Alginet

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaAlginet
Bandera d'Alginet Escut d'Alginet
Bandera d'Alginet Escut d'Alginet
Mercat d'Alginet (reformes 2017) Arquitecte barceloní Carlos Carbonell Pañella, País Valencià.jpg
Mercat d'Alginet (reformes 2017) Arquitecte Carlos Carbonell Pañella
Localització
Localització d'Alginet respecte del País Valencià.png
39° 15′ 54″ N, 0° 28′ 18″ O / 39.2651129°N,0.4716912°O / 39.2651129; -0.4716912
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaRibera Alta
Població
Total 13.100 (2018)
• Densitat 544,25 hab/km²
Gentilici alginetí, alginetina
Predomini lingüístic català
Geografia
Superfície 24,07 km²
Altitud 150 m ..Feather-arrows-chevrons-up.svg:150 m ..Feather-arrows-chevrons-down.svg:150 m
Limita amb
Partit judicial Alginet
Història
Festa major Tercera setmana d'agost
Patró Josep de Natzaret
Dia de mercat divendres
Organització política
• Alcalde José Vicente Alemany Motes (2017)
Identificador descriptiu
Codi postal 46230
Codi de municipi INE 46031
Codi ARGOS de municipis 46031
Altres
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Alginet és un municipi del País Valencià a la Ribera Alta, en la qual limita amb Alfarb, Algemesí, Benifaió, Carlet, Guadassuar i —amb la Ribera Baixa— Almussafes i Sollana.

Geografia[modifica]

Canal Xúquer-Túria al seu pas per Alginet

És un poble molt ben comunicat, situat en una planície als peus de la xicoteta serra Falaguera, a 220 m d'altura. Primerament, les aigües de la Séquia d'Alèdua (provinent del riu Magre) i, a hores d'ara, les de la Séquia Reial del Xúquer i el canal Xúquer-Túria, aporten els seus cabals per a regar els camps del terme, de 21,4 km². La vila es troba en terreny muntanyenc. És una població extensa, amb carrers de traçat regular.

El clima es caracteritza per uns estius molt llargs i calorosos (arribant als 36º) i uns hiverns curts i suaus.Les mínimes temperatures es manifesten al febrer (quasi mai arribant als 0°). Les precipitacions més abundants solen tindre lloc a la tardor (sobretot octubre o principis de novembre. Tanmateix, els darrers anys, es caracteritzen per la seua escassetat.

Història[modifica]

Antic escut de la Vila d'Alginet.

De fundació musulmana, el seu topònim prové de l'àrab Al-jinnát, que significa terra de regadiu – horts, en el sentit de jardí. El rei Jaume I la donà a Pere García Ferrera el 1250. Jaume el Just, el 24 de novembre de 1304, va vendre a Bertomeu Matoses el terç delme i altres drets d'aquesta població. Tornà a incorporar-se a la Corona, la qual va vendre-la de bell nou el 1360. Tingué diversos senyors territorials, entre ells la família Cabanyelles i els comtes de Casals. A les Corts Valencianes de 1604 el senyor d'Alginet, Joan Vilarrasa Cabanyelles, demana, mitjançant el braç militar, que se li concedisca la suprema jurisdicció, ja que només en té el mer imperi, concedit pel rei Alfons, però el rei defuig la resposta. Al llarg de la seua història els pobladors d'Alginet han lluitat contra els seus senyors en defensa de drets, així el 1609 encetaren plet contra Joan Cristòfol Vilarrasa Cabanyelles en demanda de la destitució del batle, perquè usurpava l'aigua que utilitzaven els veïns per al reg; el 1622 acorden amb Jeroni Cabanyelles renunciar als drets de botiga, flequeria i taverna; el 1648 el síndic inicia un procés contra el comte de Casals en reivindicació del dret d'abastir carn motivat perquè el senyor va arrendar aquest dret pujant el preu de la carn. A les Corts de 1645 l'església parroquial demana la franquícia del dret d'amortització de 1.500 lliures i construeix l'actual. El 1819, amb l'abolició dels senyorius, el poble assoleix la seua independència. El 1885 un llegat d'Eulàlia Escobet hi permet la construcció d'un hospital.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2009 2014 2017
12.184 11.685 12.035 11.632 12.062 12.069 11.661 12.587 12.499 12.605 13.226 13.060 13.186

Economia[modifica]

Els cultius de regadiu, cereals, hortalisses (principalment tomaques), cacauets, tarongers, bresquilleres, i actualment caquissers, etc., va guanyant terreny al secà per la captació d'aigües subterrànies. Es rega amb aigües de la Séquia Reial del Xúquer i la d'Alèdua; també s'utilitzen les aigües del riu Magre, el curs del qual ha regulat el pantà de Forata. Les indústries són derivades de l'agricultura: magatzems de fruita, etc. Especialment important és la Cooperativa Elèctrica d'Alginet (CEA); també hi ha una cooperativa agrícola (COAGRI), especialitzada en l'exportació de tomaques, taronges i caquis. Durant el segle XX a causa de l'extensió dels regadius, la població va augmentar un 400 per cent.

