Alfons de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Alfons de Borbó i Borbó)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sa Altesa Reial
Simpleicons Interface user-outline.svgAlfons de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies
Infant d'Espanya
Nom original Alfons Cristí Teresa Àngel Francesc d'Assís de Tots els Sants de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies
Naixement 3 d'octubre de 1941
Roma, Itàlia 1861-1946 Regne d'Itàlia
Mort 29 de març de 1956(1956-03-29) (als 14 anys)
Estoril, Portugal Portugal
Sepultura Panteó d'Infants del Monestir de San Lorenzo d'El Escorial
Religió Catòlica
Casa Reial Casa de Borbó
Pares Joan de Borbó
Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies
Parents Joan Carles I d'Espanya (germà)

Escut d'armes de Alfons de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies
Modifica dades a Wikidata

Alfons de Borbó i Borbó Dues-Sicílies (en castellà: Alfonso de Borbón y Borbón-Dos Sicílias) (Roma, Regne d'Itàlia, 3 d'octubre de 1941Estoril, Portugal, 29 de març de 1956), infant d'Espanya, era el fill petit dels comtes de Barcelona, Joan de Borbó i Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies, i germà del rei Joan Carles I d'Espanya.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 3 d'octubre de 1941 a l'Hospital Anglo-Americà de Roma, ciutat on la Família Reial espanyola havia fixat la seva residència a l'exili. Va ser batejat amb els noms d'Alfons Cristí Teresa Àngel Francesc d'Assís de Tots els Sants.[1][2]

A l'estiu de 1942 va passar a viure amb tota la família a Lausana (Suïssa) on havia fixat la residència la seva àvia, la reina Victòria Eugènia, vídua d'Alfons XIII.[3] A principis de 1946 va anar a viure a Estoril (Portugal) on es va mudar la família i lloc on els seus pares, els comtes de Barcelona, van acabar establint finalment la seva residència familiar durant molts anys.[4]

Va ser enviat a estudiar a Espanya l'any 1950 a la ciutat basca de Sant Sebastià.[5]

El 29 de març de 1956, coincidint amb la Setmana Santa, va morir a la residència familiar d'Estoril a conseqüència d'un tret disparat pel seu germà Joan Carles amb un revòlver.[6][7] Va ser enterrat a Portugal fins que les seves despulles van ser traslladades al Panteó d'Infants del Monestir de San Lorenzo de El Escorial el 15 d'octubre de 1992.[8]

Mort i enterrament[modifica | modifica el codi]

Al març de 1956, l'infant Alfons i el seu germà Joan Carles van anar a Portugal a passar les vacances de Setmana Santa amb la seva família a Estoril.[9] En aquell moment, Alfons estava estudiant batxillerat i el seu germà havia començat la seva formació militar a l'Acadèmia General Militar de Saragossa.[10]

El dia 29, Dijous Sant, els infants Joan Carles i Alfons es trobaven al vespre a la mateixa habitació de la casa familiar. Van començar a jugar amb un petit revòlver de calibre 22 quan en un moment donat Joan Carles, que estava en possessió de l'arma, va disparar i al voltant de les vuit l'infant Alfons va morir del tret accidental que va rebre al cap, provocant-li una mort gairebé immediata.[11]

La versió oficial del Govern espanyol, imposada en persona pel dictador Francisco Franco, va silenciar els detalls sobre els fets. Tanmateix, al cap de pocs dies ja era vox populi que l'infant Joan Carles era qui sostenia l'arma al moment de disparar el tret mortal.[12] El comunicat oficial emès per l'ambaixada espanyola a Portugal va ser el següent:[11]

« Català: Mentre Sa Altesa l'infant Alfons netejava un revòlver aquella nit amb el seu germà, es va disparar un tret que li va arribar al cap i el va matar en pocs minuts. L'accident es va produir a les 20:30, després que l'Infant tornés del servei religiós de Dijous Sant, en el transcurs del qual havia rebut la santa comunió. CastellàMientras su Alteza el Infante Alfonso limpiaba un revólver aquella noche con su hermano, se disparó un tiro que le alcanzó la frente y le mató en pocos minutos. El accidente se produjo a las 20:30, después de que el Infante volviera del servicio religioso del Jueves Santo, en el transcurso del cual había recibido la santa comunión. »
— Ambaixada espanyola a Portugal

Les circumstàncies exactes en les que es va desenvolupar l'accident no es coneixen amb seguretat i les versions varien segons quina és la font. El mateix Joan Carles hauria admès a un amic seu que havia premut el gallet sense saber que l'arma estava carregada. La comtessa de Barcelona, en la seva autobiografia, va suggerir la possibilitat que el seu fill Joan Carles hagués apuntat en broma al seu germà i l'hagués disparat sense adonar-se que l'arma estava carregada. Una altra versió, suggerida per la infanta Pilar, germana d'Alfons i Joan Carles, apunta que el germà petit va obrir sobtadament la porta de l'habitació i va colpejar el braç de Joan Carles que involuntàriament va accionar el gallet.[12]

L'infant Alfons va ser enterrat el 31 de març al cementiri de Cascais.[6][13] Finalitzat el sepeli, el comte de Barcelona, Joan de Borbó, va tirar al mar el revòlver que havia causat la mort del seu fill.[14]

