Vés al contingut

Alice Walker

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlice Walker
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Alice Malsenior Walker Modifica el valor a Wikidata
9 febrer 1944 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Eatonton (Geòrgia) Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicAfroamericans Modifica el valor a Wikidata
FormacióSarah Lawrence College - Grau en Arts (–1965)
Spelman College (1961–)
Russell Sage College - Philosophiæ doctor Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia i assaig Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, escriptora de literatura infantil, escriptora de contes, guionista, actriu, productora de cinema, educadora, professora d'universitat, poetessa, activista pels drets civils, novel·lista, assagista, activista climàtica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorWellesley College Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeMelvyn R. Leventhal (1967–1976), divorci Modifica el valor a Wikidata
ParellaRobert L. Allen Modifica el valor a Wikidata
FillsRebecca Walker
 () Melvyn R. Leventhal Modifica el valor a Wikidata
ParentsReggie Watts, cosí Modifica el valor a Wikidata
Premis
Veu: Alice Walker (anglès) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webalicewalkersgarden.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0907504 TMDB (persona): 13300 IBDB (repartiment): 398542 Apple Music: 6930652 Musicbrainz: b44abb39-6b22-4267-b1d2-736ceeed1a3e Discogs: 434705 Goodreads (autor): 7380 Modifica el valor a Wikidata

Alice Walker (Eatonton, 9 de febrer de 1944) nom de ploma d'Alice Malsenior Walker és una escriptora estatunidenca que va rebre el Premi Pulitzer a l'obra de ficció el 1983 per la novel·la El color porpra,[1][2] en la qual es va basar la pel·lícula del mateix nom, dirigida per Steven Spielberg.[3] Destaca per la manera com tracta la realitat dels afrodescendents i la lluita feminista.[4]

Biografia

[modifica]

Walker va néixer a Eatonton (Geòrgia, Estats Units), en una família rural cherokee, escocesa i irlandesa.[5][6] Va ser l'octava i última filla de Willie Lee Walker i Minnie Talulah Grant, que eren nets d'esclaus i parcers en una petita comunitat agrícola meridional i vivien en una minúscula cabanya. Segons indica Carmen Alborch en un capítol del seu llibre Lliures, ciutadanes del món, dedicat a aquesta autora, les relacions de Walker amb el seu pare van ser conflictives, especialment quan la jove va mostrar interès pels treballs intel·lectuals.

Sa mare es dedicava al servei domèstic i també era costurera. No suportava els maltractaments i va marxar de casa del seu propi pare, que intentava tractar-la malament. Això sembla indicar que la seva mare va poder ser la figura en la qual es va inspirar per dissenyar Nettie, la germana de la protagonista de la seva principal novel·la.

A més, sa mare –no se sap si de manera conscient o no- va semblar assenyalar-li el seu destí quan, després d'estalviar durant molt de temps, li va regalar tres objectes: una màquina de cosir que li permetria ser independent, una maleta perquè viatgés i tornés, i una màquina d'escriure.

El trauma de la ceguesa

[modifica]

Quan als vuit anys jugava amb els seus germans a indis i vaquers, un d'ells li va disparar amb una escopeta de perdigons i va deixar Walker bòrnia per a tota la vida. Per a l'escriptora aquest va ser un esdeveniment que va marcar la seva vida perquè la seva família va tractar el succés com un accident mentre que ella ho considerava un acte totalment deliberat.

D'altra banda, la cicatriu va deixar en ella un profund sentiment de lletjor, aïllament i solitud, i es va veure discriminada per altres nens i nenes, sentint-se incapaç de mirar als ulls altres persones. Probablement això va influir de diverses formes en la seva literatura, ja que, en la seva opinió, el seu desenvolupament com a escriptora es va iniciar perquè va poder quedar-se fora i observar. És a dir, la ferida li va proporcionar consciència i lucidesa.

Carmen Alborch assenyala, a més, que els personatges de les seves novel·les atenen a multitud d'assumptes (socials, polítics, econòmics o culturals, entre d'altres), però aquestes circumstàncies es mouen amb un impuls intern: la consciència. Per això, la qüestió que es repeteix en l'obra de Walker és com canvien les persones i què les fa canviar.

Vida conjugal i amorosa

[modifica]

Entre 1967 i 1976 va estar casada amb Mel Leventhal, activista i advocat defensor dels drets humans d'origen jueu, i la parella va tenir una filla, Rebecca Walker, que també és activista i escriptora reconeguda (en el 2000 va publicar les seves memòries, Black White and Jewish ('Negra, blanca i jueva', encara no publicada en català), en què descriu la influència negativa de la relació de sos pares sobre la seva infància. Es van casar el 17 de març de 1967 a la ciutat de Nova York. Més tard aquell any, la parella es va traslladar a Jackson, Mississipí, convertint-se en la primera parella interracial casada legalment a Mississipí des que es van introduir lleis de mestissatge a l'estat.[7][8]

Walker i la seva filla estan separades. Rebecca va declarar que la seva mare havia escrit que la seva «relació havia estat incongruent durant molts anys, i que ella ja no estava interessada a ser la meva mare». Walker és vegetariana.[9] Ella i el seu marit es van divorciar el 1976.[10] El músic i comediant Reggie Watts és cosí segon de Walker.[11]

