Aligot vesper europeu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAligot vesper europeu
Pernis apivorus Modifica el valor a Wikidata
Honeybuzzard.JPG
Il·lustració d'un aligot vesper.
Pernis apivorus i080515 w ad 080519.jpg
Aligot vesper femella fotografiada a Berlín (Alemanya).
Dades
Pes49 g (pes al naixement) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura1,26 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries2 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou32 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22694989 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAccipitriformes
FamíliaAccipitridae
GènerePernis
EspèciePernis apivorus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució
Pernis apivorus distr.png
Àrea d'hivernada (blau) i de nidificació (taronja) de l'aligot vesper.

L'aligot vesper europeu, aligot vesper,[1] pilot[2] (Pernis apivorus) o falcó vesper i falcó de Muntanya a les Illes Balears, és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae).[3][4] Es comú com a ocell nidificant a la Catalunya humida.[5] El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[6]

Morfologia[modifica]

  • Fa uns 55 cm i fa 135-150 cm d'envergadura alar.
  • És marró grisós per sobre i per sota és blanc amb taques fosques.
  • Té la cua llarga amb algunes barres i un bec petit adaptat a la seva peculiar alimentació.
  • Presenten dimorfisme sexual: la femella és lleugerament més gran i fosca que el mascle.

Reproducció[modifica]

Ou

Generalment, aprofita nius d'altres rapinyaires o de còrvids, en arbres caducifolis grans, situats en zones humides. Fa la posta durant el maig-juny. Pon 2 ous que la parella cova durant 30-35 dies i, també, tots dos alimenten els petits fins que volen, als 48 dies.

Alimentació[modifica]

Prefereix, més aviat, les vespes que no pas les abelles. Per això, posseeix unes escates protectores al voltant del bec i dels ulls, i, de fet, les picades d'aquests insectes no semblen afectar-lo gaire. A més dels himenòpters i les seues larves, també cerca altres insectes, erugues, cucs, granotes, rèptils, etc.

Distribució geogràfica[modifica]

És un ocell estival a la major part d'Europa i Àsia Occidental. Hiverna a l'Àfrica tropical.[6]

Costums[modifica]

És molt abundant en migració (a mitjan abril fins a maig i a finals d'agost) i només fa niu en algun indret del nord del Principat de Catalunya.[7]

Observacions[modifica]

Fa servir el camp magnètic terrestre i la memòria visual per ajudar-se en les seues migracions (serralades, rius, etc.). A més, evita les grans masses d'aigua en les seues rutes i, per tant, poden ésser vistos en gran quantitat travessant la Mediterrània en uns pocs indrets, com ara l'Estret de Gibraltar, el Bòsfor, Israel, etc.

Referències[modifica]

  1. «Aligot vesper europeu». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 8 desembre 2022 (català)
  2. Diccionari Normatiu Valencià [Consulta: 8 agost 2014]. 
  3. «Hoatzin, New World vultures, Secretarybird, raptors» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, juliol 2022.
  4. del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 268. ISBN 978-84-16728-37-4. 
  5. Estrada et al., Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. 3ª. Lynx editions, 2018, p. 82. ISBN 978-84-16728-07-7. 
  6. 6,0 6,1 BirdLife International. «European Honey-buzzard. Pernis apivorus» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021. [Consulta: 7 novembre 2022].
  7. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 37. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs[modifica]