Alfred de Musset pertanyia a una família benestant, afectuosa i cultivada. El seu avi va ser poeta, i son pare era especialista en Rousseau, del qual va editar les obres. En el moment del seu naixement, el seu germà major, Paul, tenia sis anys.
Va ingressar al Liceu Enric IV als 17 anys i hi va obtenir, l'any 1827, el Premi de dissertació llatina al Concurs General. Gràcies a Paul Fouché, cunyat de Victor Hugo, va freqüentar des del 17 anys el Cenacle, saló de Charles Nodier a la Biblioteca de l'Arsenal. Llavors va simpatitzar amb Sainte-Beuve i Alfred de Vigny, i refusà adular el «mestre» Victor Hugo. Després d'intentar seguir estudis de medicina, de dret, de dibuix, d'anglès, de piano i de saxòfon, va esdevenir un dels primers romàntics francesos. Amb 20 anys, la seua emergent notorietat literària s'acompanyava ja d'una reputació sulfurosa, nodrida pel seu vessant «dandy».
L'any 1830, any de la Batalla d'Hernani, en la qual no va participar, Musset va intentar la sort en el teatre. Però després del fracàs de la seua obra Nuit Vénitienne ('Nit veneciana'), l'autor va dir «adéu al galliner, i per molt de temps» (carta a P. Calais), fins a l'any 1847. El desembre del 1832, va aparèixer el primer Spectacle dans un fauteuil ('Espectacle des d'una butaca'), que es compon d'un drama; La Coupe et les Lèvres ('La copa i els llavis'), d'una comèdia; À quoi rêvent les jeunes filles? ('En què somien les noies?') i d'un conte oriental, Namouna. Musset expressa ja en aquest recull la dolorosa tensió entre disbauxa i puresa que domina la seua obra.
Del 1833 al 1834, va ser amant de George Sand, amb la qual se'n va anar a Itàlia i qui va inspirar-li Lorenzaccio, drama romàntic que va escriure l'any 1834. Aleshores, va publicar els Contes d'Espagne et d'Italie. Però Musset va caure malalt i George Sand esdevingué amant del seu metge. Va tornar a París, on va fer representar les comèdies: Le Chandelier ('El canelobre'), On ne badine pas avec l'amour ('Amb l'amor no es juga'), Il ne faut jurer de rien ('No cal jurar per res'), que han quedat en el repertori del Théâtre-Français; també va escriure diverses narracions i Confession d'un enfant du siècle ('Confessió d'un infant del segle'), la seua única novel·la, dedicada a George Sand. Del 1835 a 1837, Musset va escriure la seua obra mestra poètica, Les Nuits (Nuits de mai, d'août, d'octobre, de décembre), al voltant dels temes imbricats com ara el dolor, l'amor i la inspiració.
Va ser bibliotecari del ministeri de l'Interior francès durant la Monarquia de juliol, però va ser despatxat l'any 1848, i esdevingué bibliotecari del ministeri d'Instrucció Pública sota el Segon Imperi. Va rebre la Legió d'Honor el 24 d'abril del 1845, al mateix temps que Balzac, i va ser elegit membre de l'Acadèmia Francesa l'any 1852, després de dos intents fracassats els anys 1848 i 1850. De salut fràgil (malformació cardíaca), va morir el 2 de maig del 1857, en certa manera oblidat pel públic.
El seu germà major, Paul de Musset, va jugar un important paper en el redescobriment de l'obra de Musset.
Dues novel·letes d'Alfred de Musset publicades en un sol llibre: Margot i Pierre et Camille (Pere i Camil·la). Traducció catalana publicada a Barcelona l'any 1920 dins la col·lecció Biblioteca LiteràriaChanson de Barberine1836
Un caprice, La Nuit d'octobre, À la Malibran, Emmeline, Les deux maîtresses. Lettres à Dupuis et Cotonet1837
Le fils du Titien, Frédéric et Bernerette, L'Espoir en Dieu. Dupont et Durand. Margot1838
Un dels textos del seu recull Poesies pòstumes, titulat Nous venions de voir le taureau (Venim de veure el toro), va ser musicat per Léo Delibes el 1874 amb el nom de Les Filles de Cadix.
El seu drama La Coupe et les lèvres va ser la base de l'òpera de Giacomo Puccini titulada Edgar (1889).
França
