Alexander von Zemlinsky

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alexander von Zemlinsky

Alexander Zemlinsky o Alexander von Zemlinsky, (Viena, 14 d'octubre de 1871Larchmont, Nova York, 15 de març de 1942), va ser un compositor, director d'orquestra i professor austríac.

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Zemlinsky va nàixer a Viena i va estudiar piano des de ben menut.El seu pare era catòlic, la seva mare era filla d'un jueu sefardí i una musulmana bòsnia. Tocava l'orgue a la seua sinagoga en les festes, i va ser admès al Conservatori de Viena l'any 1884. Hi va estudiar piano amb Anton Door, guanyant el primer premi de piano del Conservatori el 1890. També hi va assistir a classes de composició, i començà a escriure algunes peces.

Va enrevistar-se amb Johannes Brahms en diverses ocasions, i aquest últim, entre altres gestos de suport, va recomanar el Trio amb clarinet (1896) de Zemlinsky a l'editorial Simrock perquè fora publicat. També va conèixer Arnold Schönberg quan aquest es va unir a Polyhymnia - una orquestra que Zemlinsky havia creat l'any 1895 - com a violoncel·lista. Van esdevenir amics íntims i admiradors mutus. Zemlinsky va donar lliçons de contrapunt a Schönberg, de manera que es va convertir en l'únic professor formal que Shönberg va tenir mai. També Zemlinsky va ser professor d'Erich Wolfgang Korngold.

L'any 1897, la Simfonia núm. 2 de Zemlinsky (realment la tercera que va compondre, per la qual cosa de vegades apareix numerada com a tal) va ser estrenada a Viena amb gran èxit. La seua reputació com a compositor va créixer encara més quan Gustav Mahler va dirigir l'estrena de la seua òpera Es war einmal a la Hofoper l'any 1900. El 1899, Zemlinsky va guanyar la plaça de Kapellmeister al Carltheater de Vienna.

Alma Mahler i la seua carrera posterior[modifica | modifica el codi]

L'any 1900, Zemlinsky va conèixer Alma Schindler (després Alma Mahler) i se'n va enamorar. Va ajudar-la amb algunes cançons que ella estava component. L'amor va ser recíproc, tot i que Alma sofria una gran pressió per part de la seua família i el seu cercle d'amistats per posar fi a la relació. Objectaven la manca de projecció internacional de Zemlinsky i també la seua estranya aparença física. Finalment, Alma va sucumbir a la pressió i va trencar amb ell. Després va conèixer Gustav Mahler l'any 1901 i va casar-se amb ell el març de l'any següent. Zemlinsky, posteriorment va casar-se amb Ida Guttmann l'any 1907, però el matrimoni no va ser feliç, i Zemlinsky va tenir diverses relacions extramatrimonials. Després de la mort d'Ida l'any 1929, Zemlinsky es va tornar a casar - el 4 de gener de 1930 - amb Luise Sachsel, una dona vint-i-nou anys menor que ell, a qui havia estat donant lliçons de cant des de l'any 1914. Aquesta va ser una relació més feliç, i va durar fins a la mort de Zemlinsky.

L'any 1906, Zemlinsky va ser nomenat Kapellmeister de la nova Volksoper de Viena, lloc que després va abandonar per fer-se càrrec de la direcció de l'Òpera Estatal de Praga, des de l'any 1911 fins al 1927. Ací va estrenar Erwartung de Shönberg el 1924. Després es va traslladar a Berlín, on va conèixer Otto Klemperer, per al qual va treballar com a director de la Kroll Òpera. Amb l'ascenció del Partit Nacional Socialista Alemany va traslladar-se a Viena el 1933, on no va gaudir de cap responsabilitat oficial, concentrant-se en la composició i fent algunes aparicions ocasionals com a director d'orquestra. L'any 1938 va viatjar als Estats Units i es va instal·lar a Nova York. Mai no va aprendre anglès, emmalaltint a causa d'una sèrie d'accidents vasculars cerebrals, i deixant de compondre. Va morir a Larchmont, Nova York de pneumònia.

Obra[modifica | modifica el codi]

L'obra més coneguda de Zemlinsky és probablement la Simfonia lírica (1923), una obra en set moviments per a soprano, baríton i orquestra sobre poemes del poeta bengalí Rabindranath Tagore (en traducció a l'alemany), que el mateix Zemlinsky va comparar en una carta al seu editor amb Das Lied von der Erde, de Mahler. L'obra va exercir una notable influència sobre Alban Berg; la Suite lírica d'aquest està dedicada a Zemlinsky.

Altres obres orquestrals són el poema simfònic Die Seejungfrau (La Sirena), estrenat en el mateix concert en què es va estrenar Pelleas i Melisande de Shönberg (Vienna, 1905) i una tardana Sinfonietta en tres moviments (1934, admirada per Schönberg i composta en un estil semblant al de les obres simfòniques del mateix període d'autors com Paul Hindemith, Kurt Weill i Dmitri Xostakóvitx). També va compondre música de cambra, d'entre la que cal destacar quatre quartets de corda, òpera (detacant Eine Florentinische Tragödie (Una tragèdia florentina) (1915-16) sobre Oscar Wilde), i el ballet Der Triumph der Zeit (1901).

