Algars
 El riu al seu pas per Arenys de Lledó | ||||
| Tipus | Riu i lloc d'importància comunitària  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | Província de Saragossa (Aragó) | |||
| Localització | Montcaro, Ports de Tortosa-Beseit (entre Beseit i Arnes) | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Província de Saragossa (Aragó) | |||
| Localització | riu Matarranya (Nonasp) | |||
| Desembocadura | Matarranya | |||
| ||||
| Conca hidràulica | Conca de l'Ebre | |||
| Dades i xifres | ||||
| Dimensions | ca. 50 default ( ) | |||
| Travessa | Aragó i Catalunya | |||
| Àrea protegida Natura 2000 | ||||
| Identificador | ES2420118 | |||
Algars és un riu afluent del riu Matarranya. Transcorre en el límit de Catalunya i la Franja, a les comarques de la Terra Alta i del Matarranya.
Recorregut[modifica]
Neix al massís dels ports, al vessant septentrional del Montcaro. Des de poc després del seu naixement constitueix el límit dels municipis de Beseit, Cretes, Lledó, Arenys de Lledó i Calaceit (del Matarranya) amb els d'Arnes, Horta de Sant Joan i Caseres (de Terra Alta). Després de passar vora els llogarets d'Algars (que li donen el nom) i de Pinyeres, i de travessar la part septentrional de Terra Alta, desemboca, per la dreta, al Matarranya vora Nonasp.
Bé que el límit entre els bisbats de Tortosa i de Saragossa fou establert el 1152 pocs anys després de la conquesta de Tortosa, al riu Matarranya (demarcació confirmada pel papa Adrià IV el 1155 i per Alfons I de Catalunya-Aragó el 1178), el límit entre el territori de Miravet, dels templers (establert el 1153), i el d'Alcanyís, de l'Orde de Calatrava (establert el 1157 i ampliat amb la conquesta de tota la ribera del Matarranya en 1168-1169), s'estabilitzà al riu Algars després d'un període de vacil·lació: Horta de Sant Joan i el seu territori (1165), Paüls dels Ports (1168) i Batea i Algars (1181), llocs, tots ells, a l'est del riu d'Algars, foren donats a poblar per Alfons I, al marge del comanador de Miravet, a fur de Saragossa, però ben aviat la situació fou restablerta a favor dels templers (Batea i Algars el mateix 1181, Horta el 1182; amb la proclamació dels costums de Miravet, el 1318, el riu d'Algars esdevingué igualment el límit entre el territori de dret barceloní i el de dret aragonès.
La discrepància entre els límits polítics i els eclesiàstics, que fou origen de conflictes, fou resolta el 1210 amb una concòrdia entre els bisbes de Tortosa i Saragossa, per la qual, del territori entre el riu d'Algars i el riu Matarranya, Cretes,Lledó d'Algars, Arenys de Lledó i Calaceit correspongueren a Tortosa (de qui han depès fins al 1955), i en canvi, Nonasp, Favara de Matarranya, Vall-de-roures i Beseit a Saragossa, igual com la resta de les poblacions de les riberes del Matarranya i del Guadalop, poblades de catalans.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Algars |
- Gran Enciclopèdia Catalana Volum 1, pàg. 576. Arxiu de Max Cahner. Dipòsit legal B 42775-1968 (1)