Alginet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alginet
Escut  d'Alginet
(escut)
Localització

Localització  d'Alginet respecte del País Valencià Localització  d'Alginet respecte de la Ribera Alta


Municipi de la Ribera Alta
Estació de tren i Torre de l'escola pública Pepita Greus.
Estació de tren i Torre de l'escola pública Pepita Greus.
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Ribera Alta
Manc. de la Ribera Alta
Alginet
Gentilici Alginetí, alginetina
Malnom Tomaquer, tomaquera
Predom. ling. Valencià
Pressupost 910.125.147.158€
Superfície 24,07 km²
Altitud 150 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
13.060 hab.
542,58 hab/km²
Coordenades 39° 15′ 45″ N, 0° 28′ 06″ O / 39.26250°N,0.46833°O / 39.26250; -0.46833Coord.: 39° 15′ 45″ N, 0° 28′ 06″ O / 39.26250°N,0.46833°O / 39.26250; -0.46833
Distàncies 22 km de València
17 km d'Alzira
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
5 Compromís, 5 SD'A, 3 PP, 2 PSPV, 1 C-IDEA i 1 GD'A
Jesús Boluda Villaseñor (Compromís) (2015)
Codi postal 46230
Codi territorial 46031
Festes majors Tercera setmana d'agost
Patró/Patrons Sant Josep
Dies de mercat Divendres
Web

Alginet és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Alfarb, Algemesí, Benifaió, Carlet i Guadassuar (a la mateixa comarca); i amb Almussafes i Sollana (a la comarca de la Ribera Baixa).

Geografia[modifica | modifica el codi]

És un poble molt ben comunicat, situat en una planície als peus de la xicoteta serra Falaguera, a 220 m d'altura. Primerament, les aigües de la Séquia d'Alèdua (provinent del riu Magre) i, a hores d'ara, les de la Séquia Reial del Xúquer i el canal Xúquer-Túria, aporten els seus cabals per a regar els camps del terme, de 21,4 km². La vila es troba en terreny muntanyenc. És una població extensa, amb carrers de traçat regular.

El clima es caracteritza per uns estius molt llargs i calorosos (arribant als 36º) i uns hiverns curts i suaus.Les mínimes temperatures es manifesten al febrer (quasi mai arribant als 0°). Les precipitacions més abundants solen tindre lloc a la tardor (sobretot octubre o principis de novembre. Tanmateix, els darrers anys, es caracteritzen per la seua escassetat.

Història[modifica | modifica el codi]

Gran Riuada d'Alginet, 1957

De fundació musulmana, el seu topònim prové de l'àrab Al-jinnát, que significa terra de regadiu – horts, en el sentit de jardí. El rei Jaume I la donà a Pere García Ferrera el 1250. Jaume el Just, el 24 de novembre de 1304, va vendre a Bertomeu Matoses el terç delme i altres drets d'aquesta població. Tornà a incorporar-se a la Corona, la qual va vendre-la de bell nou el 1360. Tingué diversos senyors territorials, entre ells la família Cabanyelles i els comtes de Casals. A les Corts Valencianes de 1604 el senyor d'Alginet, Joan Vilarrasa Cabanyelles, demana, mitjançant el braç militar, que se li concedisca la suprema jurisdicció, ja que només en té el mer imperi, concedit pel rei Alfons, però el rei defuig la resposta. Al llarg de la seua història els pobladors d'Alginet han lluitat contra els seus senyors en defensa de drets, així el 1609 encetaren plet contra Joan Cristòfol Vilarrasa Cabanyelles en demanda de la destitució del batle, perquè usurpava l'aigua que utilitzaven els veïns per al reg; el 1622 acorden amb Jeroni Cabanyelles renunciar als drets de botiga, flequeria i taverna; el 1648 el síndic inicia un procés contra el comte de Casals en reivindicació del dret d'abastir carn motivat perquè el senyor va arrendar aquest dret pujant el preu de la carn. A les Corts de 1645 l'església parroquial demana la franquícia del dret d'amortització de 1.500 lliures i construeix l'actual. El 1819, amb l'abolició dels senyorius, el poble assoleix la seua independència. El 1885 un llegat d'Eulàlia Escobet hi permet la construcció d'un hospital.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2009 2014
12.184 11.685 12.035 11.632 12.062 12.069 11.661 12.587 12.499 12.605 13.226 13.060
El Cano d'Alginet

Economia[modifica | modifica el codi]

Els cultius de regadiu, cereals, hortalisses (principalment tomaques), cacauets, tarongers, bresquilleres, i actualment caquissers, etc., va guanyant terreny al secà per la captació d'aigües subterrànies. Es rega amb aigües de la Séquia Reial del Xúquer i la d'Alèdua; també s'utilitzen les aigües del riu Magre, el curs del qual ha regulat el pantà de Forata. Les indústries són derivades de l'agricultura: magatzems de fruita, etc. Especialment important és la Cooperativa Elèctrica d'Alginet (CEA); també hi ha una cooperativa agrícola (COAGRI), especialitzada en l'exportació de tomaques, taronges i caquis. Durant el segle XX a causa de l'extensió dels regadius, la població va augmentar un 400 per cent.

