Alfàbrega de ca

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaAlfàbrega de ca
Silene latifolia
342 Melandrium dioecu, Melandrium album.jpg
Il·lustració
Silene latifolia perfil.JPG
Silene alba, a la Serra de Castelltallat, flor vista de perfil
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaCaryophyllaceae
TribuSileneae
GènereSilene
EspècieSilene latifolia
Poir.
Subespècies
  • S. latifolia subsp. alba (Mill.) Greuter & Burdet
  • S. latifolia subsp. eriocalycina (Boiss.) Greuter & Burdet
  • S. latifolia subsp. latifolia
  • S. latifolia subsp. mariziana (Gand.) Greuter & Burdet
Modifica dades a Wikidata

L'alfàbrega de ca (Silene latifolia, o Silene alba) és una espècie de planta cariofil·làcia de distribució cosmopolita a Europa, Àsia i Àfrica del Nord, naturalitzada en altres llocs incloent Alaska i Groenlàndia. És ruderal i creix en terres de conreu.

Morfologia[modifica]

Llavors madures

Planta vivaç, pubescent i glandulosa, de [tiges buides i robustes que poden arribar a fer 80 o 100 cm d'alt. Les fulles són aparellades, ovals o oval-lanceolades, lesde la part superior són sense pecíol. Flors blanques en raïms terminals, és una planta dioica, per tant hi ha plantes mascle i plantes femella. El calze és allargat i amb dents agudes, amb 10 nervis en les flors masculines -molt més petites- i 20 nervis en les flors femenines. Pètals bífids coronats d'esquames lanceolades. La separació dels sexes és garantia de la pol·linització creuada. Les flors s'obren cap al capvespre i atrauen els insectes mitjançant el seva aroma. Després de la pol·linització, l'ovari de la flor femella forma una càpsula que quan és seca s'obre i té 10 dents. Floreix a la primavera.[1]

Taxonomia[modifica]

Silene latifolia va ser descrita per Jean Louis Marie Poiret i publicat a Voyage en Barbarie 2: 165–166. 1789.[2][3]

Citologia

Nombre cromosòmic de Silene latifolia (Fam. Caryophyllaceae) i tàxons infraespecífics: 2n=24[4]

Etimologia

El nomb delgènere està vinculat al personatge de Silè (en grec Σειληνός; en llatí Sīlēnus), pare adoptiu i preceptor de Dionís, sempre representat amb la panxa inflada similar als calzes de nombroses espècies, per exemple Silene vulgaris o Silene conica. Encara que també s'ha evocat a (Teofrast via Lobelius i després Linnaeus) un possible origen a partir del grec σίαλoν, ου, "saliva, moc, bava", fent alusió a la viscositat de certes espècies o bé σίαλος, oν, "gras", que seria el mateix que inflat.

latifolia; epítet específic llatí que significa "de fulla ampla".[5]

