Vés al contingut

Ali Khamenei

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personagran aiatol·là Modifica el valor a Wikidata
Ali Khamenei
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 abril 1939 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Mashad (Iran Imperial) Modifica el valor a Wikidata
2n Líder suprem de l'Iran
4 juny 1989 –
← Ruhol·lah Khomeini
Comandant en cap de les Forces Armades Iranianes
4 juny 1989 –
Cap del Consell de Discerniment
7 febrer 1988 – 4 juny 1989
← cap valor – Akbar Haixemi Rafsanjani →
Membre de l'Assemblea d'Experts
15 agost 1983 – 4 juny 1989
Circumscripció electoral: província de Teheran
3r President de l'Iran
9 octubre 1981 – 16 agost 1989
← Mohammad-Ali Rajai – Akbar Haixemi Rafsanjani →
Diputat de l'Assemblea Consultiva Islàmica
28 maig 1980 – 13 octubre 1981
Circumscripció electoral: Teheran, Rayy, Shemiranat i Eslamshahr
Tehran's Friday Prayer Imam (en) Tradueix
14 gener 1980 –
← Hussein-Ali Montazeri Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaOffice of the Supreme Leader of Iran (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ReligióIslam i xiïsme Modifica el valor a Wikidata
FormacióQom Hawza
Hawza de Najaf
Hawza ‘Ilmiyya Khorasan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lateralitatesquerrà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióalfaquí, escriptor, traductor, polític, poeta Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà Islàmic (1979–1987)
Associació del Clergat Combatent Modifica el valor a Wikidata
MovimentDestrucció d'Israel en la política iraniana Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsHussein-Ali Montazeri, Seyyed Hossein Borujerdi, Ruhol·lah Khomeini, Seyed Javad Khamenei, Hashem al-Qazwini, Mohammad Hadi Milani (en) Tradueix, Muhsin al-Hakim (en) Tradueix, Abul Qasem al-Khoy, Mahmud al-Shahroudi, Morteza Haeri Yazdi, Muhammad Husayn Tabatabai i Mohammad Mohaghegh Damad (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatIran Modifica el valor a Wikidata
Branca militarExèrcit dels Guàrdies de la Revolució Islàmica i Irregular Warfare Headquarters (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Comandant de (OBSOLET)Exèrcit dels Guàrdies de la Revolució Islàmica Modifica el valor a Wikidata
Conflicteguerra Iran-Iraq (Operation Samen-ol-A'emeh (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaKhamenei family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeKhojaste Bagherzadeh (1964–) Modifica el valor a Wikidata
FillsBoshra Khamenei, Seyyed Mostafa Khamenei, Mojtaba Khamenei, Masoud Khamenei, Meysam Khamenei, Hoda Khamenei Modifica el valor a Wikidata
ParesSeyed Javad Khamenei Modifica el valor a Wikidata  i Khadija Mirdamadi Modifica el valor a Wikidata
GermansHadi Khamenei
Mohammad Khamenei
Badri Khamenei Modifica el valor a Wikidata
ParentsAli Tehrani, espòs de la germana
Farideh Moradkhani, filla de la germana Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Lloc webkhamenei.ir Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1527919 TMDB (persona): 1098645 Last.fm: Ayatollah+Khamenei Discogs: 12192457 Goodreads (autor): 14234612
Facebook: Khamenei.ru X: khamenei_ir Instagram: khamenei.en Telegram: khamenei_irNews VK: imam.khamenei Youtube: fr.khamenei Modifica el valor a Wikidata

L'aiatol·là sàyyid Ali Hosseini Khamenei[1] (persa: آیت الله سید علی حسینی خامنه ای) (Mashad, 19 d'abril de 1939)[2][3] és el segon i actual líder suprem de l'Iran des del 1989.[4][5] Anteriorment va ser president de l'Iran, del 1981 al 1989. Khamenei és el cap d'estat en actiu que més temps ha tingut el càrrec a l'Orient Mitjà, així com el segon líder iranià que més temps ha estat al càrrec durant el segle passat, després del xa Mohammad Reza Pahlavi.[6]

Biografia

[modifica]

