Vés al contingut

Aliança Bolivariana per les Amèriques

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióAliança Bolivariana per les Amèriques

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització internacional Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcastellà, anglès, quítxua, aimara i guaraní Modifica el valor a Wikidata
Història
Creacióabril 2005
Governança corporativa
Seu
Lloc webportalalba.org… Modifica el valor a Wikidata
X: ALBATCP Modifica el valor a Wikidata

L'Aliança Bolivariana per les Amèriques (ALBA), nom amb què és coneguda comunament l'Aliança Bolivariana per als Pobles de la Nostra Amèrica (en espanyol Alianza Bolivariana para los Pueblos de Nuestra América), és un projecte de col·laboració i coordinació política, social i econòmica entre països de l'Amèrica Llatina i el Carib, promogut pel president veneçolà Hugo Chávez, i subscrit, fins al moment, pels governs d''Antigua i Barbuda, Cuba, Dominica, Grenada, Nicaragua, Saint Christopher i Nevis, Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines i Veneçuela com a contrapartida a l'Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques (ALCA), impulsada pel govern dels Estats Units, àrea actualment en discussió. L'acord constituent de l'ALBA va ser subscrit el 14 de desembre de 2004 pels presidents Hugo Chávez (Veneçuela) i Fidel Castro (Cuba).

Inicialment l'acord regulava l'intercanvi de recursos mèdics i petrolífers entre els dos estats, i indicava la seva vocació d'ampliar el seu àmbit d'actuació a tota l'Amèrica Llatina i el Carib, i incrementar les matèries a desenvolupar de forma coordinada, en el marc d'un procés d'integració. Posteriorment s'ha incrementat també a aspectes comercials.

El 29 d'abril de 2006 el tractat es va ampliar a Bolívia mitjançant la signatura del seu president Evo Morales, i l'11 de gener de 2007 el president Daniel Ortega oficialitzava la inclusió de Nicaragua al tractat.

El 24 de juny de 2009, es sumaren al bloc bolivarià l'Equador, Saint Vincent i les Grenadines i Antigua i Barbuda. El 25 d'agost de 2008, s'hi va afegir Hondures, que a principis de 2010 va sortir després del cop d'estat de 2009.[1] En 30 de juliol de 2013, Saint Lucia s'hi va incorporar,[2] Grenada i Saint Kitts i Nevis ho van fer el desembre de 2014,[3] i l'Equador la va deixar l'agost de 2018.[4]

Història

[modifica]
El difunt president veneçolà Hugo Chávez, fundador de l'ALBA

L'acord va ser proposat pel govern de Veneçuela, liderat per Hugo Chávez[5] com a alternativa a l’Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques (FTAA o ALCA en castellà, un acord proposat pels Estats Units), que mai es va materialitzar.

Aquest Acord entre Cuba i Veneçuela,[6] signat el 14 de desembre de 2004 pel president Chávez i el líder cubà Fidel Castro, tenia com a objectiu l'intercanvi de recursos mèdics i educatius i de petroli entre els dos països. Veneçuela va començar a lliurar uns 96.000 barrils de petroli al dia de la seva companyia petroliera estatal, PDVSA, a Cuba a preus molt favorables. A canvi, Cuba va enviar 20.000 membres del personal mèdic estatal i milers de professors als estats més pobres de Veneçuela. L'acord també va permetre que els veneçolans viatgessin a Cuba per rebre atenció mèdica especialitzada, gratuïtament.[7][8]

Mapa de l'Aliança Bolivariana per les Amèriques (ALBA) i els seus estats membres. L'Equador l'abandonà l'any 2018.

Quan es va llançar el 2004, l'ALBA només tenia dos estats membres, Veneçuela i Cuba.[8] Posteriorment, altres països llatinoamericanes i caribenys van signar aquest Acord Comercial dels Pobles (en castellà: Tratado de Comercio de los Pueblos, o TCP), que té com a objectiu implementar els principis de l'ALBA. Bolívia, sota Evo Morales, s'hi va unir el 2006, Nicaragua, sota Daniel Ortega, el 2007, i l'Equador, sota Rafael Correa, el 2009. Hondures, sota Manuel Zelaya, s'hi va unir el 2008, però es va retirar el 2010 després del Cop d'estat a Hondures de 2009.[9] També s'hi van unir els països caribenys Antigua i Barbuda, Dominica, Saint Vincent i les Grenadines i Santa Lúcia.[10]

