Aleksandr Afinoguénov

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Alexander Nikolaièvitx Afinogenov)
Infotaula de personaAleksandr Afinoguénov
Biografia
Naixement22 març 1904 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Skopin (Rússia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort29 octubre 1941 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, dramaturg, director de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1924 Modifica el valor a Wikidata –
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Família
PareStepnoy Nikolay (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm11496007 IBDB: 4000
Find a Grave: 64728588 Modifica el valor a Wikidata

Aleksandr Afinoguénov (Skopin, 22 de març de 1904 (Julià) - Moscou, 29 d'octubre de 1941), nom complet amb patronímic Aleksandr Nikolàievitx Afinoguénov, rus: Алекса́ндр Никола́евич Афиноге́нов, fou un escriptor rus de la era soviètica.

Fill d'una família camperola, va viure a Moscou des del triomf de la revolució bolxevic i va poder estudiar art dramàtic i literatura a la universitat, sent després emprat a les instàncies culturals del govern soviètic. El 1929 va ser nomenat per Stalin director del Teatre Central, on va programar obres de clàssics russos que de vegades va dirigir ell mateix.

Vinculat a l'ortodòxia cultural estalinista, el 1930 va estrenar la seva primera obra teatral, titulada Почему, un cant a la participació obrera en la construcció del socialisme. El 1931 va escriure la novel·la Ivan Borozov, la història d'un pagès que s'ha d'acomodar a la vida industrial, un tema molt representatiu d'aquella època.

Altres obres teatrals seves foren: далеко (Lluny), Мужчины завтрашнего дня (Els homes del demà) i Красный рассвет (L'albada roja), sempre en la mateixa línia d'exaltació del comunisme. El 1936 va estrenar Здравствуй, Испания! (¡Salut, Espanya!), un homenatge als combatents que a Espanya lluitaven contra la revolta militar. El 1937 va viatjar a Espanya i França, ia París va mantenir entrevistes amb representants de la cultura francesa per procedir a intercanvis.

El va sorprendre la mort prematurament després d'una malaltia ràpida.

Soljenitsin es va referir diverses vegades a Afinoguénov com a perfecte prototip de l'intel·lectual generat per l'estalinisme.

Bibliografia[modifica]