Alf Sjöberg

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlf Sjöberg
Alf Sjöberg.jpg
Alf Sjöberg el 1942.
Biografia
Naixement Sven Erik Alf Sjöberg
21 de juny de 1903
Estocolm
Mort 17 d'abril de 1980(1980-04-17) (als 76 anys)
Estocolm,
Causa de mort Accident de trànsit
Lloc d'enterrament Galärvarvs Cemetery Tradueix, Kvarter: Område Gravplats: 00009 (1980–)59° 19′ 41″ N, 18° 05′ 39″ E / 59.32815°N,18.09409°E / 59.32815; 18.09409
Nacionalitat Suècia Suècia
Activitat
Ocupació Director de cinema, guionista, actor i director
Activitat 1929 –
Premis

IMDB: nm0803549 Allocine: 3801 Allmovie: p111712
Modifica les dades a Wikidata

Sven Erik Alf Sjöberg (Estocolm, 21 de juny de 1903 – mort d'accident d'automòbil a la mateixa capital el 17 d'abril de 1980) fou un director teatral i cinematogràfic suec.

Igual que Ingmar Bergman, col·laborador seu en tasques teatrals i com a guionista, passà dels gresols al setè art i va exercir notable influència en aquell director. Fou un dels principals directors del Teatre Reial Dramàtic d'Estocolm, on conegué a Bergman. També influí en la carrera cinematogràfica de l'actriu Greta Garbo. La seva primera pel·lícula muda pertany a 1926 i es titulava Den Starkaste. Però després d'aquest inici tornà al teatre i fins al 1940 no provà de nou fortuna en el cinema. Ara realitzà Men Livet som Instants (Amb risc de la seva vida), i Himlaspelet, film que prefigura en certa forma el cinema de Bergman. Llegenda cristiana inspirada en unes pintures rurals i un misteri dramàtic de Lindström. Conté un fons de llegendes pagana-cristianes i un efluvi místic i sensual.

Però la seva consagració cinematogràfica fou Hets (Tortura) (1944), en la que Ingmar Bergman va fer les primeres armes cinematogràfiques com a guionista. Aquest film, realitzat en plena època de furor nazi, és una sàtira contra el totalitarisme, encarnada en un cruel professor de llatí, perfecte hitlerià, que es complau a aferrallar i torturar mentalment a un jove estudiant. Pot qualificar-se d'obra mestra del cinema suec. Unes imatges d'un perfecte realisme i un convincent profunditat, una atmosfera asfixiant i nostàlgica, unes al·lusions antifeixistes clares i un desenvolupament harmònic, donen pas a un final esperançador que porta la pel·lícula a un alt nivell d'espiritualitat.

Amb la versió cinematogràfica del drama de Strindberg Froken Julie (La senyoreta Julia) (1950-51) aconseguí renom mundial. Auxiliada per una gran fotografia de Göran Strindberg, el clima angoixós de l'obra assoleix un realisme magnífic. Cridaren poderosament l'atenció els seus intèrprets i el curós tractament de la cinta que suavitzà l'aspre drama de la noia que s'entrega en l'asfixiant nit de Sant Joan al servent brutal i borratxo, que determinarà el seu suïcidi. Malgrat tot, el 1953 s'inicia la decadència d'aquest director en la seva fallida pel·lícula Barabbas (Barrabàs), adaptació de la novel·la del premi Nobel Pär Lagerkvist. Aquesta obra resulta grandiloqüent, i com que s'havia rodat a Palestina amb un gran desemborsament, no es va poder negociar de manera convenient, pel que el fracàs artístic s'uní al comercial i va fer que el director abandonés en part les tasques cinematogràfiques per tornar més activament al teatre. Amb tot, encara s'han de citar tres films més: Karim Mansdotter (1954), Vild fäglar (1955) i Sista naret ut (1957), aquesta última amb guió de Bergman.

La importància de Sjöberg en el cinema suec i en l'europeu en general és molt notable. En primer lloc perquè va ressaltar la figura de Bergman que, en part, pot considerar-se el seu deixeble, i en segon lloc perquè va influir en l'aparició d'importants astres i estrelles. A ell se li deu l'apertura del cinema suec a Europa, ja que trencà amb els ambients tancats i cerebrals d'aquell cinema, per fecundar-lo amb una vena de poesia i folklore que el posà a l'abast de les mentalitats meridionals. Però, a més s'ha de destacar la seva habilitat tècnica, que va assolir una fotografia perfecta i una meticulositat d'enquadraments que en lloc de demorar el desenvolupament li prestà un gran impuls. Capítol a part mereix l'acció d'aquest director en la interpretació. Va poder fer dels grans intèrprets grans actors, mercès a la seva continuada experiència com a director de teatre. De l'encreuament important que aquest nou cinema suec realitza amb el teatre, a Sjöberg se 'li ha de donar el mèrit que li pertoca. Les dues arts que fins llavors semblaven irreconciliables i allunyades, per obra d'aquest director va aconseguir arribar a un contacte que en altres mans tal vegada hagués estat perillós, especialment per al cinema. L'habilitat d'aquest director va consistir sobretot a combinar les dues arts sense detriment de cap d'elles.

Bibliografia[modifica]