Alimentació humana

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Una de les característiques de l'alimentació humana és la preparació i elaboració, de vegades artística, del menjar; una altra és la producció en massa.

Els éssers humans, igual que la resta dels éssers vius, van necessitar, a més de l'aigua que és vital, una variada i equilibrada alimentació que és fonamental per a la vida. Una dieta correcta ha de contenir quantitats adequades de proteïnes, lípids, glúcids, vitamines i minerals. La base d'una bona nutrició resideix en l'equilibri, la varietat i la moderació de l'alimentació. Però l'alimentació moderna urbana és molt sovint desequilibrada, desestructurada i se sol combinar amb una vida cada vegada més sedentària. Per facilitar un equilibri els organismes sanitaris han proposat les anomenades piràmides d'alimentació saludable.[1]

Ja des de fa 2400 anys, es coneixia la relació entre l'alimentació i la salut: Hipòcrates deia que la nostra alimentació era nostra medicina. És ben sabut, que els factors alimentaris estan associats a malalties com la diabetis mellitus, l'osteoporosi, el sobrepès, l'obesitat, la hipertensió arterial, les malalties cardiovasculars, alguns tipus de càncer i altres més. La ingesta de massa àcids grassos saturats i colesterol pot provocar aterosclerosi. En contrapartida, en el segle XX es va demostrar el vincle que hi ha entre les manques alimentàries i les malalties greus. Aquestes diferents formes de malnutrició segueixen sent, encara ara, problemes de salut pública.

Consum energètic[modifica]

El metabolisme basal consumeix aproximadament (segons l'edat, el sexe, el pes, etc. de cada persona) d'uns 65 a 85 Watts, és a dir, unes 0,062 calories per centímetre quadrat i minut. Una persona adulta, caminant lentament, ja pasa a consumir uns 200 W, i si camina ràpidament aquest consum es duplica.[2]

El consum energètic ideal seria aquell corresponent al consum alimentari menys una petita porció de reserva per a casos excepcionals i imprevistos. Un home adult d'un país desenvolupat consumeix, de mitjana, unes tres mil quilocalories diàries, però aquesta mitjana puja a les 3.900 en climes freds. Al món, s'estableix que el consum mitjà de calories d'un home adult que té una activitat moderada és d'unes 2.400 quilocalories diàries.[2]

Rendiment energètic[modifica]

L'alimentació humana destaca des del punt de vista energètic pel seu baix rendiment global, prop del 0,01%,[2] quan aquesta es basa únicament en carn, metre que aquest és més elevat, al voltant de 0,03%,[2] amb una alimentació omnívora, amb un 27% d'energia provinent de carn i la resta de vegetals.

El motiu és que en cada transformació energètica es perd energia. Així, els vegetals només aconsegueixen de l'ordre d'un 1% de l'energia que els arriba del sol. D'aquesta, els animals i humans només en podran aprofitar de l'ordre d'un 10% a l'alimentació, però si l'humà (o altre animal) menja un altre animal, només hi aprofita el 10% del 10% que l'animal havia aconseguit, és a dir un 1%. És a dir, que, simplificant molt, en un vegetal hom aconsegueix el 10% d'un 1%, això és un 0,1%; mentre que dels animals aconsegueix un 10% d'un 10% d'un 1%, és a dir deu vegades menys, un 0,01%. Les transformacions industrials (precuinats, etc.) disminueixen considerablement els rendiments.[2]

Referències[modifica]

  1. «La piràmide de l’alimentació saludable». Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), 19-01-2015. [Consulta: 6 gener 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Tecnologia energètica I, de Pere Coll, Carme Pretel i Guillem Cortés. Publicacions d'Abast i ETSEIB, Barcelona, 2002. ISBN 84-95355-28-0

Enllaços externs[modifica]