Alfons II de Portugal
.svg)
Alfons II de Portugal, dit el Gras (Coïmbra, 1185 - ibíd., 1233),[1] fou rei de Portugal (1211-1223).
Orígens famliliars
[modifica]Nascut el 23 d'abril de 1185 a la capital del regne, fou fill del rei Sanç I de Portugal i Dolça de Barcelona.[2][3]
Era net per línia materna del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó.
Ascens al tron
[modifica]Va succeir al seu pare el 1212. Els primers anys del regnat van estar marcats per violents conflictes interns entre Alfons II i els seus germans i germanes, que van ser resolts només amb la confiscació dels béns o l'exili a Castella de la majoria d'ells.
El regnat d'Alfons II caracteritzà un estil nou de governar, contrari a la tendència bel·licista dels reis precedents. Alfons no va contestar les fronteres amb Lleó i Castella, ni va intentar l'expansió cap al sud, però va consolidar l'estructura econòmica i social del país. El primer conjunt de lleis portugueses és obra d'ell i donen abast principalment a temes com la propietat privada, el dret civil i l'encunyament de la moneda i es van enviar ambaixades a diversos països europeus, amb l'objectiu d'establir tractats comercials.[4]
Altres reformes d'Alfons II van ser la relació de la corona portuguesa amb el papa. Amb l'objectiu d'obtenir el reconeixement de la independència de Portugal, el seu avi Alfons I de Portugal, va ser obligat a legislar diversos previlegis per a l'Església. Més endavant, aquestes mesures van esdevenir feixugues per a Portugal, que veia l'Església desenvolupar-se com un estat dins l'estat. Un cop fermament establerta l'existència de Portugal, Alfons II va intentar de minar el poder clerical al regne i aplicar-ne part de les rendes en projectes d'utilitat nacional. Aquesta actitud va provocar un conflicte diplomàtic entre el papat i Portugal. Després d'haver estat excomunicat pel papa Honori III, Alfons II va prometre de rectificar els seus errors contra l'Església, però va morir el 1233 sense fer cap esforç seriós per a canviar la seua política.
La ciutat d'Alcácer do Sal va ser conquerida als musulmans el 1217, durant el regnat d'Alfons II, però per iniciativa d'un grup de nobles.
Núpcies i descendents
[modifica]Es va casar el 1206 amb Urraca de Castella,[5] filla del rei Alfons VIII de Castella i Elionor d'Anglaterra. D'aquesta unió nasqueren:
- l'ifant Sanç II de Portugal (1207-1248), rei de Portugal[6][7]
- l'infant Alfons III de Portugal (1210-1279), rei de Portugal[6][8]
- la infanta Elionor de Portugal (1211-1231), casada el 1229 amb Valdemar III de Dinamarca[9][7]
- l'infant Ferran de Portugal (1217-1246), senyor de Serpa[7]
- l'infant Vicenç de Portugal (1219)
Alfons II de Portugal va morir el 25 de març de 1223 a Coïmbra, i fou succeït pel seu fill més gran.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Caetano de Souza, 1735, p. 131.
- ↑ Caetano de Souza, 1735, p. 132.
- ↑ Carvalho Correia, 2008, p. 187.
- ↑ Kurt Villads, Jensen. Crusading at the Edges of Europe.. Taylor & Francis., p. 290. ISBN 978-1-317-15670-3.
- ↑ Rodrigues Oliveira, 2010, p. 99 and 101.
- 1 2 Rodrigues Oliveira, 2010, p. 102.
- 1 2 3 Sotto Mayor Pizarro, 1997, p. 167.
- ↑ Sotto Mayor Pizarro, 1997, p. 167-168.
- ↑ Rodrigues Oliveira, 2010, p. 102 and 210.
- ↑ «D. Afonso II - Mosteiro de Alcobaça» (en portuguès). Arxivat de l'original el 2016-03-10. [Consulta: 10 maig 2026].
Bibliografia
[modifica]- Caetano de Souza, Antonio. Lisboa Occidental, na oficina de Joseph Antonio da Sylva. Historia Genealógica de la Real Casa Portuguesa (en portuguès). I, 1735. ISBN 978-84-8109-908-9.
- Carvalho Correia, Francisco. Universidade de Santiago de Compostela: Servizo de Publicacións e Intercambio Científico. O Mosteiro de Santo Tirso de 978 a 1588: a silhueta de uma entidade projectada no chao de uma história milenária, 2008. ISBN 978-84-9887-038-1.
- Rodrigues Oliveira, Ana. A esfera dos livros. Rainhas medievais de Portugal. Dezassete mulheres, duas dinastias, quatro séculos de História (en portuguès), 2010. ISBN 978-989-626-261-7.
- Sotto Mayor Pizarro, José Augusto. Doctorate thesis, author's edition. Linhagens Medievais Portuguesas: Genealogias e Estratégias (1279–1325) (en portuguès), 1997.
 Borgonya (1139-1385) | _-_Lesser.png) | |
|---|---|---|
 Avís (1385-1580) | ||
 Habsburg (1580-1640) | ||
 Bragança (1640-1853) | ||
.svg){kind=small} Bragança-Wettin (1837-1910) | ||
