Alexandre Heli

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlexandre Heli
Biografia
Naixement 25 desembre 40 aC
Alexandria (Egipte)
Mort valor desconegut.
Roma
  Rei d'Armenia 

Activitat
Ocupació Sobirà
Família
Família Dinastia Ptolemaica
Pares Marc AntoniCleòpatra VII
Germans Ptolemeu Filadelf, Cesarió, Juli Antoni, Marc Antoni Antillus, Antònia Menor, Antònia Major, Cleòpatra Selene i Antonia Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Alexandre Heli (en grec Αλέξανδρος Ήλιος) era un membre de la dinastia ptolemaica, fill de Cleòpatra i Marc Antoni, nascut cap a finals del 40 aC o principis del 39 aC. El nom Helios (sol) li va ser donat perquè sa germana bessona Cleòpatra va ser anomenada Selene (Lluna).

L'any 34 aC el seu pare el va nomenar rei d'Armènia (nominat rei de reis d'Armènia, Mèdia Atropatene i Pàrtia) i el va comprometre amb la princesa Iotape, filla del rei Artavasdes I de Mèdia Atropatene, dins les anomenades donacions d'Alexandria d'aquell any.[1][2][3] Marc Antoni va escriure al Senat per demanar la confirmació d'aquestes donacions, però la carta no es va arribar a llegir mai.

Enderrocat Alexandre Heli l'any 33 aC per una rebel·lió de la noblesa, que inicialment es va sufocar però que es va consolidar l'any 32 aC quan Antoni va haver de retirar les seves forces del país, va ser portat a Egipte. Després de la batalla d'Accium l'any 31 aC, els seus pares es van suïcidar i la seva promesa, Iotape, va marxar d'Egipte a les seves terres d'origen on es va casar amb el seu cosí Mitridates. Octavi August li va perdonar la vida així com a Cleòpatra Selene, però els va portar tots dos a Roma per celebrar el seu triomf, mentre que va fer matar el seu germà gran Marc Antoni Antillus. A Roma ell i la seva germana bessona van quedar sota custòdia d'Octàvia, germana d'August i esposa d'Antoni (31 aC) que els va rebre generosament, i els va educar com a fills propis.[4]

La darrera notícia que es té d'ell és quan, amb motiu del matrimoni de la seva germana amb el rei de Numídia Juba II, Octavi li va perdonar la vida. L'historiador però, no explica quin era el motiu pel qual estava condemnat a mort.[5]

Referències[modifica]

  1. Plutarc, Vides paral·leles: Antoni 54.6-9
  2. Cassi Dió Història de Roma XLIX 41.1-3
  3. Titus Livi, Epitome 131
  4. Suetoni Vides dels dotze cèsars: August,17
  5. Cassi Dió Història de Roma LI, 15.6

Bibliografia[modifica]

  • René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, París, Payot, 1947


Precedit per:
Artavasdes III
Reis d'Armènia
34 aC33 aC
Succeït per:
Artaxes II