louis-Charles Mahé de La Bourdonnais l'estiu de 1834. Malgrat que va perdre, l'elevat nivell de joc en aquesta confrontació va fer molt per incrementar la pràctica dels escacs tant a França com a Anglaterra.[1]

Primers anys[modifica]

Fill d'un cirurgià, Alexander McDonnell va néixer a Belfast el 1798. Es va formar com a comerciant i va treballar durant un temps a les Antilles. El 1820 es va establir a Londres, on es va convertir en el secretari del Comitè de Comerciants de les Índies Occidentals, paper en el qual va abogar fermament per la continuació de l'esclavitud.[2] Era un lloc de feina lucratiu que el va convertir en un home ric i li va deixar molt de temps per gaudir de la seva passió pels escacs. En política, McDonnell era un whig compromès.[3]

Carrera escaquística[modifica]

Aquesta secció empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

El 1825 va esdevenir alumne de William Lewis, qui llavors era el millor jugador de la Gran Bretanya. Però aviat McDonnell s'havia tornat tan bo que Lewis, tement de la seva reputació, simplement es va negar a jugar-hi més.

Cap al 1825–1826, McDonnell va jugar contra el capità Evans, mentre aquest últim es trobava en permís de terra a Londres. McDonnell va ser vençut amb quelcom que actualment es considera en els cercles d'escacs com al naixement del gambit Evans (1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Ac5 4.b4).[4]

Matxs amb La Bourdonnais[modifica]

En aquella època el millor escaquista del món era clarament l'aristòcrata francès Louis-Charles Mahé de La Bourdonnais. Entre el juny i l'octubre de 1834 La Bourdonnais i McDonnell varen jugar una sèrie de sis matxs, amb un total de vuitanta-quatre partides, al Club d'Escacs de Westminster a Londres. McDonnell va guanyar el segon matx, i La Bourdonnais el primer, el tercer, el quart i el cinquè. El sisè va restar inacabat.

A la primera partida del tercer matx, McDonnell va introduir amb èxit una variant del gambit de rei (1.e4 e5 2.f4 exf4 3.Cf3 g5 4.Ac4 g4 5.Cc3) coneguda actualment com a gambit McDonnell.

Mort[modifica]

McDonnell patia la malaltia de Bright, una manera històrica de referir-se a la nefritis, que afecta els ronyons. L'estiu de 1835 va empitjorar, i va acabar morint a Londres el 15 de setembre de 1835 abans que el seu matx contra La Bourdonnais pogués acabar.

Quan La Bourdonnais va morir sense diners el 1840, George Walker va arranjar que fos enterrat al cementiri londinenc de Kensal Green,[1] prop d'on és enterrat el seu vell rival McDonnell.[5]

Partides notables[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Nota biogràfica de Alexander McDonnell» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 10 octubre 2020].
  2. Taylor, Michael «Conservative Political Economy and the Problem of Colonial Slavery, 1823–1833». The Historical Journal, 57, 4, 2014, pàg. 980. DOI: 10.1017/S0018246X14000089.
  3. Taylor, Michael «Conservative Political Economy and the Problem of Colonial Slavery, 1823–1833». The Historical Journal, 57, 4, 2014, pàg. 981. DOI: 10.1017/S0018246X14000089.
  4. Tim Harding, ‘Evans, William Davies (1790–1872)’, Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, maig de 2012
  5. Philip W. Sergeant, A Century of British Chess, David McKay, 1934, p. 39.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]