Alfredo Di Stéfano Laulhé
 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement |
Alfredo Di Stéfano Laulhe 4 de juliol de 1926 Buenos Aires, Argentina | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mort |
7 de juliol de 2014 (als 88 anys) Madrid, Espanya | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Causa de mort | Infart miocardíac | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lloc d'enterrament | Cementiri de l'Almudena | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Altres noms | La Saeta Rubia | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Alçària | 1.78 m | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Pes | 80 kg | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | Futbolista i entrenador de futbol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Esport | futbol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Posició a l'equip | Davanter | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Participà en | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1947 | Campionat Sud-americà de 1947 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Premis
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Alfredo di Stéfano Laulhé (Barracas, Buenos Aires, 4 de juliol de 1926 - Madrid, 7 de juliol de 2014),[2] va ser un jugador i entrenador de futbol d'origen argentí nacionalitzat espanyol. És considerat un dels més destacats jugadors argentins de tots els temps i una figura cabdal de la història del futbol[2] per la seva velocitat i tècnica amb la pilota. La Saeta Rubia, com se'l coneixia popularment, va defensar les samarretes dels equips sud-americans com el River Plate, el Club Atlético Huracán i el Millonarios de Bogotà i posteriorment a Europa les del Real Madrid i l'Espanyol de Barcelona. Va actuar 29 vegades en la selecció argentina (incloent categories inferiors) i 31 amb l'espanyola. El 5 de novembre del 2000 fou designat “President d'Honor” del Real Madrid CF.[2]
Contingut
Arribada a Europa[modifica]
Di Stéfano tenia l'habilitat de jugar en qualsevol posició, en el futbol dels anys 50 una cosa difícil de trobar. Les actuacions de di Stefano amb el Millonarios, durant una gira de partits amistosos a Espanya l'any 1952, cridaren l'atenció tant del Futbol Club Barcelona com del Real Madrid. El FC Barcelona inicia contactes amb el Millonarios, un equip que no estava federat, i di Stefano té la fitxa federativa amb el "River Plate", tot i que no hi jugava. El FC Barcelona de Samitier a través de Raimundo Saporta negocia amb el River Plate la cessió del jugador. De fet di Stéfano arriba a jugar alguns partits amistosos amb la samarreta del Barça l'estiu del 1953 (a Palafrugell,[3] el Masnou i Sitges).[4]
Però els directius del Real Madrid, dirigit per Santiago Bernabeu, amb negociacions amb el Millonarios de Bogotà, asseguraven tenir els drets sobre el seu contracte. La problemàtica es va allargar entre el maig i octubre de 1953. El Governador Civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga, també intervingué en l'assumpte fent cridar a consultes al seu despatx el president del Barcelona i el delegat de Falange al FCB, Azorín.[4] La qüestió probablement fou resolta pocs dies després del Consell de Ministres al pazo de Meiràs del 10 de setembre, al que probablement assistí Sancho Dávila, president de la Federació Espanyola de Futbol acompanyant al Ministro Secretario General del Movimiento.[4] Dos dies després la Federació resolgué que jugués una temporada a cada club alternativament, començant pel Real Madrid, situació que podria qualificar-se d'esperpèntica.[4] Després d'una reunió entre directius de la Federació Espanyola i el president del Barça, Enric Martí, Martí i la resta de la junta directiva van dimitir en bloc i la comissió gestora del club va renunciar al jugador.[4]
Di Stéfano donà els resultats esperats i ajudà a la consecució de diversos títols amb el Real Madrid, on va aconseguir 5 Copes d'Europa i cinc títols de pichichi de la lliga espanyola. Del 1963 al 1965 va jugar amb l'Espanyol. El 26 de maig de 1955 jugà amb la selecció catalana (dita de Barcelona) que vencé el Bologna FC per 6 gols a 2 en un partit en el qual jugà al costat de Kubala.[5]
L'any 1998, la Federació Internacional de Futbol (FIFA) el va escollir, junt amb altres nou grans jugadors, per a ingressar en l'anomenat Saló de la Fama d'aquest organisme. El 1999 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.[6] El novembre de 2003 fou nomenat Golden Player d'Espanya com el futbolista del país més destacat dels darrers 50 anys.[7]
Di Stefano entrenador[modifica]
Després de retirar-se es va dedicar a la conducció tècnica, dirigint equips com l'Elx, Boca Juniors, València, Reial Madrid, Sporting de Lisboa, Rayo Vallecano, CE Castelló i River Plate.