Jamaica, per invitació de Chávez,[11] i Mèxic, per invitació d'Ortega,[12] van ser convidats a unir-se als països de l'ALBA. Chávez també va convidar els països de Centreamèrica a unir-se a l'ALBA,[13] i va convidar l'Argentina a utilitzar la moneda virtual SUCRE per a transaccions comercials.[14] A l'11a Cimera de l'ALBA el febrer de 2012, Surinam, Santa Lúcia i Haití van sol·licitar l'admissió a l'organització. A Haití se li va concedir l'estatus especial de membre permanent i els altres dos països van ser nomenats membres especials, mentre esperaven la seva plena incorporació.[8]

El juliol de 2013, Chávez va ser homenatjat pòstumament pels nou països membres del grup i els convidats especials Uruguai, Argentina, Brasil, Surinam, Guyana i Haití a la 12a Cimera Presidencial del grup a Guayaquil, Equador.[15]

El desembre de 2014, Grenada i Saint Kitts i Nevis van ser acceptats com a membres de ple dret durant la 13a Cimera de l'Aliança, que va tenir lloc a l'Havana, Cuba.[16]

L'Equador es va retirar de l'ALBA a l'agost de 2018.[17] El govern interí de Bolívia es va retirar el novembre de 2019 durant la crisi política,[18] però el govern recentment elegit de Luis Arce s'hi va reincorporar després de les eleccions generals bolivianes de 2020.[19][20] Enmig de l'aïllament internacional que Rússia està patint a causa de la invasió d'Ucraïna, l'ALBA va convidar Rússia a participar als Jocs ALBA de 2023.[21]

Bolívia va ser suspesa per l'ALBA després de les eleccions generals de 2025, arran de les declaracions del president elegit Rodrigo Paz Pereira contra els països membres Cuba, Nicaragua i Veneçuela.[22][23]

Moneda virtual

[modifica]

L'octubre de 2009, els líders de l'ALBA van acordar en una cimera a Bolívia crear una moneda virtual, anomenada SUCRE. "El document està aprovat", va dir el president bolivià Evo Morales, l'amfitrió de la cimera. El president de Veneçuela, Hugo Chávez, va anunciar que "el sucre [és] un sistema monetari autònom i sobirà que s'acordarà avui perquè pugui ser implementat el 2010".[24] A partir del 2015, la moneda virtual s'utilitza per compensar el comerç entre Bolívia, Cuba, Nicaragua i, especialment, l'Equador i Veneçuela.[8]

Cimeres de caps d'estat i de govern

[modifica]
Cimera

 Data

 Lloc

 País

 Decisions

I Ordinària 14 desembre 2004 L'Havana  Cuba Cimera fundacional de l'ALBA. Acord Cuba-Veneçuela signat pels presidents Hugo Chávez i

Fidel Castro.
II Ordinària 27–28 abril 2005 L'Havana  Cuba Amb la presència dels presidents Hugo Chávez i Fidel Castro.
III Ordinària 29 abril 2006 L'Havana  Cuba Amb la presència dels presidents Hugo Chávez, Fidel Castro i Evo Morales de Bolivia,

que s'uneix al grup. El TCP està signat.
IV Ordinària 10 gener 2007 Managua  Nicaragua Reunió coincidint amb la presa de possessió com a president de Nicaragua de Daniel Ortega, qui anuncia

l'entrada al bloc com a quart país membre.
V Ordinària 28–29 abril 2007 Barquisimeto  Veneçuela
VI Ordinària 24–26 gener 2008 Caracas  Veneçuela Dominica s'uneix al bloc.
I Extraordinària 22 abril 2008 Caracas  Veneçuela
II Extraordinària 25 agost 2008 Tegucigalpa  Hondures Honduras s'uneix al bloc.
III Extraordinària 26 novembre 2008 Caracas  Veneçuela
IV Extraordinària 2 febrer 2009 Caracas  Veneçuela Celebració del desè aniversari de la Revolució Bolivariana.
V Extraordinària 16–17 abril 2009 Cumaná  Veneçuela
VI Extraordinària 24 juny 2009 Maracay  Veneçuela Antigua i Barbuda, Equador i Saint Vincent i les Grenadines s'uneixen al bloc.
VII Extraordinària 29 juny 2009 Managua  Nicaragua Condemna del Cop d'estat a Hondures de 2009 i demanda de restauració del president deposat