L'infant Jaume de Borbó, germà del comte de Barcelona, va criticar la gestió de la tragèdia per part del seu germà i va exigir que es dugués a terme una investigació judicial dels fets.[15]

Durant trenta-sis anys, l'infant Alfons va seguir enterrat a Portugal fins que a petició del seu pare les seves restes van ser traslladades a Espanya. A l'octubre de 1992 es va desenterrar el fèretre que va ser traslladat al Palau del Pardo on va restar la nit del 14 al 15 d'octubre. El dia 15, va ser traslladat al Monestir de San Lorenzo de El Escorial on es va celebrar una breu i íntima cerimònia religiosa abans del seu enterrament definitiu al Panteó d'Infants.[8]

Ascendents[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Francesc d'Assís de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
8. Alfons XII, rei d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Isabel II, reina d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
4. Alfons XIII, rei d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Carles Ferran d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
9. Maria Cristina d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Elisabet d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
2. Joan de Borbó i Battenberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Alexandre de Hessen-Darmstadt
 
 
 
 
 
 
 
10. Enric de Battenberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Júlia von Hauke
 
 
 
 
 
 
 
5. Victòria Eugènia de Battenberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Albert de Saxònia-Coburg Gotha
 
 
 
 
 
 
 
11. Beatriu del Regne Unit
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Victòria I, reina del Regne Unit i d'Irlanda i emperatriu de l'Índia
 
 
 
 
 
 
 
1. Alfons de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Ferran II, rei de les Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
12. Alfons de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Maria Teresa d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
6. Carles de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Francesc de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
13. Maria Antonieta de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Maria Isabel d'Àustria-Toscana
 
 
 
 
 
 
 
3. Maria de la Mercè de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Ferran Felip d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
14. Felip d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Helena de Mecklenburg-Schwerin
 
 
 
 
 
 
 
7. Lluïsa d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Antoni d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
15. Maria Isabel d'Orleans
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Lluïsa Ferranda d'Espanya
 
 
 
 
 
 

Tractament i títol[modifica | modifica el codi]

Aquest va ser el tractament i títol que l'infant va ostentar en vida:

  • Sa Altesa Reial l'infant Alfons d'Espanya (3 d'octubre de 1941 - 29 de març de 1956).

Distincions[modifica | modifica el codi]

Distincions honorífiques espanyoles[modifica | modifica el codi]

  • Red ribbon bar - general use.svg Cavaller de la Reial Germandat del Sant Calze de València (Regne d'Espanya, 29 de setembre de 1953).[16]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Preston, Paul. Juan Carlos: El Rey de un pueblo (en castellà). Debolsillo, 2004, p. 30. ISBN 9788497932011. 
  2. «Kingdom of Spain» (en anglès). Alamanach de Ghota. [Consulta: 21 octubre 2016].
  3. Preston, Paul. Juan Carlos: El Rey de un pueblo (en castellà). Debolsillo, 2004, p. 31. ISBN 9788497932011. 
  4. Preston, Paul. Juan Carlos: El Rey de un pueblo (en castellà). Debolsillo, 2004, p. 46. ISBN 9788497932011. 
  5. Preston, Paul. Juan Carlos: El Rey de un pueblo (en castellà). Debolsillo, 2004, p. 83. ISBN 9788497932011. 
  6. 6,0 6,1 EFE «S.A. Alfons de Borbó i Borbó ha rebut cristiana sepultura a Cascais» (en castellà). La Vanguardia Española, 01-04-1956, pàg. 10.
  7. «Les restes de S.A.R. l'infant Alfons de Borbó, el fèretre del qual quedà cobert de terra i flors espanyoles, reberen sepultura al cementiri de Cascaes» (en castellà). ABC, 01-04-1956, pàg. 23-24.
  8. 8,0 8,1 EFE «Les restes de l'infant Alfons de Borbó reposen ja a Espanya». La Vanguardia, 16-10-1992, pàg. 12.
  9. Preston, Paul. Juan Carlos: El Rey de un pueblo (en castellà). Debolsillo, 2004, p. 124. ISBN 9788497932011. 
  10. Clemente, Josep Carles. La educación de Don Juan Carlos y otras crónicas de la transición (en castellà). Madrid: Fundamentos, 2000, p. 68. ISBN 9788424508692. 
  11. 11,0 11,1 Preston, Paul. Juan Carlos: El Rey de un pueblo (en castellà). Debolsillo, 2004, p. 125. ISBN 9788497932011. 
  12. 12,0 12,1 Preston, Paul. Juan Carlos: El Rey de un pueblo (en castellà). Debolsillo, 2004, p. 126. ISBN 9788497932011. 
  13. «Enterrament de Sa Altesa Reial l'Infant Alfons» (en castellà). ABC, 01-04-1956, pàg. 63.
  14. Preston, Paul. Juan Carlos: El Rey de un pueblo (en castellà). Debolsillo, 2004, p. 127. ISBN 9788497932011. 
  15. Preston, Paul. Juan Carlos: El Rey de un pueblo (en castellà). Debolsillo, 2004, p. 128. ISBN 9788497932011. 
  16. «Resumen histórico de la Real Hermandad del Santo Cáliz, Cuerpo de la Nobleza Valenciana.» (en castellà). Numen. [Consulta: 21 octubre 2016].