Alicia Urreta Arroyo
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 octubre 1930 Veracruz (Mèxic) |
| Mort | 20 desembre 1986 (56 anys) Ciutat de Mèxic |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatori Nacional de Música de Mèxic Schola Cantorum de París |
| Activitat | |
| Ocupació | compositora, pianista, professora de música |
| Ocupador | Universitat Nacional Autònoma de Mèxic |
| Instrument | Piano |
   | |
Alicia Urreta Arroyo (12 d'octubre de 1930, Veracruz-20 de desembre de 1986, Mèxic DF) va ser una pianista i compositora mexicana.[1]
Biografia[modifica]
Alicia Urreta va concórrer al Conservatori de la ciutat de Mèxic, on va ser alumna de Rodolfo Halffter (1900-1987) i va estudiar harmonia. Des de 1957, va treballar com a concertista de piano i com a professora a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, on va ensenyar música de cambra i música electrònica. Es va especialitzar en composició de música electrònica i electroacústica en la Schola Cantorum de París.[2] A més de la seva carrera com a compositora, destaca el seu treball en l'àmbit de la música de cambra i també en el de la música d'orquestra, car hi va exercir com a pianista, intèrpret de celesta i instruments de percussió en l'Orquestra Simfònica Nacional (Mèxic).[3]
Va compondre, entre altres obres, una òpera de càmera, cinc ballets, peces per a instruments solistes, una cantata, música incidental, música concreta de Noh i bandes sonores de pel·lícules i de teatre.
Obra[modifica]
- Ralenti para cinta magnética, 1969.
- El romance de Doña Balada – estrenat el 1974, Centro Cultural El Ágora, Villahermosa, Mèxic.[4] Cantó Ángela Peralta, "La Nightingale Mexicana", Paniagua, Morales, y Ortega del Villar.
- Natura mortis o la verdadera historia de Caperucita Roja para recitante, piano y banda magnética, 1971.
- Estudi sobre una guitarra per a banda magnètica.
- Cante, homenaje a Manuel de Falla para actores, cantantes, tres bailarines, percusión y banda magnética, 1976.
- Salmodia II para piano y banda magnética, 1980.
- Selva de pájaros para banda magnética, 1978.
- Dameros II para banda magnética, 1984.
- Dameros III para banda magnética, 1985.
Referències[modifica]
- ↑ «Alicia Urreta: la calidad poética del piano» (HTML) (en castellano). El País. Archivo, 23-10-1980 [Consulta: 28 abril 2013]. «Urreta nos dio a conocer Sonidos, un trabajo de gran belleza, en el que se explotan las posibilidades actuales del piano (incluido el ataque directo de las cuerdas con la mano), pero no como fórmula artificiosa, sino como obediencia a un pensamiento musical de altas calidades poéticas.»
- ↑ «Alicia Urreta Arroyo. Archivo» (en castellano). Secretaría de Educación Pública, 09-10-2009 [Consulta: 28 abril 2013].
- ↑ Notas sin música. Primera reimpresión. México: Fondo de Cultura Económica, 1994, p. 274. ISBN 968-16-3301-6.
- ↑ Sosa, José Octavio, Dos siglos de ópera en México, vol. 2, Secretaría de Educación Pública, 1988, pp. 247.