La influència de Brahms és palesa en les obres de joventut, però en obres posteriors va adoptar el tipus d'harmonia estesa que havia impulsat Wagner, i que tant havia influït sobre Mahler. Al contrari que el seu amic Shönberg, Zemlinsky mai no va compondre música atonal, i mai va usar la tècnica dodecafònica creada per aquell.

Com a director d'orquestra, Zemlinsky va ser admirat per compositors com Weill i Stravinski, sobretot per les seues interpretacions de Mozart, però també per les de música contemporània.

Obres principals[modifica | modifica el codi]

Orquestra[modifica | modifica el codi]

  • Simfonia (No. 1) per a orquestra (1891, fragment)
  • Simfonia No.1 (No. 2) per a orquestra (1892/1892)
  • Suite per a orquestra (c.1895)
  • Simfonia No.2 (No. 3) per a orquestra (1897)
  • Drei Ballettstücke. Suite de Der Triumph der Zeit per a orquestra (1902)
  • Die Seejungfrau (La Sirena) per a orquestra (1902/03, estrenat a Viena el 1905)
  • Simfonia Lírica per a soprano, baríton i orquestra op.18 (sobre poemes de Rabindranath Tagore) (1922/23)
  • Sinfonietta per a orquestra op. 23 (1934, estrenada a Praga,1935)

Òpera[modifica | modifica el codi]

Altres obres per a l'escena[modifica | modifica el codi]

  • Ein Lichtstrahl, Mimodrama per a piano (text d'Oskar Geller, 1901, rev. 1902)
  • Ein Tanzpoem. Un Poema Dansat en un acte per a orquestra (Hugo von Hofmannsthal (1901–04, versió definitiva del ballet Der Triumph der Zeit (1901))
  • Música incidental per a Cymbeline, de Shakespeare, per a tenor, recitador i orquestra (1913–15)

Obres corals[modifica | modifica el codi]

  • Frühlingsbegräbnis (Paul Heyse) per a soprano, baríton, cor i orquestra (1896/97, rev. c. 1903)
  • Salm 83 per a solistes, cor i orquestra (1900)
  • Salm 23 per a cor i orquestra op. 14 (1910, estrena, Viena 1910)
  • Salm 13 per a cor i orquestra op. 24 (1935)

Veu(s) i orquestra[modifica | modifica el codi]

  • Maiblumen blühten überall (Richard Dehmel) per a soprano i sextet de corda (c. 1902/03)
  • Sechs Gesänge sobre poemes de Maurice Maeterlinck op. 13 (1913, orquestrat 1913/21))
  • Symphonische Gesänge per a baríton o contralt i orquestra op. 20. (texts d' Afrika singt. Eine Auslese neuer afro-amerikanischer Lyrik, 1929)

Cançons per a veu i piano[modifica | modifica el codi]

  • Walzer-Gesänge nach toskanischen Liedern von Ferdinand Gregorovius op. 6 (1898)
  • Irmelin Rose und andere Gesänge op. 7 (1898/99)
  • Turmwächterlied und andere Gesänge op. 8 (1898/99)
  • Ehetanzlied und andere Gesänge op. 10 (1899–1901)
  • Sechs Gesänge nach Gedichten von Maurice Maeterlinck op. 13 (1913)
  • Sechs Lieder op. 22 (1934; estrens, Praga in 1934)
  • Zwölf Lieder op. 27 (1937)
  • Tres Cançons (Irma Stein-Firner) (1939)

Música de cambra[modifica | modifica el codi]

  • Trio per a clarinet, violoncel i piano en re menor, Op. 3 (1896)
  • Quartet de corda No. 1 op. 4 (1896)
  • Quartet de corda No. 2 op. 15 (1913–15, estrena, Viena 1918)
  • Quartet de corda No. 3 op. 19 (1924)
  • Dos moviments per a quintet de corda (1927)
  • Quartet de corda No. 4 (Suite) op. 25 (1936)
  • Quartet (Dos fragments) per a clarinet, violí, viola i violoncel (1938/39)
  • Humoreske (Rondó), per a quintet de vent (1939)

Piano[modifica | modifica el codi]

  • Albumblatt (Erinnerung aus Wien) (1895)
  • Fantasien über Gedichte von Richard Dehmel op. 9 (1898)
  • Menuett (de Das gläserne Herz) (1901)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Antony Beaumont: Zemlinsky. Faber and Faber, London 2000, ISBN 0-571-16983-X (anglès)
  • Alexander Zemlinsky: Briefwechsel mit Arnold Schönberg, Anton Webern, Alban Berg und Franz Schreker, hrsg. von Horst Weber (= Briefwechsel der Wiener Schule, Bd. 1). Wissenschaftliche Buchgesellschaft, Darmstadt 1995, ISBN 3-534-12508-8 Aquest volum inclou cartes de Schönberg i Zemlinsky sobre el seu treball en Die Seejungfrau i Pelleas and Melisande. (alemany)
  • Alex Ross: The rest is noise Seix Barral, 2009,

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]