Alfons Serra i Baldó
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 juliol 1909  Barcelona |
| Mort | 31 març 1993 (83 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona Estudis Universitaris Catalans |
| Activitat | |
| Ocupació | lingüista, poeta, bibliotecari |
| Família | |
| Mare | Maria Baldó i Massanet |
Alfons Serra i Baldó (Barcelona, Barcelonès, 26 de juliol de 1909 - Barcelona, Barcelonès, 31 de març de 1993) fou un filòleg, poeta i bibliotecari català.[1][2]
Fill de Josep Serra i Chartó, mort al 1911[3] i de la mestra Maria Baldó i Massanet. Va rebre la seva formació a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans. Ben aviat destacà amb la seva vinculació primerenca a revistes com L'Estudiant, publicada durant els primers anys de la dictadura de Primo de Rivera, o Ginesta. Fou lector a la Universitat de Tübingen, on entrà en contacte amb Gerhard Rohlfs, un dels lingüistes i dialectòlegs més importants de la filologia romànica de la primera meitat del segle xx. De tornada a Catalunya, exercí com a professor a l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya republicana a Barcelona[1][4] i pronuncià diverses conferències.[5] La Guerra Civil va estroncar la seva productiva trajectòria impedint que llegís la seva tesi doctoral. Acabat el conflicte bèl·lic, va anar a parar al camp de concentració de Bram i l'any 1939 s'exilià a Tolosa de Llenguadoc, on impartí cursos de català i castellà i ocupà un lloc a la Biblioteca Universitària. Col·laborà als Estudis Universitaris Catalans, a Quaderns de Poesia i a la Revista de Catalunya. L'any 1947, va aconseguir el diploma de bibliotecari i va ser, a més, secretari dels Jocs Florals a l'Exili de 1952 a Tolosa. Serra i Baldó, després de jubilar-se l'any 1974, va tornar a Catalunya, on va morir el 1993.[1][4]
Reconeixements[modifica]
- Grau de «Chevalier avec le Ruban» en l'Orde de les Palmes Acadèmiques (1965) concedida pel Ministre de l'Éducation Nationale.[6]
- Grau d'«Officier avec la Rosette» en l'Orde de les Palmes Acadèmiques (1972).[6]
Publicacions[modifica]
- Resum de poètica catalana (1932), en col·laboració amb Rossend Llates i Serrat.[1]
- Els trobadors (1934),[1][7] antologia, on es tradueixen, per primera vegada al català, les cançons de setze trobadors.[8]
- Càrcer (1933-1935), recull de poemes, amb el pseudònim d'Andreu Maristany.[1][6]
- Dotze sonets (1942), dedicats a dotze dames, editat amb traducció francesa a Tolosa.[9][10]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Alfons Serra i Baldó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Llecha Llop, 2011, p. 17.
- ↑ «Esquela de José Serra i Chartó». La Vanguardia - Hemeroteca, 26-10-1911, pàg. 2.
- ↑ 4,0 4,1 Duarte, Carles «Alfons Serra-Baldó, cent anys». Diari de Girona, 15-11-2009 [Consulta: 22 setembre 2016].
- ↑ «Conferencia». La Vanguardia (Hemeroteca), 02-04-1936, pàg. 10 [Consulta: 22 setembre 2016].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Aramón i Serra, R. «Homenatge a Serra-Baldó». Universitat de Lleida [Consulta: 22 setembre 2016].
- ↑ Junoy, José María «La poesía de los Trovadores». La Vanguardia (Hemeroteca), 30-10-1935, pàg. 9 [Consulta: 22 setembre 2016].
- ↑ Riquer, Isabel de «Las "trobairitz" provenzales en el fin de siglo». Lectora: revista de dones i textualitat, Núm. 3, 1997, pàg. 27-37. ISSN: 1136-5781 [Consulta: 22 setembre 2016].
- ↑ Llecha Llop, 2011, p. 85.
- ↑ «“Dels trobadors a la poesia actual”: Homenatge a l'erudit Alfons Serra i Baldó». E-Notícies recerca. UPF, 20-05-2009. Arxivat de l'original el 5 de febrer 2012. [Consulta: 22 setembre 2016].
Bibliografia[modifica]
- Llecha Llop, Lluna. Miscel·lània in memoriam Alfons Serra-Baldó (1909-1993) en el centenari del seu naixement. L'Abadia de Montserrat, 2011. ISBN 978-84-9883-414-7.