Política i Govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'ajuntament està format per 17 regidors: 5 de Compromís, 5 de Socialistes d'Alginet, 3 del Partit Popular, 2 del Partit Socialista del P. Valencià, 1 de Cercle-Idea i 1 de Gent d'Alginet.

Escudo de Alginet.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Alginet

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís per Alginet Compromís (isotip).svg Jesús Boluda Villaseñor 2.025 26,35% 5 (Green Arrow Up.svg+4)
Socialistes d'Alginet (Sd'A) SdA.png José Vicente Alemany Motes 1.942 25,27% 5 (Green Arrow Up.svg+2)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Bernardo Luis Ferrer Alcover 1.263 16,43% 3 (Red Arrow Down.svg-4)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg José Antonio Martínez-del Rey Carrasco 1.157 15,05% 2 (Red Arrow Down.svg-2)
Cercle-Idea Alginet Cercle-Idea-Alginet.png Carles Bayarri Calatayud 676 8,8% 1 (Straight Line Steady.svg0)
Gent d'Alginet Gent-d'Alginet.png Inmaculada Concepción Pavía Olmedo 514 6,69% 1 (Straight Line Steady.svg0)
Vots en blanc Transparent.gif 109 1,42%
Total vots vàlids i regidors 7.686 100 % 17
Vots nuls 125 1,6%**
Participació (vots vàlids més nuls) 7.811 73,56%**
Abstenció 2.807* 26,44%**
Total cens electoral 10.618* 100 %**
Alcalde: Jesús Boluda Villaseñor (Compromís) (13/06/2015)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (8 vots: 5 de Compromís, 2 de PSPV i 1 de Cercle-Idea[1])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona d'Alzira.[3] Periòdic Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Edifici de l'Ajuntament

Des de 2017 l'alcalde d'Alginet és José Vicente Alemany Motes.[5][6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Salvador Bosch Escutia PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 José Vicente Alemany Motes PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 José Vicente Alemany Motes PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 José Vicente Alemany Motes PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 José Vicente Alemany Motes PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 María Celeste García Estarlich PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 María Celeste García Estarlich PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Enrique Girona Climent PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Enrique Girona Climent
Jesús Boluda Villaseñor 		PP
BLOC 		11/6/2001
26/11/2011 		Moció de censura 4 PSPV +1 BLOC + 1 IdEA + 3 SdA
Des de 2015 Jesús Boluda Villaseñor Compromís 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

Monuments d'interés[modifica]

  • Castell dels Cabanyelles, construït en el XII. En 1475 va ser comprat i eliminades les dues torres que el flanquejaven per instal·lar-hi l'ajuntament.
  • La Torre Luengo i la Torre Borrero, aïllades entre tarongers, han perdut el seu aspecte de fortificacions defensives.
  • Ermita de Sant Josep, neogòtica del XX, amb un retaule de gran valor.
  • Església de Sant Antoni Abat (Alginet) (1354-1399) construïda sobre l'antiga, de 1300. El campanar i la capella de la comunió són del segle XV. Té un bell sagrari (o sagrat) que ha estat recentment restaurat (1999).
  • Mercat municipal.
  • Antic Hospital de la Congregació de Germanes de la Doctrina Cristiana, actual col·legi concertat del Sagrat Cor de Jesús.
  • Monument al Llaurador
  • Hort de Feliu, Centre ocupacional
  • Hort de Caravanchel
  • CEIP Pepita Greus
  • Carrer Major (Alginet)
  • Carrer Sant Antoni (Alginet)
  • Estació del Metrovalència
  • Llar dels Jubilats, antic escorxador
  • Centre històric d'Alginet, és el centre del poble lloc, actualment per a vianants, i s'hi concentra el castell-ajuntament, la torre campanar amb 35m d'altitud, l'església, el mercat municipal, la font de la plaça de la Constitució i la plaça del Mercat. Al llarg de tota la remodelació del centre d'Alginet s'hi han descobert diverses troballes que remunten a temps antics; com ara, l'antiga muralla del castell-ajuntament, cadàvers de persones a la plaça de la Constitució on abans hi havia un cementeri romà, un cementeri musulmà sota l'església i un passadís sota l'església que connectava l'església amb el castell.

  • Façana del mercat modernista

  • Detall del mercat

  • Església Sant Antoni Abat.

  • Ermita de Sant Josep S.XVIII

  • Torre Luengo S.XIX

  • Estació de tren d'Alginet

Llocs d'interés natural[modifica]

El Corralot (Alginet)

Alginet està situat als peus de la serra Falaguera i per això té diferents terrenys de muntanya com per exemple:

  • "Els Llacs" (Los Lagos), urbanització amb pinedes i diferents camins que recorren tota la muntanya, així com "Sant Patrici" (San Patricio), una altra de les urbanitzacions de què disposa.
  • El Corralot.

