Alfons II d'Astúries

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlfons II d'Astúries
Alfonso II el Casto, rey de Asturias (Museo del Prado).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement759 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Oviedo Modifica el valor a Wikidata
Mort20 març 842 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (82/83 anys)
Oviedo Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentPanteó dels reis de la catedral d'Oviedo Modifica el valor a Wikidata
Cruz de Asturias.svg Monarca del regne d'Astúries
791 – 842
← Beremund I d'AstúriesRamir I d'Astúries →
Monarca de Galícia
791 – 842 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióGovernant Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Altres
TítolRei d'Astúries Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia asturlleonesa Modifica el valor a Wikidata
ParesFruela I d'Astúries Modifica el valor a Wikidata i Múnia d'Àlaba Modifica el valor a Wikidata

Alfons II d'Astúries el Cast ( Oviedo v 760 - 842 ), rei d'Astúries (791-842). Durant l'Edat mitjana fou venerat com a sant en algunes esglésies d'Oviedo.

Orígens familiars[modifica]

Fill de Fruela I d'Astúries i la seva muller Múnia d'Àlaba.

Al morir el seu pare es va quedar al càrrec de la seva tia Adossenda d'Astúries, el marit de la qual s'apoderà del tron. Durant el regnat de Silo I d'Astúries va realitzà funcions administratives al Palau reial i es preparà com a hereu. A la mort de Silo I, Adossenda intentà que aconseguís el tron gràcies al suport de l'aristocràcia però el seu oncle Mauregat I, va deposar Alfons i s'apoderà del tron. Alfons llavors fugí a Àlaba i es refugià entre els seus parents materns.

Ascens al tron[modifica]

A la renúncia de Beremund I del tron asturià el 791, Alfons retornà a Astúries i fou proclamat el 14 de setembre d'aquell any.

Va emprendre contactes amb l'emperador Carlemany, així envià delegacions asuturians a la cort dels francs el 796, 797 i 798. No se sap de què van tractar aquestes delegacions però es creu que o bé fou per mantenir la integritat del seu regne davant els atacs musulmans i per la relació amb l'heretgia adopcionista contra la qual Carlemany combatia activament.

Va prendre la ciutat de Lisboa el 798 i va vèncer els musulmans al riu Nalón i Anceo el 825. Gràcies a aquestes victòria va consolidar la seva presència a Galícia, Lleó i Castella, així com les va repoblar. Va fixar la seva cort a Oviedo, on va construir diverses esglésies i un palau.

Tomba de Sant Jaume[modifica]

La tradició diu que durant el seu regnat es va descobrir la tomba de l'Apòstol Sant Jaume per l'ermità Pelai a Compostel·la el 814, motiu pel qual esdevingué centre de peregrinació per a tota la comunitat cristiana. Així mateix, es creu que Alfons II va ser el primer pelegrí de la història.

Mort[modifica]

Panteó reial de la Catedral d'Oviedo, amb les restes del rei.

A la seva mort el 20 de març de 842 es diu que va viure 52 anys de forma "casta, sòbria, immaculada i pietosa", d'aquí el seu sobrenom. El succeí el fill de Beremund I, Ramir I d'Astúries.

Veneració[modifica]

Des del segle XI al XVI està documentat un culte local de la figura d'Alfons II, que no va rebre mai canonització oficial i, per tant, no tenia una data fixada com a tal.

Per la vida exemplar, el seu zel en el culte i la construcció d'esglésies i la troballa del sepulcre de Sant Jaume, va ésser tingut per persona santa. Consta que a la Catedral d'Oviedo, on fou sebollit, se li va tributar culte com a sant poc després de la seva mort, i que la seva despulla era inclosa entre els corpora sanctorum martyrum conservats i honorats a l'església (“et corpus regis casti qui ecclesiam Sancti Salvatoris fundavit”, "i el cos del rei cast que funcà l'església de Sant Salvador") i així consta en un inventari de relíquies de la catedral datat al començament del segle xi. Al monestir de San Pelayo d'Oviedo, encara al segle XVI es feia una missa en honor seu, com testimonia Antonio de Yepes en la seva crònica.