Alfabet amazic llatí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula sistema d'escripturaAlfabet amazic llatí
Tipusalfabet derivat del llatí modifica
Tango Globe of Letters.svg
L'article necessita millores de traducció.
El text pot tenir parts per traduir o traduccions automàtiques de paraules o títols d'obres que no corresponguin al seu equivalent en català.

L'alfabet amazic llatí (en amazic Agemmay Amaziɣ Alatin) és la versió de l'alfabet llatí que s'utilitza per escriure les llengües amazigues. Va ser adoptat al segle XIX usant varietats de lletres. Avui dia, l'alfabet llatí és el preferit per la majoria dels escriptors i lingüistes amazics del nord d'Àfrica i a l'estranger per raons pràctiques.

Història[modifica]

Les llengües amazigues es van transcriure originalment usant l'antiga escriptura líbica, de la qual l'alfabet neo-tifinag n'és el representant modern.

L'ús d'un alfabet llatí per a l'amazic té les seves arrels en les expedicions colonialistes franceses al nord d'Àfrica[1] Els texts amazics escrits amb alfabet llatí van començar a aparèixer impresos al segle XIX quan expedicionaris colonials i oficials militars francesos, italians i espanyols començaren la topografia del nord d'Àfrica. Els francesos van intentar crear esquemes de transliteració per als dialectes àrabs del Nord d'Àfrica i per a l'amazic. Els intents no van tenir èxit amb l'àrab, però amb l'amazic van reeixir, després que fos adoptat per alguns literats.[1]

En l'època colonial es va utilitzar un sistema basat en el francès. Tot i que ara ha caigut en desús en part, encara s'utilitza per a la transcripció dels noms en francès. Més recentment, l'Institut Francès de llengües, INALCO, ha proposat el seu propi estàndard d'escriptura que ara és el sistema principal que s'utilitza en la majoria d'escrits cabilencs a Cabília, Algèria.[1]

D'altres varietats lleugerament diferents d'estàndards basats en el llatí s'han utilitzat des del començament del segle XX pels lingüistes amazics del nord d'Àfrica, França, i recentment a la Universitat de Barcelona.[2][3][4]

Alfabet llatí amazic septentrional[modifica]

L'alfabet amazic llatí per a l'amazic septentrional consta de 34 lletres:

  • 23 lletres llatines estàndard (totes les lletres que es troben a l'alfabet català, llevat O, P, i V).
  • 11 lletres llatines addicionals modificades: Č Ḍ Ɛ Ǧ Ɣ Ḥ Ř Ṛ Ṣ Ṭ Ẓ
  • La marca de labialització: "ʷ"; s'afegeix en algunes lletres en alguns dialectes amazics, produint: gʷ, kʷ, ɣʷ, nʷ, qʷ, and xʷ. Tanmateix, aquestes no solen ser considerades com a lletres independents de l'alfabet amazic septentrional.
Les 34 lletres de l'alfabet de l'amazic septentrional
A B C Č D Ḍ E Ɛ F G Ǧ Ɣ H Ḥ I J K L M N Q R Ř Ṛ S Ṣ T Ṭ U W X Y Z Ẓ
Minúscules
a b c č d ḍ e ɛ f g ǧ ɣ h ḥ i j k l m n q r ř ṛ s ṣ t ṭ u w x y z ẓ
Taula de lletres Unicode de l'alfabet amazic llatí cabilenc d'Algèria

En texts amazics septentrionals, els noms i paraules d'origen estrangers són escrites en la seva forma original, encara que continguin les lletres O, P, V, o qualsevol altra lletra no amaziga (com: Ü, ß, Å,...).

Alfabet amazic llatí i alfabet amazic tifinag[modifica]

La següent taula mostra l'alfabet llatí de l'amazic septentrional amb els seus equivalents en els alfabets neo-tifinag[5] i àrab:

Amazic llatí Equivalent tifinag
de l'IRCAM		 Equivalent
àrab		 Equivalent
IPA		 Similituds
1 A a ⴰ أ / ا / َ æ "a" com l'anglès bad
2 B b ⴱ ب β com la intervocàlica "b"
3 C c ⵛ ش ʃ com l'anglesa "sh" a ship
4 Č č (tc) ⵞ تش t͡ʃ com l'anglesa "ch" a China
5 D d ⴷ د / ذ d o ð com l'anglesa "d" i "th" en this
6 Ḍ ḍ ⴹ ض ðˤ "d" emfàtica
7 E e ⴻ cap ə "a" a (neutra) attack
8 Ɛ ɛ (Â â) ⵄ ع ʕ com l'àrab ع `ayn
9 F f ⴼ ف f com la "f"
10 G g ⴳ (گ) ɡ "g" com a gat o Grec
11 Ǧ ǧ (dj) ⴵ (دج) d͡ʒ com la "j" catalana
12 Ɣ ɣ (gh) ⵖ غ ɣ com el neerlandès gaan
13 H h ⵀ هـ h "h" aspirada com hello o high
14 Ḥ ḥ ⵃ ح ħ com l'àrab Muḥammad
15 I i ⵉ ي / ِ i con l'anglès ee a sheet
16 J j ⵊ ج ʒ com a confusion o television, francès "j" in déjà vu.
17 K k ⴽ (ک) k "k" anglesa
18 L l ⵍ ل l o ɫ "l" no emfàtica (com en alemany o francès)
19 M m ⵎ م m m
20 N n ⵏ ن n n
21 Q q ⵇ ق q, qʷ o ɢ com l'àrab ق "qaf"
22 R r ⵔ ر r, rˤ com la "r" castellana o italiana
23 Ř ř ⵔ / ⵍ ر r ~ l Una "R" lleugera, pronunciada entre "R" i "L".
24 Ṛ ṛ ⵕ ر rˤ "r" emfàtica
25 S s ⵙ س s s
26 Ṣ ṣ ⵚ ص sˤ "s" emfàtica
27 T t ⵜ ت / ث t o θ "t", i "th" in three
28 Ṭ ṭ ⵟ ط tˤ "t" emfàtica
29 U u ⵓ و / ُ ʊ "u" com put
30 W w ⵡ وْ w "w" anglesa com a water
31 X x ⵅ خ χ "j", aspirada, com "ch" alemanya i "kh" àrab
32 Y y ⵢ يْ j "y" anglesa com a yes
33 Z z ⵣ ز z "z" anglesa com a zoo
34 Ẓ ẓ ⵥ (ژ) zˤ "z" emfàtica

La lletra llatina "O" es produeix ocasionalment en ortografia amaziga tuareg. En ortografia amaziga septentrional correspon a la lletra "U".

En l'interès de la llegibilitat pandialectal, l'alfabet amazic septentrional omet els contrastos fonèmics que es troben en algunes varietats de llengua amaziga (en particular, el cabilenc i el tarifit) entre oclusives i fricatives.[6]

La labiovelarització fonèmica de consonants està molt estesa en les varietats amazigues, però hi ha parells rarament mínims i és inestable (per exemple, ameqqʷran ‘llarg’, en el dialecte cabilenc es pronuncia ameqqran al cabilenc d'At Yanni, només uns pocs quilòmetres més lluny).[7] L'INALCO estàndard usa el diacrític ⟨°⟩ per la labiovelarització només quan els cal distingir paraules, p.ex. ireggel vs. iregg°el.[7]

Labiovelars[8]
Alfabet amazic llatí septentrional Equivalent tifinag Equivalent IPA
Bʷ bʷ / B° b° ⴱⵯ bʷ
Gʷ gʷ / G° g° ⴳⵯ ɡʷ
Ɣʷ ɣʷ / Ɣ° ɣ° ⵖⵯ ɣʷ
Kʷ kʷ / K° k° ⴽⵯ kʷ
Qʷ qʷ / Q° q° ⵇⵯ qʷ
Xʷ xʷ / X° x° ⵅⵯ xʷ

La lletra ⟨ṛ⟩ és usada per [rˤ] només quan contrasta amb ⟨r⟩ (p.ex. ṛwiɣ "Estic satisfet" vs. rwiɣ "M'estic movent"). En tots els altres casos ⟨r⟩ és usat, p.ex. tarakna "catifa" (pronunciat taṛakna). Això és perquè [rˤ] sovint és un al·lòfon de /r/ en l'ambient d'altres emfàtics, i altrament poques vegades contrasta amb /r/.[9] Casos excepcionals d'altres emfàtics, p.ex. [ʊʃˤːæj] "gos", són ignorats (i.e. escrit com a uccay).[9]

Ús en l'amazic rifeny[modifica]

A la majoria d'àrees del rifeny (nord del Marroc), la lletra "L" en la paraula alɣem es pronuncia [ařɣem]. "Ř" és pronunciat entre "L" i "R".[10]

Els amazics rifenys pronuncien la "LL" (en paraules com yelli, "la meva filla") com "dj" o "ǧǧ" (yeǧǧi). En funció dels capricis de l'autor, això podria ser representada per escrit com "ll", "dj", una sola "ǧ", o "ǧǧ".

