Alfredo Kindelán y Duany

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Alfredo Kindelán)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAlfredo Kindelán y Duany
Alfredo Kindélán, de Compañy.jpg
Alfredo Kindelán fotografiat per Manuel Compañy per la revista Nuevo Mundo l'any 1905.
 Capità General de Catalunya
Coat of Arms of the Former 4th Spanish Military Region (Until 1984).svg
1941 – 1942
Dades biogràfiques
Naixement 13 de març de 1879
Santiago de Cuba
Mort 5 d'abril de 1962
Madrid
Activitat professional
Ocupació Militar
Període en actiu 1899-1949
Lleialtat Imperi espanyol Regne d'Espanya (1899-1931)
Bàndol franquista Dictadura franquista (1936-1949)
Arma/servei Rokiski.svg Exèrcit de l'Aire espanyol
Rang General
Batalles/guerres Guerra del Rif
Guerra Civil Espanyola
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Alfredo Kindelán y Duany (Santiago de Cuba, 1879 - Madrid, 1962) fou un militar espanyol. Durant els primers anys de la seva carrera es va dedicar a la introducció de l'aeronàutica a l'exèrcit espanyol.

Va participar de forma important a la Guerra del Rif com a cap d'esquadrilla i a la Guerra Civil Espanyola com a responsable de l'aviació militar de l'exèrcit franquista.

Entre 1942 i 1947, va participar en un complot per substituir Franco per Joan de Borbó i Battenberg que va fracassar. A causa d'això se'l va arrestar a casa seva i no va ser alliberat fins anys després. El 1961 va ser nomenat marquès de Kindelán, i l'any següent, el 5 d'abril de 1962, moriria a Madrid.[1] El 1988 el Ministeri de Defensa d'Espanya va crear la càtedra Alfredo Kindelán.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Santiago de Cuba el 13 de març de 1879, fill d'Ultano Kindelán i de Manuela Duany. La seva família provenia d'Irlanda, tot i ser espanyols, i era de tradició militar. Al fer els 14 anys, i a causa de la mort del seu pare quan en tenia 13, va ingressar al cos d'enginyers.

El 1899 va ser nomenat tinent i aviat es va interessar per l'aeronàutica. El 1901, va obtenir el títol de pilot de globus aerostàtic del Servei d'Aerostació Militar de Guadalajara i l'any 1905 va assistir a la Primera Conferència de la Federació Aeronàutica Internacional com a representant espanyol. Juntament amb Leonardo Torres Quevedo, van desenvolupar un prototip de dirigible semirígid el 1906.[3] Posteriorment va encarregar a l'artista valencià Ricard Causarás i Casaña el disseny d'un monoplà triangular, una ala delta rígida, que patentaria el 1909.

L'any 1911, sota el comandament del coronel Pere Vives Vich, va col·laborar a portar els avions Farman. Amb aquests avions, i fundant la primera escola de pilots militars a l'aeròdrom de Cuatro Vientos, va obtenir el primer títol de pilot militar a Espanya. El 1913 va esclatar la Guerra del Rif, on Kindelán va dirigir la primera esquadrilla que faria un bombardeig aeri.[1]

El 1922 seria nomenat cap de les forces aèries d'Àfrica i seria ferit de gravetat. Un cop recuperat va dirigir l'esquadrilla expedicionària al desembarcament d'Alhucemas l'any 1925. Durant la dècada dels 20 també col·laboraria al desenvolupament de l'aviació civil.

La seva carrera s'estroncaria temporalment el 1931, amb el triomf de la República. Kindelán era ferventment monàrquic i es va exiliar. El 1934 va tornar a Espanya i va col·laborar a orquestrar el cop d'estat.

Durant la Guerra Civil Espanyola, Kindelán va dirigir l'aviació del bàndol sublevat. Va ser durant aquest conflicte que l'aviació militar es va anar separant de la resta d'armes, i es va acabar erigint com a força independent el 7 d'octubre de 1939.[3] Kindelán va ser el responsable dels bombardeigs de diverses ciutats sota control republicà, per exemple Barcelona, Lleida...

