Alimara

Foc en una cistella de ferro. Permet fer un foc alt, intens i controlat fàcilment.

S'anomena far, faró, alimara o alimària el foc que s'encenia successivament en llocs alts per a donar algun avís en tota una província, costa, etc. S'encenia al capdamunt de talaies, en llocs elevats o torres de guaita, i venia a ser el mateix o produïa el mateix efecte, encara que amb menys exactitud, que els actuals sistemes de comunicació.

Antigament aquests focs es feien preferentment en els merlets de les torres o castells edificats en paratges alts. Els focs indicaven senyals prèviament acordades. Sovint indicaven alarma o perill.

Els grecs van usar també aquests focs i els van anomenar angaros, és a dir, missatgers públics.

Documents

• Sobre el terme «far» en el sentit d’alimara hi ha un exemple molt antic: l’usatge Princeps namque

«

Princeps namque si quolibet casu obsessus fuerit, uel ipse ídem suos inimicos obsessos tenuerit, uel audierit quemlibet regem uel principem contra se uenire ad debellandum, et terram suam ad succurrendum sibi monuerit, tam per litteras quam per nuncios uel per consuetudines quibus solet amaneri terra, ui delicet per fars, omnes nomines, tam milites quam pedites, qui habeant etatem et posse pugnandi, statim ut hec audierint uel uiderint, quam cicius poterint ei succurrant. Et si quis ei fallerit de iuuamine quod in hoc sibi faceré poterit, perderé debet in perpetuum cuneta que per illum habet; et qui honorem per eum non tenuerit, emendet ei fallimentum et deshonorem quem ei fecerit, cum auere et sacramento manibus propriis iurando, quoniam nema debat fallere ad principem ad tantum opus uel necessitatem // Com princep sia acorregut.- Sil princep per alcun sia assetyat ho sil tenian assetyat sos enamics, ho si oira al cun princep ho alcun Rey venir contra si acombatre, amonestara aquels de la sua terra que li acorreguen per letres ho per missatges o per fars axi com es acustumat en la terra Q Tots los homes caualers e homes de peu, qui agen edat ho poder ] [ de combatre de— mantinent pus asso auran vist e oit com pus tost poran acorreguen a el' E si alcun hom li falta de ajuda que li puscha fer en aquesta cosa deu perdre tot zo que per el aura hahut negun temps (i E cels qui no tendran honor per el esmenenli tot lo faliment lo qual li aura fevt a la auer e ab segrament la qual fasza ab les mans propies Q Cor negun hom no deu falir al princep a gran obs ne a gran cuita.

»

• Pel que fa al terme «alimara», en el sentit de foguera de senyals, hi ha diversos exemples en la Crònica de Jaume I. La mateixa crònica parla de "farons de llanterna". Algun document - Crònica de Ramon Muntaner - indica "faraó".

«	Enuians vna carta per vn coser seu quens feya saber que ço hauia feyt l’alcayt, e que ell no gosava venir a nos que apparellauas, que sil volien combatre qell faria dos alimares e en açò podiem conexer quel combatrien e si nol combatienquen faria vna. E açò era aquell dia que ell volia, e deuia rendre lo castell. E quant haguem sopat pujamnosen en lo terrat delcastell de Cullera. E quant vench quel sol fonch post, açò era en lo temps de Agost, faeren vna alimara e sempre mantinent faerennealtra. E nos entenem per la carta que hauia enuiada quels combatrien. E tantost faem donar ciuada e de mija nuyt aenant començam de passar la barca perque hauiem enuiat...	»
— Capítol XX.

Altres usos

Les alimares també tenien uns altres usos i formes. Es deien alimares a les lluminàries o il·luminacions col·locades per aclarir la nit, normalment en poblacions i amb motius festius. Com també es trobaven les alimares en forma de fogueres enceses amb el motiu de marcar una festivitat o celebrar un esdeveniment o fet.

Les alimares també van ser objecte d'abusos per part dels pirates. Un foc il·lícit en una posició equivocada podia ser utilitzat per dirigir un vaixell contra els bancs o les platges, de manera que la seva càrrega podia ser saquejada després que el vaixell s'havia enfonsat o encallat.