Lletra rifenya Paraula rifenya Altres dialectes amazics Significat
Ř ř uř ul cor
aɣyuř aɣyul ase
awař awal parlar/discurs
Ǧ ǧ azeǧǧif azellif cap
yeǧǧa yella (ell) és / (ell) existeix
ajeǧǧid ajellid rei
Č č wečma weltma la meva germana
tacemřač tacemlalt ros / blanc
taɣyuč taɣyult somera

Ús en l'amazic del Souss[modifica]

A Souss (Marroc centre-meridional), els escriptors amazics poques vegades utilitzen la vocal neutra "e", o la fan servir de manera inconsistent. En altres parts del món amazic, la vocal neutra "e" s'utilitza per representar [ə] no fonèmica. L'amazic tuareg usa "ə" amb aquest propòsit

Ús en l'amazic de la Cabília[modifica]

En amazic cabilenc (nord-est d'Algèria) les africades /t͡s, d͡z/ han estat tradicionalment anotades com ⟨ţ, z̧⟩ durant més de trenta anys. Tanmateix aquests africades són poc comunes en altres dialectes (excepte en rifeny) i són condicionades morfològicament, així que en nom de la llegibilitat pandialectal l'INALCO estàndard les omet.[11] En cabil l'africada [t͡s] podria derivar de la subjacent /tt/ o /ss/. En el cas anterior l'INALCO estàndard usa ⟨tt⟩, i en el segon usa ⟨ss⟩ (p.ex. yettawi vs. ifessi derivant del verb fsi).[11]

Ús no oficial (cabil)[11]
Caràcter Equivalent INALCO Equivalent tifinag IRCAM Equivalent IPA Pronunciació
Ţ ţ Tt tt ⵜⵙ t͡s ts com a "Tsetse fly"
Ss ss
Z̧ z̧ Zz zz ⴷⵣ d͡z dz / l'anglès "ds" a words

La labiovelarització és indicada amb la lletra supraindexada ⟨ʷ⟩ (exemples: kʷ, gʷ), o amb el "signe del grau": "°" (exemples: k°, g°), o simplement amb l'ús de la lletra ⟨w⟩.[7] ⟨ḇ ḏ ǥ ḵ ṯ⟩ poden representar espirantització.[1]

A internet, és comú per reemplaçar l'èpsilon i gamma gregues llatinitzades, Ɛɛ i Ɣɣ, amb lletres gregues actuals:[12]

  • "Σ", majúscula grega sigma, des de la èpsilon grega majúscula "Ε" és visualment indistingible d'E majúscula llatina
  • "ε", majúscula grega èpsilon
  • "Γγ" majúscula i minúscula grega gamma

Entre els escriptors amazics no-cabilencs s'utilitzen una sèrie de lletres alternatives:

No oficial / usos alternatius
Caràcter Equivalent INALCO
 â Ɛ ɛ
Ġ ġ Ɣ ɣ
Gh gh
dj Ǧ ǧ

Controvèrsia[modifica]

Hi ha hagut un debat llarga i aferrissat sobre si s'ha d'usar l'alfabet llatí, l'alfabet tifinag o l'alfabet àrab, com l'alfabet oficial amazic a Algèria i Marroc, entre els activistes amazics i l'establishment antiamazic, principalment aquells amb agendes o orientacions àrab-islàmiques. Els activistes amazics afavoreixen aclaparadorament l'ús de l'alfabet llatí per tal de garantir un desenvolupament ràpid i proliferació de la llengua amaziga a les escoles, a les institucions públiques, i a internet.[13] Un petit nombre d'ells prefereixen l'alfabet neo-tifinag. Els estats del Marroc i Algèria usualment es distancien de l'escriptura amaziga basada en l'alfabet llatí, per por que reforçaria la posició de l'amazic contra l'àrab i el francès, i per tant conduiria a una activitat política amaziga més forta. L'establishment arabomusulmà i els partits polítics sovint rebutgen l'alfabet llatí com a alfabet amazic per les mateixes raons, i en general el marquen com una eina per occidentalitzar i cristianitzar els amazics.[14]

En 2003 el rei Mohammed VI del Marroc va inaugurar l'Institut Reial de la Cultura Amaziga (IRCAM), que va decidir usar el neo-tifinag com a únic alfabet oficial per a l'amazic del Marroc. La decisió de l'IRCAM va ser rebuda amb molta desaprovació entre els activistes amazics independents, que ho van veure com una forma de neutralitzar l'amazic i evitar el seu desenvolupament ràpid.

