Alexandre Cabanel

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAlexandre Cabanel
Self Portrait (Alexandre Cabanel).jpg
Biografia
Naixement 28 setembre 1823
Montpeller
Mort 23 gener 1889 (65 anys)
París
Lloc d'enterrament Erau
Educació École Nationale Supérieure des Beaux-Arts (1840–1845)
Es coneix per pintor
Activitat
Ocupació Pintor i professor d'universitat
Ocupador École des Beaux-Arts
Gènere artístic Pintura d'història, nu, retrat i pintura de gènere
Moviment Academicisme
Professors François-Édouard Picot
Alumnes François Lafon, Pierre Auguste Cot, Raphaël Collin, Fernand Cormon Tradueix, Ludovic-Napoléon Lepic, Pascal Adolphe Jean Dagnan-Bouveret, Louis-Robert Carrier-Belleuse, Pierre Carrier-Belleuse, Roger Jourdain, Alexandre Bertin Tradueix, Henry-Eugène Delacroix Tradueix, Pharaon de Winter, Émile Jean Sulpis Tradueix, Charles-Edmond Daux Tradueix, Émile Betsellère Tradueix, Antoine Calbet, Georges Haquette Tradueix, Eugène Damas Tradueix, Rodolphe Julian, Laurent Lucien Gsell, Benoit Benoni-Auran Tradueix, Emile Jules Pichot, Charles Lucien Léandre, Charles Huot, Théobald Chartran, Henri Gervex i Louis Auguste Albert Paul
Obra
Obres destacables The Birth of Venus Tradueix
Q17490668 Tradueix
Cleopatra Testing Poisons on Condemned Prisoners Tradueix
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Alexandre Cabanel (Montpellier, 28 de setembre de 1823 - París, 23 de gener de 1889) fou un pintor francès.

Va ser alumne de François-Édouard Picot a l'École Des Beaux-arts, va guanyar una segona medalla en el Saló de Roma el 1845 i va residir durant cinc anys a la Vila Médicis. La fama li va arribar amb la seva tela Naissance de Vénus (El naixement de Venus), que va ser adquirit per l'emperador Napoleó III el 1863. Aquell mateix any, va ser nomenat professor en l'École des beaux-arts i va ser elegit membre de l'Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France. Entre 1868 i 1888, va ser en 17 ocasions membre del jurat del Saló de París, en el qual li va ser concedida la medalla d'honor els anys 1865, 1867 i 1878.

Pintor d'història, de gènere i retratista, la seva obra va evolucionar amb els anys cap a temes romàntics, tals com Albaydé, inspirat en un poema d'Orientals de Victor Hugo. La seva obra va ser especialment coneguda i reclamada pels col·leccionistes internacionals i per les institucions, i va ser un dels artistes preferits dels emperadors Napoleó III i Eugènia de Montijo. Artista contrari al Naturalisme i a l'Impressionisme, i en particular enemic d'Édouard Manet, va ser criticat al seu torn per Émile Zola i els naturalistes, així com per tots aquells que defensaven l'emergència d'un art menys galant i més social i exigent.

Alexandre Cabanel va ser un important mestre, i va tenir com alumnes, entre altres, a Léon-François Comerre, Jean-Joseph Benjamin-Constant, Albert Besnard, Vlaho Bukovac, Charles Bulteau, Gaston Bussière, Louis Capdevielle, Eugène Carrière, Fernand Cormon, Pierre Auguste Cot, Édouard Debat-Ponsan, Émile Friant, Pierre Fritel, François Guiguet, Jules Bastien Lepage, François Flameng, Charles Fouqueray, Henri Gervex, Simó Gómez Polo, Charles Lucien Léandre, Henri Le Sidaner, Aristides Maillol, Édouard-Antoine Marsal, Fernand Pelez De Cordova, Henri Regnault, Louis Royer, Jean-Jacques Scherrer, Joseph-Noël Sylvestre, Paul Tavernier, Étienne Terrus, Adolphe Willette, Edmond Borchard, Rodolfo Amoedo, Henri Pinta i Almeida Júnior.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alexandre Cabanel Modifica l'enllaç a Wikidata