Acabada la guerra, de 1941 a 1942 fou capità general de Catalunya. Posteriorment va participar en un intent de cop d'estat contra el general Franco, que perseguia substituir-lo per Joan de Borbó. Aquesta conspiració va fracassar i Franco el va fer arrestar a casa seva durant anys. Va ser alliberat posteriorment gràcies a unes negociacions amb el Vaticà i per pressions internacionals. El 1961 va rebre el títol de marquès de Kindelán i moriria l'any següent.[1]

El general Alfredo Kindelán y Duany (esquerra) i el major Joaquín García-Morato y Castaño (dreta), condecorat amb la Creu Llorejada de Sant Ferran durant la Guerra Civil espanyola.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Las ascensiones libres en la compañía de aerostación, 1906
  • Globos dirigibles, 1909
  • Dirigibles y Aeroplanos, editorial Memorial de ingenieros del ejército, 1910
  • La flota aérea española, 1916
  • España ante la esfinge, editorial Plus Ultra, 1942
  • El generalato y el general: misiones y cualidades,, editorial Gráficas Yagües, Madrid, 1943
conferencia en la inauguración del tercer curso de mandos, Escuela Superior del Ejército
  • España, ente geopolítico singular, editorial Gráficas Yagũes, Madrid, 1943
conferencia en el acto inaugural del 4º curso de mandos superiores, Escuela Superior del Ejército
  • Ciclo de lecciones militares de la hora presente, editorial Gráficas Yagües, Madrid, 1944
conferencia de la 4ª y 5ª hora, Escuela Superior del Ejército
  • La guerra en el Mediterráneo y Norte de África, editorial Idea, 1944
Tomo V, colección: Historia de la Segunda Guerra Mundial
  • La próxima guerra, editorial Manuel Aguilar, 1945
  • Plus Ultra, Madrid, 1945
  • Mis cuadernos de guerra, Madrid, 1945
  • Ejército y política, Editorial Aguilar, Madrid, 1947
  • Europa, su forja en cien batallas, editorial J. Pueyo, Madrid, 1952
  • Clima de guerra, editorial Aguilar, 1952
  • Biografía del Señor D. Pedro Vives Vich, general de Ingenieros, fundador y primer jefe de la Aeronáutica española, editorial Rex, Barcelona, 1955
  • Cuatro novias inglesas, editorial Destino, Barcelona, 1960
  • El problema de los ejércitos, editorial Euramérica, Madrid, 1961
  • Mis cuadernos de guerra, editorial Planeta, Barcelona, 1982, ISBN 84-320-5677-4
Es una segunda reedición del libro publicado en 1945 pero esta vez con pasajes suprimidos por la censura franquista.
  • La verdad de mis relaciones con Franco, editorial Planeta, 1ª Edición, Barcelona, 1981 ISBN 8432056650

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Alfredo Kindelán y Duany». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 16 gener 2015].
  2. «Defensa homenatja un alt comandament franquista» (en català). Ara Barcelona, 16-11-2013. [Consulta: 22 gener 2015].
  3. 3,0 3,1 «Kindelán, el gran pionero de la aviación militar española» (en espanyol). Ejército del Aire, 2013. [Consulta: 21 gener 2015].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfredo Kindelán y Duany Modifica l'enllaç a Wikidata


Càrrecs públics
Precedit per:
Luis Orgaz Yoldi
Capità General de Catalunya
Coat of Arms of the Former 4th Spanish Military Region (Until 1984).svg

1941-1942
Succeït per:
José Moscardó e Ituarte
Premis i fites
Precedit per:
Luciano Serrano y Pineda
Coat of Arms of the Spanish Royal Academy of History.svg
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 31

1945 - 1962
Succeït per:
Carlos Ignacio Martínez de Campos y Serrano