Alfred Morel-Fatio

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAlfred Morel-Fatio
Dades biogràfiques
Naixement 9 de gener de 1850
Estrasburg
Mort 10 d'octubre de 1924 (74 anys)
Versalles
Alma mater École des Chartes
Activitat professional
Ocupació Lingüista, traductor, professor, biògraf, historiador i hispanista
Ocupador Collège de France (1907–1924)
Obra
Obres destacades Recherches sur le texte et les sources du Libro de Alexandre
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Alfred Paul Victor Morel-Fatio (Estrasburg, 9 de gener de 1850Versalles, 10 d'octubre de 1924) fou un hispanista, catalanista i romanista francès.

Vida i obra[modifica]

De 1869 a 1874 va estudiar a París a l'École nationale des chartes, on va rebre el mestratge de Paul Meyer i va fer amistat amb Gaston Paris, amistat que duraria tota la vida. Després de lluitar en la Guerra francoprussiana, va concloure els estudis a l'Écoles des Chartes amb la tesi Recherches sur le texte et les sources du "Libro de Alexandre" 1875 (Publicada a Romania 4, 1875).

Com a arxiver va treballar a la secció de manuscrits de la Bibliothèque nationale de France de 1875 a 1880, on va elaborar el catàleg de manuscrits espanyols i portuguesos; ja aleshores viatjà a Barcelona on estudià documents del rei Jaume I a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.[1] De 1880 a 1885 va fer classes a l'École supérieure des lettres d'Alger, des d'on féu viatges de recerca a Catalunya, les illes Balears i València, on estudià Jaume Roig.[2] A partir de 1885 fou professor a l'École pratique des hautes études, càrrec que també combinà amb el de secretari de l'École des Chartes.

Va substituir Paul Meyer en el Collège de France com a professor de "Langues et littératures de l'Europe méridionale", particularment iberoromàniques.

El 1899, amb Ernest Mérimée (1846–1924) i Georges Cirot (1870–1946), fou un dels fundadors de la revista Bulletin hispanique. Fou el primer president, el 1900, de l'aleshores acabada de crear "agregació" d'espanyol i italià.

Des de 1902 fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. El 1910 va ser fet membre de l'Académie des inscriptions et belles-lettres. Fou també membre corresponent de la Real Academia Española, cavaller de l'orde de Carles III i oficial de la Legió d'Honor francesa.

Pel que fa a la catalanística, cal assenyalar que fou responsable dels capítols de català del Grundriss de Gustav Gröber. Fou també un dels participats al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana.

Publicacions[modifica]

com a autor[modifica]

  • Catalogue des manuscrits espagnols et portugais. Imprimerie Nationale, París 1881/1892, 2 vol.
  • Études sur l'Espagne. París 1888–1925, 4 vol.
  • Das Katalanische. In: Gustav Gröber (ed.): Grundriss der romanischen Philologie, vol. 1. Estrasburg 1888, p. 669–688 (i reedició amb Jean-Joseph Saroïhandy)
  • Katalanische Literatur. In: Gustav Gröber (ed.): Grundriss der romanischen Philologie, vol. 2. Estrasburg 1897, p. 70–128
  • Mémoires de la cour d'Espagne, de 1679 à 1681. París 1893
  • Ambrosio de Salazar et l'étude de l'espagnol en France sous Louis XIII. París 1900
  • Historiographie de Charles-Quint, Suivie des Mémoires de Charles-Quint. París 1913
  • L'Espagne et la guerre. L'esprit public, la situation politique. Bloud & Gay, París 1916

com a editor[modifica]

  • Pedro Calderón de la Barca: El Mágico prodigioso. Comedia famosa. Henninger, Heilbronn 1877.
  • L'Espagne au XVIe et au XVIIe siècle. Documents historiques et littéraires. Henninger, Heilbronn 1878.
  • Jean Muret: Lettres écrites de Madrid, en 1666 et 1667. Paris 1879.
  • Enrique Cock: Jornada de Tarazona hecha por Felipe II en 1592. Madrid 1879.
  • El Libro de Alixandre. Halle an der Saale 1906 (reeditat Olms, Hildesheim 1978)

Referències[modifica]

  1. Enlart, p. 363-364
  2. Enlart, p. 364

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]