Política i Govern[modifica | modifica el codi]

Composició de la Corporació Municipal[modifica | modifica el codi]

El Ple de l'ajuntament està format per 17 regidors: 5 de Compromís, 5 de Socialistes d'Alginet, 3 del Partit Popular, 2 del Partit Socialista del País Valencià, 1 de Cercle-Idea i 1 de Gent d'Alginet.

Escudo de Alginet.svg
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Alginet

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Compromís per Alginet Compromís (isotip).svg Jesús Boluda Villaseñor 2.025 26,35% 5 (Green Arrow Up.svg+4)
Socialistes d'Alginet (Sd'A) SdA.png José Vicente Alemany Motes 1.942 25,27% 5 (Green Arrow Up.svg+2)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg Bernardo Luis Ferrer Alcover 1.263 16,43% 3 (Red Arrow Down.svg-4)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg José Antonio Martínez-del Rey Carrasco 1.157 15,05% 2 (Red Arrow Down.svg-2)
Cercle-Idea Alginet Cercle-Idea-Alginet.png Carles Bayarri Calatayud 676 8,8% 1 (Straight Line Steady.svg0)
Gent d'Alginet Gent-d'Alginet.png Inmaculada Concepción Pavía Olmedo 514 6,69% 1 (Straight Line Steady.svg0)
Vots en blanc Transparent.gif 109 1,42%
Total vots vàlids i regidors 7.686 100 % 17
Vots nuls 125 1,6%**
Participació (vots vàlids més nuls) 7.811 73,56%**
Abstenció 2.807* 26,44%**
Total cens electoral 10.618* 100 %**
Alcalde: Jesús Boluda Villaseñor (Compromís) (13/06/2015)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (8 vots: 5 de Compromís, 2 de PSPV i 1 de Cercle-Idea[2])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[3] Junta Electoral de la Zona d'Alzira.[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Des de 2011 l'alcalde d'Alginet és Jesús Boluda Villaseñor (Compromís).[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Salvador Bosch Escutia PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 José Vicente Alemany Motes PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 José Vicente Alemany Motes PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 José Vicente Alemany Motes PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 José Vicente Alemany Motes PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999 - 2003 María Celeste García Estarlich PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003 - 2007 María Celeste García Estarlich PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007 - 2011 Enrique Girona Climent PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Enrique Girona Climent
Jesús Boluda Villaseñor
PP
BLOC
11/6/2001
26/11/2011
Moció de censura 4 PSPV +1 BLOC + 1 IdEA + 3 SdA
Des de 2015 Jesús Boluda Villaseñor Compromís 13/06/2015 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Monuments d'interés[modifica | modifica el codi]

  • Castell dels Cabanyelles, construït en el XII. En 1475 va ser comprat i eliminades les dues torres que el flanquejaven per instal·lar-hi l'ajuntament.
  • La Torre Luengo i la Torre Borrero, aïllades entre tarongers, han perdut el seu aspecte de fortificacions defensives.
  • Ermita de Sant Josep, neogòtica del XX, amb un retaule de gran valor.
  • Església parroquial (1354-1399) construïda sobre l'antiga, de 1300. El campanar i la capella de la comunió són del segle XV. Té un bell sagrari (o sagrat) que ha estat recentment restaurat (1999).
  • Antic Hospital de la Congregació de Germanes de la Doctrina Cristiana, actual col·legi concertat del Sagrat Cor de Jesús.
  • Avinguda reis catòlics
  • Centre històric d'Alginet, és el centre del poble lloc, actualment per a vianants, i s'hi concentra el castell-ajuntament, la torre campanar amb 75m d'altitud, l'església, el mercat municipal, la font de la plaça del País Valencià i la plaça del Mercat. Al llarg de tota la remodelació del centre d'Alginet s'hi han descobrint diverses troballes que remunten a temps antics; com ara, l'antiga muralla del castell-ajuntament, cadàvers de persones a la plaça del País Valencià on abans hi havia un cementeri romà, un cementeri musulmà sota l'església i un passadís sota l'església que connectava l'església amb el castell.

Llocs d'interés natural[modifica | modifica el codi]

El Corralot (Alginet). Zona muntanyosa del municipi. Encara queden oliveres i garrofers.

