Alexandre Cabanel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAlexandre Cabanel
Self Portrait (Alexandre Cabanel).jpg
Dades biogràfiques
Naixement 28 de setembre de 1823
Montpeller
Mort 23 de gener de 1889 (65 anys)
París
Ciutadania França
Alma mater École Nationale Supérieure des Beaux-Arts (1840–1845)
Es coneix per pintor
Activitat professional
Ocupació pintor i catedràtic d'universitat
Gènere pintura d'història, Nu, retrat i pintura de gènere
Moviment Academicisme
Mestres François-Édouard Picot
Deixebles François Lafon, Pierre Auguste Cot, Raphaël Collin, Fernand Cormon, Ludovic-Napoléon Lepic, Pascal Dagnan-Bouveret, Louis-Robert Carrier-Belleuse, Pierre Carrier-Belleuse, Joseph Roger Jourdain, Alexandre Bertin, Henry-Eugène Delacroix, Pharaon de Winter, Émile Jean Sulpis, Charles-Edmond Daux, Émile Betsellère, Antoine Calbet, Georges Haquette i Eugène Damas
Obra
Obres destacades The Birth of Venus
Q17490668
Cleopatra Testing Poisons on Condemned Prisoners
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Alexandre Cabanel (Montpellier, 28 de setembre de 1823 - París, 23 de gener de 1889) fou un pintor francès.

Va ser alumne de François-Édouard Picot a l'École Des Beaux-arts, va guanyar una segona medalla en el Saló de Roma el 1845 i va residir durant cinc anys a la Vila Médicis. La fama li va arribar amb la seva tela Naissance de Vénus (El naixement de Venus), que va ser adquirit per l'emperador Napoleó III el 1863. Aquell mateix any, va ser nomenat professor en l'École des beaux-arts i va ser elegit membre de l'Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France. Entre 1868 i 1888, va ser en 17 ocasions membre del jurat del Saló de París, en el qual li va ser concedida la medalla d'honor els anys 1865, 1867 i 1878.

Pintor d'història, de gènere i retratista, la seva obra va evolucionar amb els anys cap a temes romàntics, tals com Albaydé, inspirat en un poema d'Orientals de Victor Hugo. La seva obra va ser especialment coneguda i reclamada pels col·leccionistes internacionals i per les institucions, i va ser un dels artistes preferits dels emperadors Napoleó III i Eugènia de Montijo. Artista contrari al Naturalisme i a l'Impressionisme, i en particular enemic d'Édouard Manet, va ser criticat al seu torn per Émile Zola i els naturalistes, així com per tots aquells que defensaven l'emergència d'un art menys galant i més social i exigent.

Alexandre Cabanel va ser un important mestre, i va tenir com alumnes, entre altres, a Léon-François Comerre, Jean-Joseph Benjamin-Constant, Albert Besnard, Vlaho Bukovac, Xerris Bulteau, Gaston Bussière, Louis Capdevielle, Eugène Carrière, Fernand Cormon, Pierre Auguste Cot, Édouard Debat-Ponsan, Émile Friant, Pierre Fritel, François Guiguet, Jules Bastien Lepage, François Flameng, Xerris Fouqueray, Henri Gervex, Simó Gómez Polo, Xerris Lucien Léandre, Henri Le Sidaner, Aristides Maillol, Édouard-Antoine Marsal, Fernand Pelez De Cordova, Henri Regnault, Louis Royer, Jean-Jacques Scherrer, Joseph-Noël Sylvestre, Paul Tavernier, Étienne Terrus, Adolphe Willette, Edmond Borchard, Rodolfo Amoedo, Henri Pinta i Almeida Júnior.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alexandre Cabanel Modifica l'enllaç a Wikidata