Alfabet amazic llatí meridional (tuareg)[modifica]

L'alfabet llatí per a l'amazic meridional (tuareg) és compost de 36 lletres. Són sobretot les lletres llatines amb un caràcter IPA i incorpora una lletra grega.

La vocal O i la consonant P s'utilitzen només en l'alfabet llatí de l'amazic meridional (tuareg), no en l'amazic septentrional. La vocal "O" en paraules tuareg correspon principalment a "U" en paraules de l'amazic septentrional.

Alfabet de 36 lletres de l'amazic tuareg (tamasheq) reconegut a Mali des de 1982
A Ă B D Ḍ E Ǝ F G Ɣ H Ḥ I J K L Ḷ M N Ŋ O Q R S Ṣ Š T Ṭ U W X Y Z Ž Ẓ ʔ
a ă b d ḍ e ǝ f g ɣ h ḥ i j k l ḷ m n ŋ o q r s ṣ š t ṭ u w x y z ž ẓ ɂ
Alfabet llatí de 37 lletres de l'amazic tuareg (tamasheq), oficial a Níger des de 1999
A Ă Ǝ B C D Ḍ E F G Ǧ H I J ǰ Ɣ K L Ḷ M N Ŋ O P Q R S Ṣ Š T Ṭ U W X Y Z Ẓ
a ă ǝ b c d ḍ e f g ǧ h i j ǰ ɣ k l ḷ m n ŋ o p q r s ṣ š t ṭ u w x y z ẓ

El programa nacional d'alfabetització malinès DNAFLA ha proposat un estàndard per a l'alfabet llatí, que s'utilitza amb modificacions del Diccionari Tuareg Francès de Karl G. Prasse i el programa d'alfabetització del govern a Burkina Faso. A Níger es va utilitzar un sistema lleugerament diferent. També hi ha alguna variació en el tifinag i en l'escriptura àrab.[15]

El sistema DNAFLA és una ortografia una mica morfofonèmica, no indicant escurçament vocal inicial, sempre escrivint la partícula direccional com ⟨dd⟩, i no indicant totes les assimilacions (p.ex. ⟨Tămašăɣt⟩ per tămašăq.[16]

A Burkina Faso els emfàtics s'indiquen amb les lletres "ganxudes", com en ful, per exemple ⟨ɗ ƭ⟩.[17]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Souag (2004)
  2. ↑ «Guia de Conversa Universitària – Amazic-Català». [Consulta: 26 desembre 2010].
  3. ↑ «La llengua rifenya – Tutlayt Tarifit». University of Barcelona [Consulta: 9 gener 2011].
  4. ↑ «Seminario permanente de lengua y cultura Tamazight». itrane-university.net [Consulta: 24 desembre 2010].
  5. ↑ Initiation à la langue amazighe", 2004, p.14.
  6. ↑ Tira n Tmaziɣt, 1996, p. 6.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Tira n Tmaziɣt, 1996, pp. 8–9.
  8. ↑ «L'alphabet Kabyle» (en francès). [Consulta: 21 març 2010].
  9. ↑ 9,0 9,1 Tira n Tmaziɣt, 1996, p. 9.
  10. ↑ [Exemples d'ortografia rifenya local http://www.amazigh.nl/]
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Tira n Tmaziɣt, 1996, pp. 7–8.
  12. ↑ «L'alphabet berbère latin» (en francès). [Consulta: 21 març 2010].
  13. ↑ Prof. Salem Chaker of INALCO
  14. ↑ «DEBAT : De la graphie arabe pour tamazight ?». Le Matin DZ, 21-08-2010 [Consulta: 26 octubre 2010].
  15. ↑ Sudlow (2001:33–36)
  16. ↑ Sudlow (2001:34)
  17. ↑ Sudlow (2001:33)

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alfabet_amazic_llatí&oldid=23647631»