En la seva carrera com tècnic va aconseguir un Campionat Nacional amb CA Boca Juniors, un Campionat Nacional amb River Plate, una Lliga espanyola i una Recopa d'Europa amb el València i una Supercopa d'Espanya amb el Reial Madrid.
Palmarès[modifica]
Club[modifica]
River Plate
- Primera División argentina: 1945, 1947
- subcampió del Campionat Sud-americà de Clubs: 1948
- Màxim golejador del campionat argentí de futbol: 1947
Millonarios
- Lliga colombiana: 1949, 1951, 1952, 1953
- Copa Colombiana: 1953
- Copa Bodas de Oro del Real Madrid: 1952
- Petita Copa del Món: 1953
Real Madrid
- Lliga espanyola: 1953-54, 1955, 1957, 1958, 1961, 1962, 1963, 1964
- Copa del Generalíssim: 1962
- Copa d'Europa: 1955–56, 1956–57, 1957–58, 1958–59, 1959–60
- Copa Intercontinental: 1960
- Petita Copa del Món: 1956
- Copa Llatina: 1955, 1957
Selecció[modifica]
Premis individuals[modifica]
- Va ser el màxim golejador del Real Madrid en Europa amb 49 gols
- Màxim golejador del Campionat argentí
- 1947
- Màxim golejador del Campionat colombià
- 1951, 1952
- Trofeu Pichichi
- 1954, 1956, 1957, 1958, 1959
- Pilota d'Or
- Màxim golejador de la Copa d'Europa
- 1958, 1962
- Esportista espanyol de l'any
- 1957, 1959, 1960, 1964
- FIFA 100
Notes i referències[modifica]
- ↑ Antoni Closa, Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Any 1999. Editorial Jaume Rius. ISBN 8492294434
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Alfredo di Stéfano mor als 88 anys». 324.cat, 07-07-2014. [Consulta: 7 juliol 2014].
- ↑ «Històric Di Stefano va debutar a Palafrugell». Diari de Girona, 05-04-2009.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Catalunya Ràdio. En guàrdia, 272 - Alfredo di Stéfano [podcast]. [Consulta: 9 gener].
- ↑ «La selección de Barcelona venció por seis goles a dos al equipo italiano Bolonia». La Vanguardia, 27-01-1955 [Consulta: 3 gener 2016].
- ↑ Guardó que atorga el diari Marca als millors professionals de la història de l'esport
- ↑ uefa.com
Enllaços externs[modifica]
- Alfredo Di Stéfano al Real Madrid (anglès) (castellà)
- Alfredo Di Stéfano Laulhé Fitxa i estadístiques a la FIFA
1 Araquistáin • 2 Sadurní • 3 Carmelo • 4 Collar • 5 Del Sol • 6 Di Stéfano • 7 Echeberría • 8 Garay • 9 Gento • 10 Gràcia • 11 Rivilla • 12 Peiró • 13 Pachín • 14 Puskás • 15 E. Martínez • 16 Reija • 17 Rodri • 18 Adelardo • 19 Santamaría • 20 Segarra • 21 Suárez • 22 Vergés • Seleccionador: Herrera |
- Futbolistes del River Plate
- Futbolistes del RCD Espanyol de la dècada de 1960
- Futbolistes del Real Madrid CF de la dècada de 1950
- Futbolistes del Real Madrid CF de la dècada de 1960
- Futbolistes internacionals amb l'Argentina de la dècada de 1940
- Futbolistes internacionals amb Espanya de la dècada de 1950
- Futbolistes internacionals amb Espanya de la dècada de 1960
- Futbolistes internacionals amb Catalunya de la dècada de 1950
- Entrenadors de futbol argentins
- Entrenadors de futbol espanyols
- Entrenadors del Club Esportiu Castelló
- Entrenadors del Real Madrid CF
- Entrenadors del València CF
- Guanyadors de la Pilota d'or
- Entrenadors del Rayo Vallecano
- Entrenadors de l'Elx CF
- Entrenadors del Boca Juniors
- Entrenadors del River Plate
- Futbolistes del CA Huracán