Festes[modifica]

Durant tot el mes d'agost podem trobar festes al nostre poble. A primeries hi ha les festes del Calvari. Després tenim les del Poble Nou (16 d'agost, sant Roc). Les més importants són les Festes populars que tenen lloc en honor a Sant Josep a partir de la tercera setmana d'agost, amb bous al carrer i els tres tradicionals "sopars de la carretera", en què tot el poble ix a sopar a l'antiga carretera que creua el poble de nord a sud. Finalment, tanquen el cicle les festes del Vaporet.

Les falles tenen, també, una importància especial. N'hi ha sis: "Poble d'Alginet", "Sant Josep", "La Manta al Coll", "La Dolçaina", "El Palleter" i "Poble Nou".

Cal ressenyar les Festes de Sant Antoni del porquet, amb la foguera que es crema la vespra (16 de gener), protector del bestiar emprat per a les tasques agrícoles. Les fogueres i la benedicció han subsistit malgrat la creixent despersonalització dels nostres pobles; posteriorment s'afegiren les danses tradicionals que s'havien perdut. També hi té lloc una exhibició de cavalls.

Imatges històriques[modifica]

Estrena del Pasdoble Juliet, Alginet, 1947). D'esquerra a dreta Justiniano Latorre Rubio tocant el clarinet, Pasqual Pérez Choví dirigint i Juliet el pilotari

Equipaments[modifica]

  • CEIP Pepita Greus

Edifici situat a la part nord de la ciutat, a costat de l'estació d'Alginet.

El Pepita Greus va ser construït el 1971 per l'empresa Socusa. Té 16 seccions, 8 de xiquets, 8 de xiquetes i 2 per a pàrvuls. Posteriorment va ser ampliada considerablement amb l'habilitació de noves aules, construcció de nous serveis, en el projecte s'hi haja la construcció d'una pista poliesportiva. Les aules s'amplien a 13 xiquets i 13 xiquetes. Més tard les classes foren mixtes.[1]

El CEIP Pepita Greus és un edifici aïllat, rodejat per una muralla petita. En un dels quatre cantons hi ha una torre. Està constituït per dos patis, separats per tres edificis i un dels quals és el d'educació física. A aquest col·legi hi ha sis punts d'accés i d'eixida, un d'aquests punts dona entrada a la torre. Actualment s'utilitza per a donar classes de primària on van xiquets des de pàrvuls fins a sext de primària sent una educació obligatòria.

Veïns destacats[modifica]

Categoria principal: alginetins
Ismael Latorre Mendoza  
Josep Lozano  
Juliet d'Alginet  
Remigi Palmero  
Urbà Lozano  

Revista d'Estudis Locals[modifica]

Aljannat. Revista d'Estudis Locals és una revista que edita periòdicament l'Ajuntament d'Alginet[7] i que té com a objectiu la publicació d'articles relacionats amb Alginet: la història, l'economia, la cultura, l'etnografia, la literatura, la música, l'art... Formen part del consell de redacció o n'han format en algun moment: els regidors de cultura del moment, Josep Lozano (creador de la revista),[8] Àlan Greus, Lurdes Barberà, Ferran Roig i Marisa Roig.[cal citació]

El primer número va ser publicat l'any 2006. Des de llavors, se n'han publicat quatre més, l'últim d'ells el novembre de 2014. Els tres últims números són monogràfics. El número III, dedicat al fotògraf local Ismael Latorre Mendoza; el IV, al patrimoni d'Alginet[9] i el V, a la música d'Alginet.[10] Hi col·laboren habitualment, entre altres, l'escriptor Josep Lozano. A més, també hi han col·laborat puntualment: Rafael Roca Ricart, Urbà Lozano, etc.[11][12]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Boluda gana la investidura pero Alginet puede tener tres alcaldes en cuatro años». Levante-EMV, 14-06-2015 [Consulta: 21 octubre 2015].
  2. ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  3. ↑ Junta Electoral de la Zona d'Alzira «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Alzira sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Alzira], 90, 28-04-2015, pàg. 106 [Consulta: 3 agost 2015].
  4. ↑ Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Alginet», 24-05-2015. [Consulta: 1r setembre 2015].
  5. ↑ Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  6. ↑ 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Alginet. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  7. ↑ «Ajuntament d'Alginet». www.alginet.es. [Consulta: 27 setembre 2016].
  8. ↑ «Josep Lozano i Lerma». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. ↑ Las Provincias, La revista 'Aljannat' presenta su número 4
  10. ↑ Levante, Alginet presenta su revista de estudios locales, «Aljannat»
  11. ↑ , La Veu del País Valencià, Alginet - 5è número de la Revista d’Estudis Locals Aljannat
  12. ↑ Lozano, Josep i altres. Aljannat V, Revista d'estudis locals: Monogràfic: Música a Alginet, any 2014. Edita: Ajuntament d'Alginet; ISSN 1886-984X

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alginet Modifica l'enllaç a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alginet&oldid=20534796»