Segons el seu lloc web oficial, Khamenei va ser arrestat sis vegades abans de ser enviat a l'exili durant tres anys durant el regnat de Mohammad Reza Pahlavi.[7] Després que la revolució iraniana enderroqués el xa, va ser objectiu d'un intent d'assassinat el juny del 1981 que va paralitzar-li el braç dret.[8][9] Khamenei va ser un dels líders iranians durant la guerra entre l'Iran i l'Iraq dels anys vuitanta, i va desenvolupar estrets vincles amb els ara poderosos guàrdies revolucionaris que controla, i els comandants dels quals són elegits i destituïts per ell. Els guàrdies revolucionaris s'han desplegat per acabar amb la seva oposició.[10][11] Khamenei va ser el tercer president de l'Iran del 1981 al 1989, mentre que es va convertir en un aliat proper del primer líder suprem, Ruhollah Khomeini. Poc abans de la seva mort, Khomeini va tenir una topada amb l'hereu ideològic que havia escollit, Hussein Ali Montazeri, de manera que, en morir Khomeini, no hi havia un acord explícit sobre qui l'havia de succeir. L' Assemblea d'Experts va elegir Khamenei com a líder suprem el 4 de juny de 1989, a l'edat de 50 anys. Segons Akbar Haixemi Rafsanjani, Khamenei era l'home que Khomeini havia escollit com a successor abans de morir. Khamenei és el cap dels servents d' Astan Quds Razavi des del 14 d'abril de 1979.[12]

Com a líder suprem, Khamenei és l'autoritat política més poderosa de la República Islàmica.[13][14] És el cap d'estat de l'Iran, el comandant en cap de les seves forces armades, i pot dictar decrets i prendre les decisions finals sobre les principals polítiques del govern en molts àmbits com l'economia, el medi ambient, la política exterior i planificació nacional a l'Iran.[15][16][17][18][19][20] Khamenei té control directe o indirecte sobre les branques executiva, legislativa i judicial del govern, així com sobre els militars i els mitjans de comunicació, segons Karim Sadjadpour.[6] Tots els candidats a l'Assemblea d'Experts, la Presidència i el Majlis (Parlament) són examinats pel Consell Guardià, els membres del qual són seleccionats directament o indirecta pel líder suprem de l'Iran.[21] També hi ha hagut casos en què el Consell Guardià va revertir la prohibició de determinades persones després de rebre ordres de Khamenei.[22]

Revoltes durant el seu mandat

[modifica]

Hi ha hagut protestes importants durant el regnat de Khamenei, incloses les protestes de Qazvin del 1994,[23] les protestes estudiantils iranianes del 1999, les protestes postelectorals de 2009,[24][25] les protestes iranianes del 2011–2012, les protestes iranianes de 2017-2018, vagues i protestes generals iranianes del 2018-2019 i les protestes iranianes de 2019-2020 que van acabar amb 1.500 morts,[26] i almenys 551 persones, entre elles 68 menors van morir com a conseqüència de la intervenció del govern a les protestes després de la mort de Mahsa Amini el 2022.[27]

Periodistes, bloguers i altres persones han estat jutjades a l'Iran acusades d'insultar el líder suprem Hamenei, sovint juntament amb càrrecs de blasfèmia. Entre les seves sentències s'inclouen l'atac i la presó, i alguns d'ells han mort sota custòdia.[28][29] La resposta del govern a les protestes ha rebut una condemna general, i el Departament del Tresor dels Estats Units ha sancionat la patrulla d'orientació i diversos oficials iranians.

En desembre de 2025 els botiguers i els comerciants de basar van sortir als carrers de diverses ciutats iranianes, corejant consignes contra el règim per les dificultats per pagar el lloguer després que la moneda toqués mínims històrics. Les protestes van ser les més grans des de les protestes provocades per la mort de Mahsà Aminí en 2022.[30]

Programa nuclear

[modifica]

Pel que fa al programa nuclear de l'Iran, Khamenei va emetre una fatwa el 2003 que prohibia la producció, l'emmagatzematge i l'ús de tot tipus d'armes de destrucció massiva. L'any 2015, sis països[a] van acordar amb l'Iran l'aixecament de les sancions sobre el país i la congelació del seu programa nuclear,[31][32] però el 2018 els Estats Units, presidits per Donald Trump, en van sortir unilateralment i anul·lar l'efectivitat. A partir d'aleshores, l'Iran va començar a acumular urani enriquit[31][33][34] i l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) va perdre la major part de la seva capacitat de supervisar les instal·lacions nuclears iranianes.[31][35]

El programa nuclear de l'Iran fou seriosament danyat en 2025 pels atacs israelians i nord-americans.[36][37]

Presidència de Massud Pezeixkian

[modifica]

