Alferes provisional

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Alferes».
Graduació d'alferes provisional.

Alferes provisional és un antic rang militar d'Espanya. Va ser creat durant la guerra civil espanyola, a la zona nacional, amb l'objectiu de suplir la falta d'oficials que llavors existia. Se'ls denominava «provisionals» perquè només ostentarien aquesta graduació mentre durés la guerra.[1]

Història[modifica]

La figura de l'alferes provisional va ser creada al setembre de 1936 pel decret n. 94 de la Junta de Defensa Nacional,[2][3] com una solució a l'escassetat d'oficials en el si de les forces armades revoltades i també a la necessitat de nous oficials per a les unitats militars de nou encuny que anaven sorgint.[4] Pel que sembla haurien sorgit a partir d'una idea del general Emilio Mola.[5] Aquells que aspiressin a ser alferes provisionals havien de tenir entre 20 i 30 anys,[6] i tenir el títol de batxillerat.[7]

També es va habilitar als membres del cos de suboficials per ingressar en els alferes provisionals.[8] Molts antics combatents de les milícies falangistes i carlistes també ingressarien als alferes. Per diversos punts de la zona revoltada es van crear centres d'instrucció per als aspirants al nou rang militar.[a] Al llarg de la contesa de les acadèmies en van sortir més de 28.000[5]-30.000[9] alferes provisionals, dels quals prop de 3.000 moririen en combat.[5][b] La mitjana d'edat entre els alferes era de 21 anys i en un 50% eren estudiants universitaris.[11] A més de la preparació militar, també rebien una formació política, religiosa i moral.[12]

El símbol identificatiu que empraven era un estel daurat de sis puntes —dissenyada pel general Luis Orgaz Yoldi— sobre un «pegat» negre.[10]

Després del final de la guerra molts dels alferes provisionals van abandonar les armes i van tornar a la vida civil; no obstant això, uns altres van continuar la carrera militar. Est va ser el cas de 8.000 alferes que després de la contesa es van convertir en tinents provisionals i altres 500 alferes que es van convertir en capitans.[9] En 1958 es va constituir a Madrid l'Hermandad Nacional de Alféreces Provisionales,[13] que fet i fet seria l'organització d'excombatients franquistes de major influència.[14]

Homenatges[modifica]

Monument a l'alferes provisional, a Madrid.

En 1965 va arribar a erigir-se a Madrid un modest monument «a l'Alferes provisional».[15]

Notes[modifica]

  1. Les primeres acadèmies d'Alferes provisionals van ser establertes a Burgos i Sevilla, al setembre de 1936.[9] Posteriorment es van obrir nous centres de formació en altres punts, com Granada, Àvila o Dar Riffien. Les acadèmies serien reformades pel general Luis Orgaz Yoldi en 1937.[9]
  2. Estava elevada mortalitat va portar al fet que s'encunyés la frase «Alferes provisional, cadàver efectiu» en clau d'humor negre.[10]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]