Alfredo B. Crevenna

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlfredo B. Crevenna
Biografia
Naixement22 abril 1914 Modifica el valor a Wikidata
Frankfurt del Main (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 agost 1996 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
OcupacióDirector de cinema, guionista i actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1939 Modifica el valor a Wikidata –

IMDB: nm0187671 Allocine: 30562 Allmovie: p86215 Modifica el valor a Wikidata

Alfredo B. Crevenna (Frankfurt del Main, Alemanya, 22 d'abril de 1914 - Ciutat de Mèxic, 29 d'agost 1996), prolífic escriptor i director de pel·lícules mexicanes comercials, nascut en Alemanya, que passaven del melodrama a la comèdia, l'aventura, la ciència-ficció i l'horror.[1]

Biografia[modifica]

Fill d'una família aristòcrata. A causa d'un problema familiar, renúncia als seus drets nobiliaris, així com al cognom Bolongaro-Crevenna, per a dir-se simplement Alfredo B. Crevenna.

Quan es filmava La princesa Turandot/1936, en la que ell era l'assistent de director, té un accident que li impedeix a aquest concloure-la, pel que els directius d'UFA, la productora de la Alemanya d'aquesta època, busquen a un altre director de renom perquè continuï el rodatge, però, cap accepta, per la qual cosa el director original assenyala que Crevenna és l'indicat per concloure-la.

La influència de l'expressionisme alemany que reflecteixen les seves primeres cintes va permetre que adquirís nombrosos encàrrecs per a rodatges, ja que amb freqüència explorava composicions i atmosferes inusuals al cinema de llavors.

Als 12 anys rep dels seus pares una càmera d'aficionat amb la qual realitza els noticiaris del col·legi. Continua amb un equip en 16 mm, al qual adapta una gravadora de so, dos anys abans que se sonoritzés el cinema. Estudia Física i Química a la Universitat d'Oxford, carreres que no exerceix, però que el converteixen en col·laborador dels investigadors d'Agfa, sent un dels pioners de la fotografia a color. Explora en presentacions públiques, la sincronia de so amb la imatge, amb un sistema semblant al de Lee De Forest, creador del so òptic.

Als 22 anys acaba, com a director de La princesa Turandot/1936, primer llargmetratge de la seva carrera. En contra del règim nazi, decideix abandonar Alemanya i viatja a Los Angeles, Califòrnia, on signa un contracte amb la Warner Bros. convidat per un amic.

Arriba a Mèxic als 24 anys. En un sopar coneix a Emilio Azcárraga Vidaurreta i al seu soci, el productor Francisco de P. Cabrera, a qui assessora tècnicament en la seva producció La noche de los mayas/Chano Urueta 1939, cinta que adapta i postprodueix.

Nacionalitzat mexicà en 1941 inicia una extensa carrera al cinema nacional arribant a dirigir més de 130 llargmetratges que abasten tots els gèneres.

En aquest any escriu el guió de Ni sangre ni arena/Alejandro Galindo, participa como asistente de Norman Foster i és guionista de Santa/1943. Amb Adán, Eva y el diablo/ 1944, debuta com a director a Mèxic. Els seus últims treballs com Nuestra ciudad, El candidote i Cosas de la patada, els realitza en vídeo.

En 1994 la Societat Mexicana de Directors li atorga la Medalla d'Or al Mèrit com a Director pels seus 50 anys de treball.

En el gremi cinematogràfic, la seva opinió afavoreix la creació oficial d'una clàusula perquè la labor de tractament i adaptació d'arguments es consideri com una línia sindical.

Per les seves pel·lícules Muchachas de uniforme 1950, La rebelión de los colgados 1954, basada en la novel·la de l'alemany B. Traven i Talpa 1955, primera adaptació d'un conte de Juan Rulfo, i El gran autor 1953 rep diverses distincions en diversos dels festivals en què són exhibides.

Filmografia[modifica]

Director[modifica]

Director i guionista[modifica]

Guionista[modifica]

Referències[modifica]

  1. Alfredo B. Crevenna a mcnbiografias.com

Ciuk, Perla. Diccionario de Directores del Cine Mexicano, 500 realizadores: biografías, testimonios y fotografías. CONACULTA, Consejo Nacional para la Cultura y las Artes, Cineteca Nacional. 2000. ISBN 970-18-5590-6. México.

Enllaços externs[modifica]