Alfons Costafreda i Ribalta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAlfons Costafreda i Ribalta
Biografia
Naixement8 maig 1926 Modifica el valor a Wikidata
Tàrrega (Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 abril 1974 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Ginebra (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, escriptor Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Premis

Alfons Costafreda i Ribalta (Tàrrega, 8 de maig de 1926 - Ginebra, 4 d'abril de 1974) va ser un poeta català.

Biografia[modifica]

La seva infantesa transcorregué a la ciutat de Tàrrega, a la comarca de l'Urgell fins que van enviar-lo a Madrid a cursar els estudis de Dret. Allà fou on conegué Carlos Bousoño, també Vicente Aleixandre. El 1948 es traslladà a Barcelona, pressionat per la seva família, per tal de continuar els seus estudis. Va ser allà on conegué Carlos Barral, Jaime Gil de Biedma, José Agustín Goytisolo i Gay, entre d'altres. En les seves memòries, Alberto Oliart el descriu així: Alfonso vivía para escribir poesía, para ser poeta; todo lo demás... no solo lo ponía en un segundo lugar sino en otro plano de su vida y de su mundo.[1]

El 1949 guanya el prestigiós Premi Boscán de poesia amb Nuestra elegía, la seva primera obra, un premi que anys més tard guanyarien els seus amics i companys de generació José Agustín Goytisolo i Blas de Otero.

Contrau matrimoni amb Maj-Britt i el 1955 es trasllada a Ginebra per exercir de funcionari internacional de l'Organització Mundial de la Salut. Costafreda visqué a Ginebra fins a la mort, convençut de no tornar a Espanya fins a la fi de la dictadura.

Obres[modifica]

  • Nuestra elegía (1949)
  • Ocho poemas (1952)
  • Compañera de hoy (1966)
  • Suicidios y otras muertes (1974) (obra pòstuma)
  • Poesía completa (1990) (antologia)

Referències[modifica]

  1. Oliart Saussol, Alberto. Contra el olvido (en castellà). Barcelona: Ed. Tusquets, 1998. ISBN 9788483100578. 

Enllaços externs[modifica]