Alexis Weissenberg

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAlexis Weissenberg
WeigelWeissenberg.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 26 de juliol de 1929
Sofia
Mort 8 de gener de 2012 (82 anys)
Lugano
Alma mater Juilliard School
Activitat professional
Ocupació Pianista i professor de música
Gènere Música clàssica
Instrument Piano

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm1901040
Modifica dades a Wikidata

Alexis Weissenberg (Sofia, 26 de juliol de 1929 - Lugano, 8 de gener de 2012) fou un pianista búlgar d'origen jueu.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Alexis Weissenberg va néixer en una família jueva, a Sofia, el 1929. Va començar els seus estudis de piano a l'edat de tres anys amb Pantxo Vladiguerov. Als vuit anys va donar el seu primer concert i va començar una carrera a Turquia, Egipte, Palestina i Sud-àfrica. El 1946 i 1947 va estudiar a Nova York a la Juilliard School amb Olga Samaroff, i on va rebre també consells d'Artur Schnabel i Wanda Landowska.

En 1947 va guanyar el prestigiós Concurs Internacional Leventritt, i va fer el seu debut al Carnegie Hall amb l'Orquestra Filharmònica de Nova York dirigida per George Szell i l'Orquestra de Filadèlfia sota la direcció de Eugene Ormandy. La seva carrera internacional li portà a Amèrica Central, Amèrica del Sud, Israel, Àfrica, als Estats Units i a Europa (París, Viena, Madrid, Milà).

Després d'alguns anys allunyat dels principals escenaris internacionals, va fer un molt notable retorn a París el 1966, i més tard a Nova York amb l'Orquestra Filharmònica; el mateix any va interpretar el Primer Concert de Txaikovski a Berlín sota la direcció d'Herbert von Karajan, que va dir d'ell que era "un dels millors pianistes del nostre temps".[cal citació]

Weissenberg va ser convidat per les orquestres més prestigioses del món i va tocat amb els més grans directors: William Steinberg, George Szell, Sergiu Celibidache, Eugene Ormandy, Victor de Sabata, Lorin Maazel, Claudio Abbado, Ataulfo Argenta, Stanislaw Skrowaczewski, Seiji Ozawa, Leonard Bernstein, Georges Prêtre, Herbert von Karajan, Carlo Maria Giulini, Georg Solti.

Alexis Weissenberg va desenvolupar també tasques de professor, donant classes magistrals arreu del món. Va fundar Piano Master Class Alexis Weissenberg a Engelberg (Suïssa), on va donar classes a molts pianistes de la nova generació, com Kirill Gerstein, Simon Mulligan, Nazzareno Carusi, Cédric Tiberghien, Ido Bar Shai, François Weigel. Va compondre en 1979 una comèdia musical, Nostalgie (nostàlgia), estrenada al Teatre de l'Estat de Darmstadt (Staatstheater Darmstadt) el 17 d'octubre de 1992, així com música per a piano.

Alexis Weissenberg, afectat per la malaltia del Parkinson, morí el diumenge 8 gener de 2012 a la seva casa de Lugano.[1]

Discografia (selecció)[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gustl Breuer, Alexis Weissenberg. Ein kaleidoskopisches Porträt, Rembrandt-Verlag, Berlín, 1977 OCLC 4000684
  • Michel Glotz : Révéler les Dieux (col·lecció "Un homme et son métier", preàmbul de Herbert von Karajan), Robert Laffont, 1981 ISBN 2-221-00611-9
  • Michel Glotz : La note bleue ("Une vie pour la musique"), Lattès - París, 2002 ISBN 2-7096-2007-3
  • Frank G. Bechyna : Les Introuvables d'Alexis Weissenberg. Notes del conjunt de 4 CDs, EMI 2004
  • Weissenberg - Drei Interviews, Sofia 2012

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Max Dembo, «Alexis Weissemberg est mort», a Qobuz.com [1]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alexis Weissenberg Modifica l'enllaç a Wikidata