Alice Walker

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAlice Walker
Alice Walker.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Alice Malsenior Walker
9 de febrer de 1944 (74 anys)
Eatonton
Ètnia Afroamericà
Alma mater Spelman College (1961–)
Sarah Lawrence College (–1965)
Russell Sage College
Activitat professional
Camp de treball Poesia i assaig
Ocupació Escriptora, poeta, novel·lista, assagista i professora d'universitat
Ocupador Wellesley College
Obra
Obres destacades The Color Purple
The Temple of My Familiar
Meridian
The Third Life of Grange Copeland
Possessing the Secret of Joy
Altres dades
Membre de
Fills Rebecca Walker
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0907504
Modifica dades a Wikidata

Alice Malsenior Walker (nascuda el 9 de febrer de 1944) és una escriptora afroamericana i feminista que va rebre el Premi Pulitzer a l'obra de ficció el 1983 per la novel·la El color porpra, en la qual es va basar la pel·lícula del mateix nom, dirigida per Steven Spielberg.

Els primers anys i la influència de la seva mare[modifica]

Walker va néixer a Eatonton (Geòrgia, Estats Units), i la seva família té sang cherokee, escocesa i irlandesa. Va ser l'octava i última filla de Willie Lee Walker i Minnie Talulah Grant, que eren nets d'esclaus i parcers en una petita comunitat agrícola meridional i vivien en una minúscula cabanya. Segons indica Carmen Alborch en un capítol del seu llibre Lliures, ciutadanes del món, dedicat a aquesta autora, les relacions de Walker amb el seu pare van ser conflictives, especialment quan la jove va mostrar interès pels treballs intel·lectuals.

Sa mare es dedicava al servei domèstic i també era costurera. No suportava els maltractaments i va marxar de casa del seu propi pare, que intentava tractar-la malament. Això sembla indicar que la seva mare va poder ser la figura en la qual es va inspirar per dissenyar Nettie, la germana de la protagonista de la seva principal novel·la.

A més, sa mare –no se sap si de manera conscient o no- va semblar assenyalar-li el seu destí quan, després d'estalviar durant molt de temps, li va regalar tres objectes: una màquina de cosir que li permetria ser independent, una maleta perquè viatgés i tornés, i una màquina d'escriure.

El trauma de la ceguesa[modifica]

Quan als vuit anys jugava amb els seus germans a indis i vaquers, un d'ells li va disparar amb una escopeta de perdigons i va deixar Walker bòrnia per a tota la vida. Per a l'escriptora aquest va ser un esdeveniment que va marcar la seva vida perquè la seva família va tractar el succés com un accident mentre que ella ho considerava un acte totalment deliberat.

D'altra banda, la cicatriu va deixar en ella un profund sentiment de lletjor, aïllament i solitud, i es va veure discriminada per altres nens i nenes, sentint-se incapaç de mirar als ulls altres persones. Probablement això va influir de diverses formes en la seva literatura, ja que, en la seva opinió, el seu desenvolupament com a escriptora es va iniciar perquè va poder quedar-se fora i observar. És a dir, la ferida li va proporcionar consciència i lucidesa.

Carmen Alborch assenyala, a més, que els personatges de les seves novel·les atenen a multitud d'assumptes (socials, polítics, econòmics o culturals, entre d'altres), però aquestes circumstàncies es mouen amb un impuls intern: la consciència. Per això, la qüestió que es repeteix en l'obra de Walker és com canvien les persones i què les fa canviar.

Vida conjugal i amorosa[modifica]

Entre 1967 i 1976 va estar casada amb Mel Leventhal, activista i advocat defensor dels drets humans d'origen jueu, i la parella va tenir una filla, Rebecca Walker, que també és activista i escriptora reconeguda (en el 2000 va publicar les seves memòries, Black White and Jewish (Negra, blanca i jueva, encara no publicada en català), en què descriu la influència negativa de la relació de sos pares sobre la seva infància. Actualment, Walker i la seva filla estan separades. Rebecca va declarar que la seva mare havia escrit que la seva "relació havia estat incongruent durant molts anys, i que ella ja no estava interessada a ser la meva mare." Walker és vegetariana.[1]

El músic i comediant Reggie Watts és cosí segon de Walker.[2]

Walker va parlar obertament de la seva relació amorosa amb la cantautora Tracy Chapman en una entrevista al desembre de 2006 en The Guardian, en què va explicar per què no van fer pública la seva relació, dient que "la relació era encantadora i amorosa i meravellosa, i jo la vaig gaudir per complet, i estava absolutament enamorada d'ella, però no es tractava d'un assumpte de ningú més, era un assumpte nostre."[3]

Obra[modifica]

Walker ha escrit novel·les, relats, assajos i llibres de poemes. Els seus escrits solen centrar-se en les lluites dels afroamericans, especialment les dones, i el seu testimoniatge contra les societats racistes, sexistes i violentes. També escriu sobre el paper de la dona negra en la cultura i la història.

El color porpra[modifica]

El 1982, Walker publicaria el que seria el seu treball més conegut, la novel·la epistolar El color porpra. Es tracta de la història d'una jove dona negra en lluita no sols contra el racisme de la cultura blanca, sinó també contra les actituds fomentades des del patriarcat negre. Aquest llibre va obtenir un absolut èxit comercial. Va acabar convertint-se en un best-seller que el 1985 veuria una adaptació cinematogràfica dirigida per Steven Spielberg, en la qual ella mateixa es va encarregar d'adaptar el guió, i la seva seqüela com a musical de Broadway el 2005.

A més del Premi Pulizter el 1983, també va guanyar l'American Book Award per aquest llibre.

D'altra banda, el llibre ha rebut nombroses crítiques centrades en la imatge que el llibre dona dels homes afroamericans. Quan va ser publicat, hi hagué crítiques sobre els perfils dels personatges masculins, ja que se'ls descrivia com abusadors (en el cas d'Alber/Mr) o bufons (com el seu fillastre Harpo). Les crítiques es van intensificar quan la pel·lícula va veure la llum, ja que la seva trama talla una significativa part del llibre en la qual s'explica una reconciliació entre Albert i Celie, la protagonista.

Activisme[modifica]

Walker és una figura molt respectada en la comunitat política liberal pel seu suport a les visions impopulars i no convencionals com a principi personal. Es reconeix obertament bisexual i recolza els drets de les persones quant a la diversitat sexual i ètnica.

La seva principal influència va ser l'activista Howard Zinn, un dels professors del Spelman Collage on ella va estudiar. Alice va passar diversos anys de la dècada dels 60 treballant com a activista pels drets civils. S'ha implicat en causes com l'ambiental, la feminista, la dels drets dels animals, contra el bloqueig a Cuba i contra la mutilació genital femenina.

Referències[modifica]

  1. Vegetarians famosos - Alice Walker
  2. Teagarden, Rebecca «Reggie Watts - Stage presence». . The Seattle Times, 19-12-2004 [Consulta: 14 juny 2007].
  3. Article en anglès en el periòdic britànic