Alexandre Gustave Eiffel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAlexandre Gustave Eiffel

Gustave Eiffel
Nom original(fr) Gustave Eiffel Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Alexandre Gustave Bonickhausen dit Eiffel Modifica el valor a Wikidata
15 desembre 1832 Modifica el valor a Wikidata
Dijon (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 desembre 1923 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri Levallois-Perret Modifica el valor a Wikidata
President Societat d'Enginyers Civils de França
gener 1889 – desembre 1889 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
FormacióÉcole Centrale de Paris
Collège Sainte-Barbe Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDisseny urbà, arquitectura, construcció metàl·lica i enginyeria aerodinàmica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEnginyer i arquitecte
Activitat1855 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
AlumnesAugustin Henry-Lepaute i François Rigolet Modifica el valor a Wikidata
Artistes relacionatsThéophile Seyrig (1869–1879) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMarguerite Gaudelet (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsTullie Moneuse (tia) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 4402 Modifica el valor a Wikidata
El monument a Gustave Eiffel al peu de la Torre Eiffel

Alexandre Gustave Eiffel (Dijon, 15 de desembre de 1832 - París, 27 de desembre de 1923) va ser enginyer, especialista en estructures metàl·liques.[1]

El cognom Eiffel va ser adoptat per un dels seus avantpassats a principis del segle xviii, pres del seu lloc de naixença, la ciutat de Marmagen, en la regió d'Eifel (Alemanya), ja que en francès no es podia pronunciar el seu nom, Bönickhausen.

Va estudiar en l'École centrale des arts et manufactures de París, en la que es va graduar com enginyer en el 1855. Poc després va començar a treballar a una empresa d'equips per ferrocarrils.

El 1867 fundà la consultora i constructora Eiffel et Cie que va adquirir un gran prestigi internacional en l'ús del ferro, construint centenars d'importants estructures (ponts, grues, estacions…). Amb l'ajuda de l'enginyer belga Téophile Seyrig,[2] es va adjudicar una subhasta internacional per a dissenyar i construir un viaducte de 160 metres de llum sobre el riu Duero, entre Porto i Vila Nova de Gaia al Portugal. La seva proposta usava el «mètode de forces», una tècnica de disseny d'estructures nova aleshores, creada per James Clerk Maxwell el 1846.

El pont Maria Pia consisteix en un doble arc que sosté les vies per a un únic ferrocarril per mitjà de piles que reforcen tot el pont. La construcció va ser força ràpida i va estar conclòs en menys de dos anys (5 de gener de 1876 - 4 de novembre de 1877). Va ser inaugurat pel rei Lluís I i la reina Maria Pia. El pont es va utilitzar fins a 1991 (114 anys) i es va substituir pel nou pont de São João.

Igualment, l'any 1876 construí el Pont de Palanques Vermelles de la ciutat de Girona, sobre el riu Onyar.

També va construir el viaducte de Garabit a Truèire, que amb 165 mètres va tenir l'arc de major llum de l'època. La seva obra més famosa és la Torre Eiffel. Construïda entre els anys 1887 i 1889 per a l'Exposició Universal de 1889 a París a França. No és tan sabut que va dissenyar l'estructura interna de l'Estàtua de la Llibertat de Nova York. Va adquirir experiència en la construcció dissenyant ponts de ferro. Va dissenyar La Ruche a París, que es convertiria, igual que la Torre Eiffel, en un punt de referència de la ciutat. Una estructura circular de tres pisos que sembla un rusc. Es va crear com una construcció temporal per a la Gran Exposició de 1900.

La reputació d'Eiffel va sofrir un dur revés quan es va veure implicat en escàndols financers entorn de Ferdinand de Lesseps. Va ser declarat culpable, però ell no hi tenia res a veure, per la qual cosa el seu judici va ser revisat, i gràcies a això, va ser absolt.[cal citació] En els seus últims anys va començar a estudiar aerodinàmica i meteorologia.

Eiffel va morir el 27 de desembre de 1923, als 91 anys, a la seva casa de la Rue Rabelais de París. Va ser enterrat al cementiri de Levallois-Perret, a la mateixa localitat.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alexandre Gustave Eiffel
  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.192. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014]. 
  2. Pernau, Gabriel «La pàtria del porto». Ara Diumenge, 18-08-2013.

Enllaços externs[modifica]