Alginet està situat als peus de la serra Falaguera i per això té diferents terrenys de muntanya com per exemple:

  • "Els Llacs", urbanització amb pinedes i diferents camins que recorren tota la muntanya, així com Sant Patrici, una altra de les urbanitzacions de què disposa.

Festes[modifica | modifica el codi]

Durant tot el mes d'agost podem trobar festes al nostre poble. A primeries hi ha les festes del Calvari. Després tenim les del Poble Nou (16 d'agost, sant Roc). Les més importants són les Festes populars que tenen lloc en honor a Sant Josep a partir de la tercera setmana d'agost, amb bous al carrer i els tres tradicionals "sopars de la carretera", en què tot el poble ix a sopar a l'antiga carretera que creua el poble de nord a sud. Finalment, tanquen el cicle les festes del Vaporet.

Les falles tenen, també, una importància especial. N'hi ha set: "Poble d'Alginet", "Sant Josep", "La Manta al Coll", "La Dolçaina", "El Palleter", "Pensat i Fet" i "Poble Nou".

Cal ressenyar les Festes de Sant Antoni del porquet, amb la foguera que es crema la vespra (16 de gener), protector del bestiar emprat per a les tasques agrícoles. Les fogueres i la benedicció han subsistit malgrat la creixent despersonalització dels nostres pobles; posteriorment s'afegiren les danses tradicionals que s'havien perdut. També hi té lloc una exhibició de cavalls.

Imatges històriques[modifica | modifica el codi]

Veïns destacats[modifica | modifica el codi]

Categoria principal: alginetins

Revista d'Estudis Locals[cal citació][modifica | modifica el codi]

Aljannat. Revista d'Estudis Locals és una revista que edita periòdicament l'Ajuntament d'Alginet[8] i que té com a objectiu la publicació d'articles relacionats amb Alginet: la història, l'economia, la cultura, l'etnografia, la literatura, la música, l'art...

Un Consell Coordinador selecciona, revisa i edita els textos. En formen part o n'han format en algun moment: els regidors de cultura del moment, Josep Lozano (creador de la revista),[9] Àlan Greus, Lurdes Barberà, Ferran Roig i Marisa Roig. Arts Gràfiques Navarro en realitza la impressió i, des del número III, l'empresa I més. Serveis Lingüístics i Editorials fa les tasques de coordinació editorial.

El primer número va ser publicat l'any 2006. Des de llavors, se n'han publicat quatre més, l'últim d'ells el novembre de 2014. Els tres últims números són monogràfics. El número III, dedicat al fotògraf local Ismael Latorre Mendoza; el IV, al patrimoni d'Alginet[10] i el V, a la música d'Alginet.[11] El proper número, previst per a la primavera de 2017, serà també un monogràfic sobre l'esport a Alginet.

Hi col·laboren habitualment, entre altres, el cronista local Rafael Bosch, l'escriptor Josep Lozano, l'historiador local Salvador Comes i el cronista de Benifaió Francesc Beltran. A més, també hi han col·laborat puntualment: Carmen Díaz Lage, Rafael Roca Ricart, Maria Rosa Iranzo, Francisco Fuster, Urbà Lozano, Gracia López, Artur Escútia, Vicenç Salvador Torres Guerola, Josep Usó, etc.[12][13]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Latorre, Carolina; Torres, Vicenç Salvador. Ajuntament d'Alginet. Documental Cinematogràfic Latorre (DVD). 1a ed. (en català), 2008. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22-12-2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. «Boluda gana la investidura pero Alginet puede tener tres alcaldes en cuatro años». Levante-EMV, 14-06-2015 [Consulta: 21 octubre 2015].
  3. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  4. Junta Electoral de la Zona d'Alzira «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Alzira sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Alzira], 90, 28-04-2015, pàg. 106 [Consulta: 3 agost 2015].
  5. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Alginet», 24-05-2015. [Consulta: 1 setembre 2015].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Alginet. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1 setembre 2015].
  8. «Ajuntament d'Alginet». www.alginet.es. [Consulta: 27 setembre 2016].
  9. «Josep Lozano i Lerma». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. Las Provincias, La revista 'Aljannat' presenta su número 4
  11. Levante, Alginet presenta su revista de estudios locales, «Aljannat»
  12. , La Veu del País Valencià, Alginet - 5è número de la Revista d’Estudis Locals Aljannat
  13. Lozano, Josep i altres. Aljannat V, Revista d'estudis locals: Monogràfic: Música a Alginet, any 2014. Edita: Ajuntament d'Alginet; ISSN 1886-984X

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alginet Modifica l'enllaç a Wikidata