El 19 de maig de 2024 el President de l'Iran Ebrahim Raisi va morir en un accident aeri quan l'helicòpter que el transportava, juntament amb el ministre d'Exteriors de l'Iran, Hossein Amir-Abdollahian, s'accidentà al nord-oest del país, molt a prop de la frontera amb l'Azerbaidjan.[38] El 6 de juliol de 2024, Massud Pezeixkian va ser elegit President després de guanyar la segona volta de les eleccions presidencials iranianes de 2024 el 5 de juliol amb 16,3 milions de vots (53,7%) davant els 13,5 milions de Saeed Jalili (44,3%).[39] Va prendre el càrrec de president el 28 de juliol de 2024.[40]

Conflicte amb Israel

[modifica]
Articles principals: Conflicte Iran-Israel de 2024 i Guerra entre l'Iran i Israel

Durant la crisi a l'Orient Mitjà que va seguir als atacs del 7 d'octubre a Israel en 2023, i a la posterior Guerra de Gaza, Israel va afeblir els aliats iranians com Hamàs i Hezbol·là i va començar a planificar accions contra l'Iran. Els països van començar intercanviar bombardejos l'abril de 2024 i octubre de 2024.[41][42]

L'abril del 2024, el conflicte subsidiari irano-israelià es va convertir en un conflicte directe entre tots dos països. L'1 d'abril, Israel va bombardejar l'ambaixada iraniana a Damasc, Síria, matant diversos alts oficials iranians.[43] Com a resposta resposta, el 13 d'abril l'Iran i diverses milícies van llançar atacs amb drons i míssils a bases militars israelianes dins de territori israelià i a territoris ocupats per Israel.[44]

La Guerra entre l'Iran i Israel[45] fou un conflicte armat que va començar el 13 de juny de 2025, quan Israel va llançar atacs contra desenes d'objectius iranians amb l'objectiu d'aturar l'expansió del programa nuclear de l'Iran. Les Forces de Defensa d'Israel (IDF) i Mossad van atacar llocs nuclears clau, instal·lacions militars i zones residencials habitades per civils.[36][46] matant diversos líders militars de l'Iran, líders de l'Exèrcit dels guàrdies de la revolució islàmica i científics nuclears.[47] L'operació de represàlia de l'Iran va llançar míssils balístics i drons en llocs militars, llocs d'intel·ligència i zones residencials.[48] El 22 de juny de 2025 bombarders Northrop Grumman B-2 Spirit de les Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica van destruir els complexos soterrats del programa nuclear de l'Iran a Fordow, Natanz i Esfahan.[37] i el 24 de juny, Israel i l'Iran van acordar un alto el foc.[49]

Possible trasllat de la capital

[modifica]

En octubre de 2025 el president Masoud Pezeshkian va afirmar que l'Iran no té més remei que traslladar la capital de Teheran al sud del país a causa de l'expansió excessiva de la ciutat, la manca de subministrament d'aigua adequat i la creixent amenaça d'enfonsament, i que ho havia demanat al líder suprem Khamenei en 2024.[50]

