Alfredo Barrera Vásquez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlfredo Barrera Vásquez
Busto de Alfredo Barrera Vásquez, Mérida, Yucatán.jpg
Bust d'Alfredo Barrera Vásquez a Mérida, Yucatán
Biografia
Naixement Alfredo Barrera Vásquez
26 de novembre de 1900
Maxcanú Mèxic Mèxic
Mort 28 de desembre de 1980
Nacionalitat Mexicana
Es coneix per Estudiós de les llengües maies
Activitat
Ocupació antropòleg i lingüista
Família
Cònjuge Gloria Pérez Trovamala
Fills Alfredo i Eloísa Leonor
Pares Narciso Barrera Madera i Eloísa Vásquez Bolívar
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Alfredo Barrera Vásquez (Maxcanú, estat de Yucatán, 26 de novembre de 1900 - 28 de desembre de 1980) fou un antropòleg, lingüista, professor i estudiós de la cultura maia precolombina mexicà. Les seves contribucions a la història de Mèxic i de Yucatán són destacades. És considerat com un dels més prestigiosos maianistes i promotor de la literatura en llengua maia. Els seus pares van ser Narciso Barrera Madera i Eloísa Vásquez Bolívar

Formació acadèmica[modifica]

Va ser bilingüe (maia-espanyol) des de la seva infància. A primerenca edat va viatjar a Europa on va realitzar els seus estudis escolars fins al batxillerat.

El 1917 va tornar a Mèrida, Yucatán per iniciar els seus estudis a l'escola de Belles arts de l'estat, dos anys més tard va viatjar a la Ciutat de Mèxic per seguir estudiant pintura i gravat, a més va ingressar a l'Escola Nacional Normal de Mestres. El 1922 va tornar a Mèrida i va exercir la docència a l'escola de Belles arts i la facultat d'Enginyeria. De 1927 a 1932 va continuar els seus estudis en Filosofia i Lletres a la ciutat de Mèxic, i va viatjar a Espanya per estudiar lletres espanyoles.

Activitats professionals[modifica]

Al seu retorn a Mèrida, en 1937 va ser nomenat director del Museu Arqueològic i Històric de Yucatán, va fundar l'Acadèmia de la Llengua Maya, i va intentar la fundació d'un Institut del Museu, però la seva proposta va ser deposada per la universitat. El 1939 va fundar la biblioteca Crescencio Carrillo y Ancona, el 1940 va fundar l'Institut d'Etnografia, Història i Bibliografia de Yucatán.

El 1948 va dirigir l'Institut d'alfabetització per a indígenes monolingües de Mèxic. El 1949 va exercir el professorat de lingüística i sociologia dels països llatinoamericans a la Universitat Tulane. El 1950 la Unesco el va designar cap de programes per a l'estudi de les llengües vernacles en l'educació.

El 1953 la Unesco el va designar per col·laborar amb l'administració italiana del llavors territori de Somàlia, i també per ajudar al govern bolivià a fi d'obtenir la llei d'alfabetització.

El 1959 va poder cristal·litzar la seva idea de l'Institut Yucatec d'Antropologia i Història. En el mateix any va fundar també a Yucatán, el Centre d'Estudis Maies, i el 1965, el Centre d'Estudis Antropològics.

La seva especialitat en l'estudi de la cultura maia es va centrar en a la lingüística, l'escriptura maia, el calendari maia, l'antropologia, antropologia aplicada, arqueologia, antropologia social, l'etnohistòria i 'etnobotànica. Va ser membre corresponent de l'Acadèmia Mexicana de la Llengua,[1] i membre de l'Acadèmia Franciscana de la Història amb seu a Washington D.C.[2]

Obra[modifica]

  • Traducció del maia al castellà del Còdex de Calkiní. Govern de Campeche. 1957.
  • "Baltasar Mutul, autor de un libro de Jesucristo y de un discurso sobre misa en lengua maya" a maya research 2pp 299–301 (1935)
  • "El códice Pérez" (Basat en la compilació del filòleg maïsta del segle xix, Juan Pío Pérez. Revista mexicana de estudios antropológicos vol.3 no.1 (1939)
  • "La identificación de la Deidad E. de Schellhas" en cuadernos mayas no.2 Mérida (1939a)
  • "Sobre la significación de algunos nombres de signos del Calendario Maya" en los mayas antiguos pp 81–85 México (1941)
  • "El pulque entre los mayas" en cuadernos mayas no.3 Mérida (1941a)
  • "Horóscopos mayas o el pronóstico de los libros, 20signos del tzolkín, según los libros del Chilam Balam de Káua y de Maní" en registro de cultura yucateca, año 1, no.6 pp4–33 México (1943)
  • "Canción de la danza del arquero flechador" a Tlalocan vol.1 no.4 pp 273–277 Sacramento, Califòrnia (1944)
  • "La lengua maya de Yucatán, enciclopedia yucatanense 6:205-292" (1944)
  • "Traducción de cantares mayas del S.XVIII, publicats en la revista Tlalocan, Vol I, No.4" (1946)
  • "El libro de los libros del Chilam Balam de Chumayel" en col·laboració amb Silvia Rendón (1948)
  • "The mayan chronicles" in Carnagie Institution of Washington Publication 585 pp 1–86 Washington D.C. (1949)
  • "El libro de los cantares de Dzitbalché" una traducción con notas e introducción, Investigaciones INAH (1965)
  • "Diccionario Maya Cordemex Maya-Español/Español-Maya" Coordinador del projecte (1980)
  • "Estudios lingüísticos, 2 volúmenes" (19--)
  • "Lo ignoraba usted" (camb la col·laboració de Carlos Bojórquez Urzaiz)

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]