A finals de la dècada del 1970, Walker es va traslladar al nord de Califòrnia. El 1984, ella i també escriptor Robert L. Allen van cofundar Wild Tree Press, una empresa editorial feminista a Anderson Valley, Califòrnia.[12] Walker va afegir legalment Tallulah Kate al seu nom el 1994 per honrar la seva mare, Minnie Tallulah Grant, i l'àvia paterna, Tallulah.[13] L'àvia de Minnie Tallulah Grant, Tallulah, era Cherokee.[5]

Walker va parlar obertament de la seva relació amorosa amb la cantautora Tracy Chapman en una entrevista el desembre de 2006 en The Guardian, en què va explicar per què no van fer pública la seva relació, dient que «la relació era encantadora i amorosa i meravellosa, i jo la vaig gaudir per complet, i estava absolutament enamorada d'ella, però no es tractava d'un assumpte de ningú més, era un assumpte nostre».[14]

Malgrat les afirmacions de Walker, Chapman no ha comentat públicament l'existència d'una relació entre ella i Walker i manté una estricta separació entre la seva vida privada i pública.[15]

L'espiritualitat de Walker ha influït en algunes de les seves novel·les més conegudes, com ara El color porpra.[16] Ha escrit sobre el seu interès per la meditació transcendental.[17] L'exploració de la religió de Walker en bona part dels seus escrits es basa en una tradició literària que inclou escriptors com Zora Neale Hurston.[18]

Walker mai ha negat que hi ha algunes dimensions autobiogràfiques a les seves històries. Quan Advancing Luna—and Ida B. Wells es va publicar per primera vegada a la revista Ms., Walker va incloure una exempció de responsabilitat que Luna i Freddie Pye són personatges compostos i els seus noms estan inventats. Aquest és un relat de ficció suggerit per una sèrie d'esdeveniments real.[19] L'entrevista de 1973 de John O' Brien amb Walker ofereix més detalls.[20]

Ensenyament i Moviment pels Drets Feministes

[modifica]

A part del seu activisme pels drets civils, Walker sovint educava altres sobre el moviment feminista negre a través dels seus ensenyaments a diverses institucions d'educació superior diferents. A la tardor de 1972, Walker va ensenyar un curs sobre escriptores de dones negres a la Universitat de Massachusetts de Boston. així com el Wellesley College el 1973. A més, aquell mateix any, també va publicar la seva col·lecció principal de contes In Love and Trouble: Stories of Black Women, així com Petunies revolucionàries i altres poemes que van servir com a segon volum de la seva poesia.[21] A més, també va impartir una classe d'estudis sobre dones americanes a la Universitat de Brandeis a Waltham. A part de les escoles de Massachusetts a les quals va impartir classes, va donar diverses conferències sobre els temes dels estudis de dones afroamericanes a la Universitat Yale i a la Universitat de Califòrnia, Berkeley. En general, Walker va donar diverses conferències a diverses institucions diferents d'Amèrica, cosa que li va permetre difondre les idees del moviment feminista negre.[22]

Obra

[modifica]

Walker ha escrit novel·les, relats, assajos i llibres de poemes. Els seus escrits solen centrar-se en les lluites dels afroamericans, especialment les dones, i el seu testimoniatge contra les societats racistes, sexistes i violentes. També escriu sobre el paper de la dona negra en la cultura i la història.

El color porpra

[modifica]

El 1982, Walker publicaria el que seria el seu treball més conegut, la novel·la epistolar El color porpra. Es tracta de la història d'una jove dona negra en lluita no sols contra el racisme de la cultura blanca, sinó també contra les actituds fomentades des del patriarcat negre. Aquest llibre va obtenir un absolut èxit comercial. Va acabar convertint-se en un best-seller que el 1985 veuria una adaptació cinematogràfica dirigida per Steven Spielberg, en la qual ella mateixa es va encarregar d'adaptar el guió, i la seva seqüela com a musical de Broadway el 2005.

A més del Premi Pulitzer el 1983, també va guanyar l'American Book Award per aquest llibre.

D'altra banda, el llibre ha rebut nombroses crítiques centrades en la imatge que el llibre dona dels homes afroamericans. Quan va ser publicat, hi hagué crítiques sobre els perfils dels personatges masculins, ja que se'ls descrivia com a abusadors (en el cas d'Alber/Mr) o bufons (com el seu fillastre Harpo). Les crítiques es van intensificar quan la pel·lícula va veure la llum, ja que la seva trama talla una significativa part del llibre en la qual s'explica una reconciliació entre Albert i Celie, la protagonista.

Activisme

[modifica]

Walker és una figura molt respectada en la comunitat política liberal pel seu suport a les visions impopulars i no convencionals com a principi personal. Es reconeix obertament bisexual i recolza els drets de les persones quant a la diversitat sexual i ètnica.