Obres

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Els cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU: la Xina, França, Rússia, el Regne Unit i els Estats Units; més Alemanya, així com la Unió Europea.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «A photo of Identity document of Ayatollah Khamenei» (en persa). Khamenei.ir, 01-02-2010. Arxivat de l'original el 14 agost 2017. [Consulta: 14 gener 2018].
  2. ↑ «Ali Khamenei».
  3. ↑ «taking look at the biography of Ali Khamenei». [Consulta: 21 març 2014].
  4. ↑ «Iran». State, 23-07-2010. [Consulta: 21 agost 2010].
  5. ↑ «Profile: Ayatollah Seyed Ali Khamenei». BBC News, 17-06-2009 [Consulta: 28 juliol 2009].
  6. ↑ 6,0 6,1 «The Supreme Leader – The Iran Primer». Arxivat de l'original el 30 juny 2016. [Consulta: 1r juliol 2016].
  7. ↑ «Khamenei.ir». Arxivat de l'original el 12 novembre 2013.
  8. ↑ Khamenei has kept a low profile[Enllaç no actiu] Agence France Presse, 20 June 2009. Retrieved 24 September 2009.[Enllaç no actiu]
  9. ↑ Maziar Bahari «How Khamenei Keeps Control». Newsweek, 06-04-2007 [Consulta: 29 setembre 2010].
  10. ↑ «Khamenei Will Be Iran's Last Supreme Leader» (en anglès). Newsweek, 17-11-2009.
  11. ↑ «Tehran Politics: Are the Mullahs Losing Their Grip?». World Affairs Journal. Arxivat 22 de juliol 2017 a Wayback Machine.
  12. ↑ «انتصاب آیت‌الله خامنه‌ای به عنوان رئیس خدمه‌ی آستان قدس رضوی». khamenei.ir. Arxivat de l'original el 19 d'agost 2017. [Consulta: 19 agost 2017].
  13. ↑ «Profile: Iran's 'unremarkable' supreme leader Khamenei». BBC News, 04-08-2011.
  14. ↑ Ganji, Akbar, "The Latter-Day Sultan: Power and Politics in Iran", Foreign Affairs, November December 2008
  15. ↑ «Iran's Khamenei hits out at Rafsanjani in rare public rebuke». Middle East Eye. Arxivat de l'original el 4 abril 2016.
  16. ↑ «Khamenei says Iran must go green – Al-Monitor: the Pulse of the Middle East». Al-Monitor. Arxivat de l'original el 22 desembre 2015. [Consulta: 31 març 2016].
  17. ↑ Louis Charbonneau and Parisa Hafezi. «Exclusive: Iran pursues ballistic missile work, complicating nuclear talks». Reuters, 16-05-2014. Arxivat de l'original el 31 juliol 2017.
  18. ↑ «IranWire – Asking for a Miracle: Khamenei's Economic Plan». Arxivat de l'original el 7 març 2016.
  19. ↑ «Khamenei outlines 14-point plan to increase population», 22-05-2014. Arxivat de l'original el 1 agost 2017. [Consulta: 21 maig 2017].
  20. ↑ «Iran: Executive, legislative branch officials endorse privatization plan». Arxivat de l'original el 5 gener 2017.
  21. ↑ «Rafsanjani breaks taboo over selection of Iran's next supreme leader» (en anglès). The Guardian. Arxivat de l'original el 2016-12-18. [Consulta: 28 juliol 2021].
  22. ↑ «Iran reverses ban on reformist candidates» (en anglès). The Guardian. Arxivat de l'original el 2016-12-21. [Consulta: 28 juliol 2021].
  23. ↑ «The Basij Mostazafan – A culture of martyrdom and death» (en anglès). Al Arabiya. Arxivat de l'original el 2016-12-07. [Consulta: 28 juliol 2021].
  24. ↑ «Police Are Said to Have Killed 10 in Iran Protests». The New York Times, 28-12-2009. Arxivat de l'original el 5 de febrer 2010. [Consulta: 28 juliol 2021].
  25. ↑ «Several killed, 300 arrested in Tehran protests». Arxivat de l'original el 2009-12-31. [Consulta: 28 juliol 2021].
  26. ↑ «Eʿterāżāt dar Irān; Afzāyeš-e Āmār-e Koštešodegān be biš az 30 Hamzamān bā Eḫtelāl dar Internet» (en persa). Iran Human Rights. [Consulta: 22 setembre 2022].
  27. ↑ «One Year Protest Report: At Least 551 Killed and 22 Suspicious Deaths». Iran Human Rights, 15-09-2023.
  28. ↑ «IRAN 2015 HUMAN RIGHTS REPORT». US State Department.
  29. ↑ «IRAN 2016 HUMAN RIGHTS REPORT». US State Department.
  30. ↑ Salem, Mostafa. «Iran’s ailing supreme leader resorts to his only playbook as crises mount and protests erupt» (en anglès). CNN, 31-12-2025. [Consulta: 31 desembre 2025].
  31. ↑ 31,0 31,1 31,2 Salem, Mostafa; Regan, Helen; Robinson, Lou. «Everything you need to know about Iran's nuclear program» (en anglès). CNN, 13-06-2025. [Consulta: 22 juny 2025].
