Algirdas Julius Greimas

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAlgirdas Julius Greimas
Algirdas Julien Greimas.jpg
Nom original Algirdas Julien Greimas
Dades biogràfiques
Naixement 9 de març de 1917
Tula
Mort 27 de febrer de 1992 (74 anys)
París
Sepultura Cementiri de Petrašiūnai
Ètnia Lituans
Alma mater Universitat de París
Universitat Vytautas el Gran
Activitat professional
Ocupació Lingüista, filòsof i catedràtic d'universitat
Ocupador EHESS
Modifica dades a Wikidata

Algirdas Julius Greimas (Tula, Rússia, 9 de març de 1917 - París, 27 de febrer de 1992) va ser un lingüista i investigador francès d'origen lituà, nascut a la Rússia revolucionària, que va realitzar importants aportacions a la teoria de la semiòtica, fundant una semiòtica estructural inspirada en Ferdinand de Saussure i Louis Hjelmslev. Va promoure el «Grup de Recerca Semiolingüística» (EHESS / CNRS) i l'Escola Semiòtica de París. També destaquen els seus treballs sobre mitologia lituana.

Va estudiar lleis a Lituània i lingüística a Grenoble, França (1936-1939). En acabar els seus estudis torna a Lituània per realitzar el seu servei militar. El 1944 torna a França, on el 1949 la Sorbona li atorga el grau de doctor.

Va donar conferències en diverses universitats, com les d'Ankara, Istanbul, Poitiers i Alexandria. Estant a Alexandria va conèixer Roland Barthes amb qui mantindria una relació propera. Va ser professor a l'Escola d'Estudis de Postgrau de Ciències Socials a París. Des de 1965 encapçala les investigacions en semiòtica i lingüística a París, posant les bases per a l'Escola de Semiòtica de París.

Més tard Greimas va començar a investigar i reconstruir la mitologia lituana basant el seu treball en els mètodes de Georges Dumézil, Claude Lévi-Strauss i Marcel Detienne. Els seus resultats van ser publicats com "De déus i homes" (Apie Dievus ir žmones) (1979) i "A la recerca d'una memòria nacional" (Tautos atminties beieškant) (1990).

Fou també autor d'un Dictionnaire de l'ancien français jusqu'au milieu du XIVe siècle (París, Larousse, 1969), no totalment reeixit.

Obra[modifica | modifica el codi]

  • 1976 • «Préface», en Joseph Courtés, Introduction a la semiotique narrative et Discursive. Methodologie et application, Paris: Hachette, 1976, pp. 5-26.
  • 1976 • «Les acquis et les projets. Préface », en Joseph Courtés, Introduction a la sémiotique narrative et Discursive. Méthodologie et application, Paris: Hachette, 1976, pp. 5-25. Conté crítica i valoració del model de Propp, conceptes de: esquema narratiu, programa narratiu, performància i competència del subjecte, estructures actancial.
  • 1987 • De l'imperfection, assaigs d'interpretació de literatura.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]