Alfons Sala i Argemí

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Alfons Sala)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Monument a Alfons Sala (Frederic Marès, 1950), en el passeig Comte d'Ègara (Terrassa)

Alfons Sala i Argemí (Terrassa, 16 de juliol de 1863 - Barcelona, 11 d'abril de 1945) fou un industrial, advocat i polític català. Primer comte d'Ègara. President de la Mancomunitat de Catalunya designat pel dictador Miguel Primo de Rivera.[1]

Antecedents familiars i descendència[modifica | modifica el codi]

Fill d'Antoni Sala i Sallés i de Carme Argemí i Comellas. Germà de na Descensió Sala i Argemí (casada amb Ramon Viver), i de n'Anna Sala i Argemí (casada amb Benet Badrinas i Poll).

Es casà amb Mercè Amat i Brugada i tingueren almenys 7 fills:

  • Antoni Sala Amat Argemí i Brugada, segon comte d'Ègara.
  • Josep Sala i Amat.
  • Carme Sala i Amat.
  • Pilar Sala i Amat.
  • Emilia Sala i Amat.
  • Maria Sala i Amat.
  • Paulina Sala i Amat.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Dirigí l'empresa tèxtil Sala Badrinas. Va ser membre de la comissió organitzadora de la Caixa de Pensions. President de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa durant 1891-1896, creà l'Escola d'Enginyers Industrials Tèxtils d'aquesta ciutat. El 1926 fou nomenat comte d'Ègara.

Actuació política[modifica | modifica el codi]

Va ser diputat provincial els anys 1888 i 1892 i diputat al Congrés dels Diputats els anys 1893, 1896, 1898, 1899, 1901, 1903 i 1905. El 1906, en crear-se la Solidaritat Catalana i veient en perill la reelecció per la forta influència social d'aquesta coalició catalanista, va decidir de no presentar candidatura. Fou elegit per segona vegada el 1910 i successivament en diferents processos electorals fins al 1922, fins que fou nomenat finalment senador vitalici pel rei Alfons XIII el 1923.

Sempre representà el districte de Terrassa des dels rengles del Partit Liberal (tot i que això no li va impedir de defensar el proteccionisme des del Congrés dels Diputats i des del Foment del Treball Nacional). Aglutinà un nuclí de partidaris de caràcter conservador, anticatalanista i monàrquic que conformaren un moviment polític oligàrquic de poder, localista i caciquista, conegut com el "salisme", enfrontat a republicans, catalanistes d'esquerra i, fins i tot, a la Lliga Regionalista.

El febrer de 1918, per fer front al creixent moviment catalanista, que havia aconseguit el 1914 la Mancomunitat de Catalunya, va promoure la fundació de la Unión Monárquica Nacional i hi participà de forma activa; es tractava d'una coalició de les faccions dinàstiques més dretanes, conservadores i centralistes de Catalunya. En fou nomenat president i des d'aquesta formació va combatre l'autonomisme; per aixìò es negà a participar en l'Assemblea de Parlamentaris i rebutjà el projecte d'Estatut d'Autonomia de 1919.

Arran del cop d'estat del general Primo de Rivera el 1923, col·laborà amb la seva dictadura i fou designat president de la Mancomunitat de Catalunya després de la destitució de Josep Puig i Cadafalch, càrrec des del qual n'inicià el procés de desmantellament que culminà en la supressió definitiva el 25 de març del 1925.[2]

Públicament inactiu durant la Segona República espanyola, en fracassar inicialment a Catalunya l'aixecament militar del 1936 passà a Burgos, des d'on retornà a Terrassa el 1939, una vegada ocupada Catalunya per l'exèrcit sublevat.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Obres d'Alfons Sala[modifica | modifica el codi]

  • Fundamentos básicos de la política económica de España. Barcelona, 1925.
  • Intervenciones parlamentarias. Barcelona, 1927.
  • Fundamentos básicos de la sociedad y de la patria. Sabadell, 1942.

Obres sobre Alfons Sala[modifica | modifica el codi]

  • Alfonso Sala Argemí, conde de Egara, d' Aurelio Joaniquet. Madrid, 1955.
  • Alfons Sala i Argemí. Industrial i polític, 1863-1945, de Josep Puy. Terrassa, 1983.
  • Qui ha manat a Terrassa? i altres reflexions, de Xavier Marcet. Terrassa, 1991.

Fonts bibliogràfiques[modifica | modifica el codi]

Aquesta entrada "Alfons Sala i Argemí" s'ha confeccionat sobre la base de les següents fonts:

  • Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo-Americana. Espasa-Calpe, S.A., Madrid, 1926, tom LIII, pàgs. 90-91.
  • Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona, 1988, volum 20, pàg. 159.
  • Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, S.A., Barcelona, 1992, pàgs. 953-954.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sella, Antoni; Pujol, Enric. «La construcció d'un país modern» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.135, Octubre 2013, p.24-32. ISSN: 1695-2014.
  2. Llorens, Carles. «Objectiu: Espanyolitzar Catalunya» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.44-49. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Precedit per:
José Enrique de Olano y Loyzaga
President de la Diputació de Barcelona
Escut de la província de Barcelona

1925
Succeït per:
Gaietà Marfà i Clivilles
Precedit per:
Carlos de Lossada y Canterac
President de la Mancomunitat de Catalunya
30 de gener de 192425 de març de 1925
Succeït per:
'Supressió de la institució'