Manuel Zelaya.
VII Ordinària 16–17 octubre 2009 Cochabamba  Bolívia S'adopta el Sistema Únic de Compensació Regional (SUCRE).
VIII Ordinària 13–14 desembre 2009 L'Havana  Cuba Celebració del cinquè aniversari del bloc.
IX Ordinària 19 abril 2010 Caracas  Veneçuela Hondures havia abandonat el grup.[25]
X Ordinària 25 juny 2010 Otavalo  Equador
XI Ordinària 4–5 febrer 2012 Caracas  Veneçuela
XII Ordinària 30 juliol 2013 Guayaquil  Equador Saint Lucia s'uneix al bloc.
VIII Extraordinària 20 octubre 2014 L'Havana  Cuba Cimera per tractar el Brot d'Ebola a l'Àfrica de l'oest de 2014.
XIII Ordinària 14 desembre 2014 L'Havana  Cuba Grenada i Saint Kitts i Nevis s'uneixen al bloc. Celebració del desè aniversari del bloc.
IX Extraordinària 17 març 2015 Caracas  Veneçuela
XIV Ordinària 5 març 2017 Caracas  Veneçuela
XV Ordinària 5 març 2018 Caracas  Veneçuela
XVI Ordinària 14 desembre 2018[26] L'Havana  Cuba
XVII Ordinària 14 desembre 2019[27] L'Havana  Cuba Celebració del quinzè aniversari del bloc.
XVIII Ordinària 14 desembre 2020[28] videoconferència Celebració del setzè aniversari del bloc i de la reincorporació de Bolívia.
XIX Ordinària 24 juny 2021[29] Caracas  Veneçuela Celebració del 200è aniversari de la Batalla de Carabobo.
XX Ordinària 14 desembre 2021[30][31] L'Havana  Cuba
XXI Ordinària 27 maig 2022[32][33] L'Havana  Cuba
XXII Ordinària 14 desembre 2022[34][35] L'Havana  Cuba Celebració del divuitè aniversari del bloc.
XXIII Ordinària 24 abril 2024[36] Caracas  Veneçuela
XXIV Ordinària 14 desembre 2024[37] Caracas  Veneçuela Celebració del 20è aniversari del bloc.
XXV Ordinària 14 desembre 2025[38] videoconferència