Sinònims
  • Silene latifolia Poir., Voy. Barbarie 2: 165 (1789)
  • Silene latifolia subsp. latifolia Poir.
  • Melandrium latifolium (Poir.) Maire in Bull. Soc. Hist. Nat. Afrique N. 27: 211 (1936)
  • Silene alba subsp. alba (Mill.) E.H.L. Krause
  • Lychnis alba subsp. divaricata (Rchb.) Arcang., Comp. Fl. Ital. 95 (1882)
  • Silene alba subsp. divaricata (Rchb.) Walters in Feddes Repert. Spec. Nov. Regni Veg. 69: 48 (1964)
  • Silene alba subsp. mariziana (Gand.) Franco, Nova Fl. Portugal 1: 550 (1971)
  • Silene alba var. crassifolia (Lange) P. Silva in Bol. Soc. Brot. ser. 2 60: 152 (1988???)
  • Silene alba var. rothmaleriana P. Silva in Bol. Soc. Brot. ser. 2 60: 153 (1988???)
  • Silene alba (Mill.) E.H.L. Krause in Sturm, Deutschl. Fl. ed. 2 5: 98 (1901), nom. illeg.
  • Lychnis alba Mill., Gard. Dict. ed. 8 n.° 4 (1768)
  • Melandrium album raza macrocarpum (Boiss. & Reut.) Samp., Man. Fl. Portug. 302 (1911)
  • Melandrium album subsp. divaricatum (Rchb.) Grande, Bull. Ort. Bot. Napoli 3: 209 (1913)
  • Melandrium album var. crassifolium (Lange) Cout., Fl. Portugal 214 (1913)
  • Melandrium album var. latifolium Cout., Fl. Portugal 214 (1913)
  • Melandrium album var. marizianum (Gand.) Samp., Man. Fl. Portug. 302 (1911)
  • Melandrium album (Mill.)[6]
  • Gypsophila arenicola Dufour in Bull. Soc. Bot. France 7: 240 (1860)
  • Lychnis dioica subsp. macrocarpa (Boiss. & Reut.) Bon. & Lay., Tab. Syn. Pl. Vasc. France 45 (1894)
  • Melandrium dioicum subsp. album (Mill.) D. Löve in Bot. Not. 1944: 200 (1944)
  • Melandrium dioicu subsp. divaricatum (Rchb.) Á. Löve & D. Löve in Lagascalia 4: 15 (1974)
  • Lychnis divaricata Rchb., Iconogr. Bot. Pl. Crit. 4: 3 (1826)
  • Melandrium divaricatum var. crassifolium (Rouy & Foucaud) Samp. in Ann. Sci. Nat. Porto 10: 20 (1906)
  • Melandrium divaricatum (Rchb.) Fenzl in Ledeb., Fl. Ross. 1: 328 (1842)
  • Silene latifolia subsp. alba (Mill.) Greuter & Burdet in Willdenowia 12: 189 (1982)
  • Silene latifolia subsp. mariziana (Gand.) Greuter & Burdet in Willdenowia 12: 189 (1982)
  • Lychnis macrocarpa Boiss. & Reut. in Biblioth. Universelle Genève ser. 2 38: 200 (1842)
  • Melandrium macrocarpum proles catalaunicum Sennen in Bol. Soc. Aragonesa Ci. Nat. 15: 224 (1916)
  • Melandrium macrocarpum var. crassifolium Rouy & Foucaud, Fl. France 3: 96 (1896)
  • Melandrium macrocarpumvar. trachyodon Pau in Bol. Soc. Aragonesa Ci. Nat. 14: 136 (1915)
  • Melandrium macrocarpum (Boiss. & Reut.) Willk., Icon. Descr. Pl. Nov. 1: 28 (1853)
  • Melandrium marizianum Gand. in Bull. Soc. Bot. France 56: 106 (1909)
  • Melandrium obtusifolium (Cuatrec.) Pau in Cavanillesia 3: 14 (1930)
  • Melandrium pratense var. crassifolium (Lange) Willk. in Willk. & Lange, Prodr. Fl. Hispan. 3: 642 (1878)
  • Melandrium pratense (Rafn) Röhl., Deutschl. Fl. ed. 2 2: 274 (1812)
  • Silene pratensis raça divaricata (Rchb.) Samp. in Bol. Soc. Brot. 24: 25 (1908-09)
  • Silene pratensis subsp. divaricata (Rchb.) McNeill & Prentice in Taxon 30(1): 30 (1981)
  • Silene pratensis subsp. mariziana (Gand.) McNeill & Prentice in Taxon 30: 30 (1981)
  • Silene pratensis subsp. pratensis (Rafn) Godr.
  • Silene pratensis var. crassifola (Rouy & Foucaud) Samp. in Bol. Soc. Brot. 24: 25 (1908-09)
  • Silene pratensis (Rafn) Godr. in Mém. Soc. Roy. Sci. Nancy 1846: 171 (1847)
  • Lychnis pratensis Rafn, Fl. Danm. Holst. Fl. 2: 792 (1800)
  • Melandrium stenocarpum Pau in Bol. Soc. Aragonesa Ci. Nat. 14: 136 (1915), pro hybrid.
  • Melandrium vespertinumvar. crassifolium Lange in Pugill. 4: 115 (1865)
  • Lychnis vespertina sensu Boiss.[7]

Referències[modifica]

  1. Angel Peñas et alii (1991): Plantas Sivestres de Castilla y León, Valladolid, Ámbito, ISBN 84-86770-40-8
  2. «Silene latifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden.
  3. [6303292 Silene latifolia a PlantList]
  4. The incidence of polyploidy in the Caryophyllaceae of Britain and of Portugal. Blackburn, K. B. & J. K. Morton (1957) New Phytol. 56: 344-351
  5. En Epítetos Botánicos
  6. Garcke, Christian August Friedrich. Flora von Nord und Mitteldeutschland. ed. 4, 1858, p. 55. 
  7. «Flora Iberica. Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares».

Bibliografia[modifica]

  • Flora of North America Editorial Committee, e. 2005. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 2. 5: i–xxii + 1–656. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  • Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx

Enllaços externs[modifica]