La seva principal influència va ser l'activista Howard Zinn, un dels professors del Spelman Collage on ella va estudiar. Alice va passar diversos anys de la dècada dels 60 treballant com a activista pels drets civils. S'ha implicat en causes com l'ambiental, la feminista, la dels drets dels animals, contra el bloqueig a Cuba i contra la mutilació genital femenina.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «National Book Awards 1983» (en anglès americà). National Book Foundation. Arxivat de l'original el 2019-03-25. [Consulta: 5 març 2025].
  2. ↑ «The 1983 Pulitzer Prize Winner in Fiction» (en anglès). The Pulitzer Prizes. Arxivat de l'original el 25 de març 2019. [Consulta: 25 març 2019].
  3. ↑ «Alice Walker | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 gener 2024].
  4. ↑ Hechavarría Urquiaga, Yeni; Garriga Cruz, Yadelys «Black women through Alice Walker’s poetry (A characterization of the valuating subjects of her poems)». ELUA. Estudios de Lingüística. Universitat d'Alacant, 2015. Arxivat de l'original el 2024-06-16. DOI: 10.14198/ELUA2015.29.08. ISSN: 0212-7636 [Consulta: 5 març 2025].
  5. ↑ 5,0 5,1 Bates, Gerri. Alice Walker: A Critical Companion. Greenwood Press, 2005. ISBN 9780313069093. OCLC 62321382. 
  6. ↑ Moore, Geneva Cobb. Maternal Metaphors of Power in African American Women's Literature: From Phillis Wheatley to Toni Morrison (en anglès). Univ of South Carolina Press, 2017-03-31. ISBN 978-1-61117-749-7. OCLC 974947406. 
  7. ↑ Driscoll, Margarette «The day feminist icon Alice Walker resigned as my mother». The Sunday Times, 04-05-2008. Arxivat de l'original el 2011-05-16.
  8. ↑ «Inner Light in a Time of Darkness: A Conversation with Author and Poet Alice Walker». Democracy Now!, 17-11-2006. Arxivat de l'original el 2007 [Consulta: 14 juny 2007].
  9. ↑ «Alice Walker» (en anglès). Famous Vegetarians. International Vegetarian Union. Arxivat de l'original el 2015-09-12. [Consulta: 11 juny 2016].
  10. ↑ Krum, Sharon «'Can I survive having a baby? Will I lose myself ... ?'». The Guardian, 26-05-2007. Arxivat de l'original el 2017-03-11 [Consulta: 3 març 2025].
  11. ↑ Teagarden, Rebecca. «Reggie Watts - Stage presence» (en anglès). The Seattle Times, 19-12-2004. Arxivat de l'original el 2007-05-22. [Consulta: 14 juny 2007].
  12. ↑ Joyce, Donald Franklin. «Black Book Publishers in the United States: A Historical Dictionary of the Presses, 1817–1990» (en anglès). The African American Experience. Greenwood Press, 1991. Arxivat de l'original el 3 de desembre de 2013. [Consulta: 5 març 2025].
  13. ↑ The Officers of the Alice Walker Literary Society. «About Alice Walker» (en anglès). Alice Walker Literary Society. Arxivat de l'original el 2015-06-25. [Consulta: 15 juny 2015].
  14. ↑ Wajid, Sara «No retreat». The Guardian, 15-12-2006. Arxivat de l'original el 2019-07-17 [Consulta: 26 maig 2013].
  15. ↑ M., Aurélie. «2002 - Tracy Chapman still introspective?» (en anglès americà). Tracy Chapman Online, 15-10-2002. Arxivat de l'original el 2021-01-16. [Consulta: 25 gener 2021].
  16. ↑ Lackey, Charlie Spencer «Soul Talk: The New Spirituality of African American Women». MultiCultural Review, vol. 11, núm. 1, 2002, pàg. 86.
  17. ↑ Reed, Wendy. Circling Faith: Southern women on spirituality (en anglès). University of Alabama Press, 2012, p. 185. ISBN 9780817317676. 
  18. ↑ Freeman, Alma «Zora Neale Hurston and Alice Walker: A Spiritual Kinship» (en anglès). SAGE: A Scholarly Journal on Black Women [Atlanta], vol. II, núm. 1, spring 1985, pàg. 37–40. ISSN: 0741-8639.
  19. ↑ Petry, Alice Hall «Alice Walker: The Achievement of the Short Fiction». Modern Language Studies, 19, 1, 1989, pàg. 12–27. Arxivat de l'original el 2023-09-20. DOI: 10.2307/3195263. ISSN: 0047-7729. JSTOR: 3195263 [Consulta: 3 març 2025].
  20. ↑ O'Brien, John. Interviews with Black Writers (en anglès). Nova York: Liveright, 1973, p. 196. ISBN 9780871405616. 
  21. ↑ Farell, Susan «Fight vs. Flight: A Re-evaluation of Dee in Alice Walker's 'Everyday Use'» (en anglès). Studies in Short Fiction, 35, 2, 1998, pàg. 179–186.
  22. ↑ Smith, Felipe «Alice Walker's Redemptive Art». African American Review, 26, 3, 1992, pàg. 437–451. DOI: 10.2307/3041916. JSTOR: 3041916.

Bibliografia addicional

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alice Walker
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alice_Walker&oldid=35006115»