|}

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Micheletti saca a Honduras de la Alianza Bolivariana horas antes de dejar la presidencia» (en castellà). ABC, 27-01-2009. [Consulta: 30 octubre 2020].
  2. ↑ «Saint Lucia is now a full member of ALBA» (en anglès). St. Lucia News Online, 12-08-2013. Arxivat de l'original el 26 de febrer 2021. [Consulta: 12 desembre 2020].
  3. ↑ «Grenada, St Kitts and Nevis Join ALBA» (en anglès). Caribbean Journal, 01-12-2014. [Consulta: 15 desembre 2020].
  4. ↑ «Ecuador leaves Venezuelan-run regional alliance» (en anglès). Associated Press, 24-08-2014. [Consulta: 15 desembre 2020].
  5. ↑ Arana, Marie «Opinion – Bolívar, Latin America's Go-To Hero». The New York Times, 18-04-2013 [Consulta: 24 agost 2018].
  6. ↑ «Cuba-Venezuela Agreement - 14 de desembre de 2004». www.mltoday.com. Arxivat de l'original el 2005-11-04. [Consulta: 2 desembre 2005].
  7. ↑ Ted Piccone. «The Cuba-Venezuela Alliance: The Beginning of the End? Line». brookings.edu, 01-06-2014. [Consulta: 5 abril 2023].
  8. 1 2 3 4 Latin America Energy Policy and Regulations Handbook Volume 1 Strategic Information and Programs. Lulu.com, 20 març 2009. ISBN 9781438728360.
  9. ↑ «Honduran Congress Approves Withdrawal From ALBA» (en anglès). Americas Quarterly. [Consulta: 5 abril 2023].
  10. ↑ «Two more Caribbean Nations join ALBA». repeatingislands.com, 26-06-2009. Arxivat de l'original el 26 febrer 2023. [Consulta: 8 abril 2021].
  11. ↑ «Cuba Revolución: Chávez invita a Jamaica a sumarse al ALBA». cubarevolucion.blogspot.com. [Consulta: 28 juny 2016].
  12. ↑ «El Nuevo Diario». El Nuevo Diario. Arxivat de l'original el 8 setembre 2008. [Consulta: 28 juny 2016].
  13. ↑ (ABN), Agencia Bolivariana de Noticias. «Chávez invitó a toda Centroamérica a unirse al ALBA». www.aporrea.org, 20-07-2007. [Consulta: 28 juny 2016].
  14. ↑ «Chávez invita a Argentina a sumarse a la moneda virtual sucre». Radio La Primerísima. Arxivat de l'original el 2016-05-27. [Consulta: 28 juny 2016].
  15. ↑ «Twelfth ALBA Presidential Summit Takes Place in Ecuador». americasquarterly.org. [Consulta: 24 agost 2018].
  16. ↑ «Grenada Joins ALBA | NOW Grenada». www.nowgrenada.com, 15-12-2014.
  17. ↑ «Ecuador leaves Venezuelan-run regional alliance». AP NEWS, 24-08-2018. [Consulta: 18 desembre 2018].
  18. ↑ «Bolivia rompe relaciones con Venezuela y se retira de la Alianza Bolivariana ALBA | DW | 15.11.2019» (en espanyol europeu). Deutsche Welle, 15-11-2019. [Consulta: 16 novembre 2019].
  19. ↑ «Bolivia reanuda su participación en Unasur, Celac y Alba». France 24, 20-11-2020. [Consulta: 21 novembre 2020].
  20. ↑ «ALBA-TCP member countries celebrate 16 years of regional integration». peoplesdispatch.org, 14-12-2020.
  21. ↑ «Россию пригласили на самые антиамериканские старты мира. Что это такое?» (en rus). sport-express.ru, 23-02-2023. [Consulta: 5 abril 2023].
  22. ↑ «ALBA suspends Bolivia's future government». Deutsche Welle, 24-10-2025.
  23. ↑ «El nuevo Gobierno de Bolivia ratificó que marcará distancia con la dictadura de Nicolás Maduro» (en castellà). infobae, 11-11-2025. [Consulta: 11 febrer 2026].
  24. ↑ «Bolivia summit adopts new currency». [Consulta: 28 juny 2016].
  25. ↑ «Honduras se retira de Alba». Honduras se retira de Alba, 13-01-2010.
  26. ↑ «Inicia hoy XVI Cumbre del ALBA-TCP en La Habana. In: albatcp.cubaminrex.cu 12/14/2018.». Arxivat de l'original el 2018-12-14. [Consulta: 14 desembre 2018].
  27. ↑ plenglish, 14-12-2019 [Consulta: 14 desembre 2019].
  28. ↑ (en castellà) abi.bo, 13-12-2020. Arxivat de l'original el 14 desembre 2020 [Consulta: 14 desembre 2020].
  29. ↑ (en castellà) abi.bo, 24-06-2021 [Consulta: 1r juliol 2021].
  30. ↑ (en castellà) acn cuba, 14-12-2021. Arxivat de l'original el 14 desembre 2021 [Consulta: 14 desembre 2021].
  31. ↑ plenglish, 14-12-2021 [Consulta: 15 desembre 2021].
  32. ↑ plenglish, 27-05-2022 [Consulta: 27 maig 2022].
  33. ↑ plenglish, 27-05-2022 [Consulta: 28 maig 2022].
  34. ↑ plenglish, 13-12-2022 [Consulta: 14 desembre 2022].
  35. ↑ (en castellà) boliviatv, 15-12-2022 [Consulta: 15 desembre 2022].
  36. ↑ «Declaración final de la XXIII Cumbre del ALBA-TCP» (en castellà). El Universal, 25-04-2024. [Consulta: 25 abril 2024].
  37. ↑ plenglish, 14-12-2024 [Consulta: 14 desembre 2024].
  38. ↑ plenglish, 15-12-2025 [Consulta: 15 desembre 2025].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aliança_Bolivariana_per_les_Amèriques&oldid=37088477»