Alier

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alier
Allier
Bandera de l'Alier Escut de l'Alier
(En detall) (En detall)
Localització
Localització de l'Alier a França
Estat
• Regió
• Districtes
• Cantons
• Municipis
França
Alvèrnia
3
35
320
Capital Molins
Superfície 7.340 km²
Població (2011[1])
  • Densitat
342.729 hab.
46,69 hab/km²
Coordenades 46° 24′ N, 3° 12′ E / 46.4,3.2Coord.: 46° 24′ N, 3° 12′ E / 46.4,3.2
Organització
Consell General
• Presidència:

Alier
Jean-Paul Dufregne
Codi INSEE 03
Districtes Montluçon
Moulins
Vichy
Web

Alier (03) (en francès Allier, en occità Alèir, Alièr) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia. Limita al nord amb Cher i Nièvre, a l'est amb Saona i Loira i Loira, al sud amb Puèi Domat i a l'oest amb Cruesa i Cher.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica (població censada)
1801 1831 1841 1851 1856 1861 1866
248.864 298.257 311.361 336.758 352.241 356.432 376.164
1872 1876 1881 1886 1891 1896 1901
390.812 405.783 416.759 424.582 424.382 424.378 422.024
1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946
417.961 406.291 370.950 370.562 373.924 368.778 373.481
1954 1962 1968 1975 1982 1990 1999
372.689 380.221 386.533 378.406 369.580 357.710 344.721

Cultura[modifica | modifica el codi]

El departament d'Alier és travessat per la frontera lingüística entre l'occità i la llengua d'oïl.[2] Durant molts anys la població d'Alier no ha parlat el francès estandaritzat, sinó una de les llengües locals:

Interferències :

Història[modifica | modifica el codi]

El departament de l'Alier és un dels vuitanta-tres departaments originals creats durant la Revolució Francesa, el 4 de març de 1790. Va ser creat a partir de l'antic ducat del Borbonès, del qual ha reprès la majoria del territori.

El 1940, el govern del mariscal Pétain s'instal·là a la vila de Vichy, que esdevingué aleshores sotsprefectura.

referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 2013-12-31. [Consulta: 2014-01-03]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»
  2. TOURTOULON Charles de, & BRINGUIER Octavien (1876) Étude sur la limite géographique de la langue d'oc et de la langue d'oïl (avec une carte), Paris: Imprimerie Nationale [rééd. 2004, Masseret-Meuzac: Institut d'Estudis Occitans de Lemosin/Lo Chamin de Sent Jaume]
  3. BRUN-TRIGAUD Guylaine (1990) Le Croissant: le concept et le mot. Contribution à l'histoire de la dialectologie française au XIXe siècle [thèse], coll. Série dialectologie, Lyon: Centre d'Études Linguistiques Jacques Goudet
  4. Per ex. Nicolas QUINT, Le parler marchois de Saint-Priest-la-Feuille (Creuse)
  5. BONIN Marcel (1981), Le patois de Langy et de la Forterre (région de Varennes-sur-Allier), Cagnes sur Mer: Cahiers Bourbonnais
  6. ESCOFFIER Simone (1958) La rencontre de la langue d'oïl, de la langue d'oc et du francoprovençal entre Loire et Allier: limites phonétiques et morphologiques [thèse], Mâcon: impr. Protat [éd. identique de la même année: coll. Publications de l'Institut de Linguistique Romane de Lyon-vol. 11, Paris: Les Belles Lettres]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alier