  32. ↑ Deliso, Meredith. «What was in the Iran nuclear deal and why did Trump withdraw the US from it?» (en anglès). ABC News, 22-06-2025. [Consulta: 22 juny 2025].
  33. ↑ Byman, Daniel «What to Know About the Israeli Strike on Iran» (en anglès). Center for Strategic and International Studies, 13-06-2025.
  34. ↑ Burrowa, Emma; Liechtenstein, Stephanie. «Israeli strikes on Iran's nuclear program are sweeping but can they decimate it?» (en anglès). AP News, 14-06-2025. [Consulta: 22 juny 2025].
  35. ↑ «Israel strikes Iran. What happens next?» (en anglès americà). Brookings Institute, 16-06-2025. [Consulta: 22 juny 2025].
  36. ↑ 36,0 36,1 «Israel launches Operation Rising Lion to target Iran's nuclear threat» (en anglès). The Jerusalem Post, 13-06-2025. [Consulta: 18 juny 2025].
  37. ↑ 37,0 37,1 Zachary Cohen, Haley Britzky. «US used "bunker buster" bomb in Iran nuclear facility strikes, according to sources». CNN, 22-06-2025. [Consulta: 22 juny 2025].
  38. ↑ Martin, Jordi. «Mor Ebrahim Raisi, president de l'Iran, en un accident d'helicòpter». El Nacional, 20-05-2024. [Consulta: 20 maig 2024].
  39. ↑ «Reformist Candidate Wins Iran’s Presidential Election». The New York Times, 06-07-2024.
  40. ↑ «President-elect's inauguration ceremony slated for July 22 – August 5». Islamic Republic News Agency, 06-07-2024.
  41. ↑ Cornwell, Alexander; Hafezi, Parisa; Holland, Steve; Cornwell, Alexander «Iran strikes back at Israel with missiles over Jerusalem, Tel Aviv» (en anglès). Reuters, 13-06-2025.
  42. ↑ Langford, Antonia; Hamblin, Andrea; Bodkin, Henry; Robinson, Niamh; Zagon, Chanel «Iran's intelligence chief killed in Israeli strike» (en anglès). The Telegraph, 15-06-2025. ISSN: 0307-1235.
  43. ↑ Jeremy Bowen, David Gritten. «Israel accused of deadly strike on Iranian consulate in Syria» (en anglès), 01-04-2024. [Consulta: 1r abril 2024].
  44. ↑ «L'Iran llança un atac amb més de 300 drons i míssils balístics cap a Israel». CCMA, 14-04-2024. [Consulta: 16 abril 2024].
  45. ↑ Vilanova, Ricard Garcia. «La Guerra dels Dotze Dies amb Israel impulsa els aiatol·làs a l'Iran». Ara, 06-09-2025.
  46. ↑ «Israel's Mossad Activated Exploding Drones Smuggled Into Iran Long Before Friday's Strikes» (en anglès). [Consulta: 18 juny 2025].
  47. ↑ «Iran's state TV footage shows residential building in Tehran damaged by Israeli strike» (en anglès). [Consulta: 18 juny 2025].
  48. ↑ «Institute for the Study of War» (en anglès). [Consulta: 18 juny 2025].
  49. ↑ Slattery, Gram; Cornwell, Alexander; Hafezi, Parisa; Slattery, Gram; Cornwell, Alexander «US strikes failed to destroy Iran's nuclear sites, intelligence report says» (en anglès). Reuters, 25-06-2025.
  50. ↑ Wintour, Patrick. «Iran must move its capital from Tehran, says president as water crisis worsens» (en anglès). The Guardian, 02-10-2025. [Consulta: 22 novembre 2025].
  51. ↑ 51,0 51,1 51,2 «Ayatollah Ali Khamenei». A: The Great Islamic Encyclopedia (en persa) [Consulta: 3 abril 2017]. 
  52. ↑ Khamenei, Ali. Discourse on Patience: Lectures of ..., 1994. 
  53. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 5 març 2016. [Consulta: 8 febrer 2016].
  54. ↑ Khamenei, Ali. Iqbal: Manifestation of the Islamic ..., 1991. ISBN 978-1-871031-20-1. 
  55. ↑ Replies to Inquiries about the ..., 1997. ISBN 978-964-472-000-0. 
  56. ↑ Khamenei, Seyyed Ali. Lessons from the Nahjul-Balaghah, 1984. 
  57. ↑ Lessons from the Nahjul Balagah Arxivat 11 May 2008[Date mismatch] a Wayback Machine.
  58. ↑ «The Charter of Freedom || Imam Reza (A.S.) Network». Imam Reza. Arxivat de l'original el 18 juny 2009. [Consulta: 19 juny 2009].
  59. ↑ «The Charter of Freedom». Khamenei.de. Arxivat de l'original el 18 juny 2009. [Consulta: 19 juny 2009].
  60. ↑ «Great Ayatollah Sayyed Ali Khamenei». Arxivat de l'original el 4 gener 2007. [Consulta: 19 juny 2009].
  61. ↑ «Tawhid», 03-03-2016. Arxivat de l'original el 3 març 2016.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ali Khamenei
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ali_Khamenei&oldid=36660229»