Aliens

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaAliens
Aliens title.png
Aliens poster.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció James Cameron
Protagonistes
Producció Gale Anne Hurd, David Giler, Walter Hill i Gordon Carroll
Dissenyador de producció Peter Lamont
Guió James Cameron
Música James Horner
Fotografia Adrian Biddle
Muntatge Ray Lovejoy
Productora Brandywine Productions Tradueix i 20th Century Fox
Distribuïdor 20th Century Fox, InterCom Tradueix i Mokép Tradueix
Qualitat
País d'origen Estats Units
Estrena 18 juliol 1986
Durada 137 min
Idioma original anglès
Rodatge Estudis Pinewood
Color en color
Format pantalla ampla
Pressupost $18,500,000
Recaptació $131,060,248[1]
Descripció
Gènere ciència-ficció
Qualificació MPAA R
Tema vida extraterrestre
Lloc de la narració Acheron Tradueix i Hadley's Hope Tradueix

Sèrie Alien Tradueix
Alien

Premis i nominacions
Nominacions
Premis

Lloc web Lloc web
IMDB: tt0090605 Filmaffinity: 682537 Allocine: 2167 Rottentomatoes: m/1000617-aliens Mojo: aliens Allmovie: v1524 TCM: 67029 Metacritic: movie/aliens
Modifica les dades a Wikidata

Aliens és una pel·lícula estatunidenca de ciència-ficció de 1986 dirigida per James Cameron, i interpretada per Sigourney Weaver en el seu paper principal. Es tracta de la seqüela d'Alien (1979).

Argument[modifica]

L'oficial Ripley és l'únic membre de la tripulació del "Nostromo" que ha sobreviscut a l'Alien, un organisme perfecte que és una màquina de matar molt agressiva. Finalment, Ripley és rescatada després de vagar per l'espai durant cinquanta anys, temps durant el qual el planeta d'Alien ha estat colonitzat per humans. Però, de sobte, es perd la comunicació amb la colònia, i s'envia una expedició de marines espacials per a investigar-ne els motius; Ripley va al capdavant d'aquest equip de guerrers, amb la intenció de destruir l'amenaça alien per sempre i rescatar els supervivents. Però allà es trobaran amb milers de esgarifoses criatures, perquè Alien s'ha reproduït, i aquest cop la lluita és per la supervivència de la Humanitat.[2]

Repartiment[modifica]

Les innovacions del film[modifica]

Potser un dels importants èxits de la pel·lícula, a més de mantenir la mateixa atmosfera claustrofòbica i fosca de la seva predecessora, és el fet d'aclarir els misteris plantejats en aquesta primera part sobre el cicle de vida dels aliens. I ho fa d'una forma original i molt versemblant el que li confereix un realisme poques vegades vist. La colònia d'aliens està governada per una Reina, semblant a les reines dels insectes socials. Aquesta reina és molt més gran que els altres individus i pon ous sense parar a través d'un abdomen gegant adherit al seu tòrax del qual es pot desprendre a voluntat si se sent atacada. I aquí és on està el més fantàstic de tot, perquè aquests ous que posa són de seguida recollits i agrupats pels abellots que protegeixen el seu cau.

Aquests ous resulten ser del mateix tipus que els trobats pels tripulants de la nau Nostromo a la primera part de la saga. Els abellots han de sortir de caça amb periodicitat per capturar preses que seran exposades als ous de la reina. Dels ous surt la criatura en forma d'aranya (facehugger) que va atemorir al film precedent. Aquesta aranya és la incubadora. És la que introdueix la larva paràsita en l'aparell digestiu de l'hoste. D'aquesta manera queda tancat el cicle de vida convertint la pel·lícula en peça fonamental per entendre a aquestes criatures que se'ns presenten en El vuitè passatger i que ens deixen amb tantes incògnites.

Aquest cicle de vida no era el que havia imaginat Ridley Scott en la seva primera part. Tota l'estructura de la colònia alien, la reina, l'engendrament dels ous i els abellots va ser creada a la segona part. Els curts i escenes suprimits a la primera part per a mantenir en misteri la criatura (Xenoforme), permeten que a la segona part es pugui inventar tot sobre aquesta, s'explica i resol de forma molt enginyosa gairebé tots els enigmes de la primera pel·lícula, i es minimitzen les incongruències dins del film: aquest nom utilitza el terme grec xenos, estrany (arrel del gas Xenó) més la paraula "formi", que té forma.

Nominacions i premis[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Aliens box office results». Box Office Mojo. [Consulta: 27 febrer 2008].
  2. Aliens a FilmAffinity (anglès)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aliens Modifica l'enllaç a Wikidata