Alipark

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaAlipark
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 20′ 41″ N, 0° 30′ 08″ O / 38.3446°N,0.5023°O / 38.3446; -0.5023
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarcal'Alacantí
MunicipiAlacant Modifica el valor a Wikidata

Alipark és un barri d'Alacant a l'Alacantí (País Valencià). Limita al nord amb el barri de Sant Blai-Sant Domènec, tot i que separat per les vies del tren que impedeixen accedir-hi directament; a l'est amb el barri de l'Eixample-Diputació; al sud amb el barri de Benalua i parcialment amb el Polígon del Baver; i a l'oest amb el barri de Sant Ferran-Princesa Mercé. Segons el cens de 2018, Alipark té una població de 2.998 habitants (1.411 homes i 1.587 dones).

Alipark és una urbanització oberta, encara que és presa com a barri.

Història[modifica]

Alipark es troba en els terrenys al nord de l'avinguda d'Aguilera, via oberta al segle xx amb la urbanització del barri de Benalua. A començaments del segle xx s'hi ubicava una metal·lúrgica de l'empresari alcoià Tomás Aznar.[1] També s'hi trobaven el quarter militar de Sant Ferran, enderrocat l'any 2001 que dona nom al barri veí de Sant Ferran-Princesa Mercé[2] i el segon camp de futbol de l'Hèrcules (Renato Bardín), utilitzat per l'equip des dels 1930 fins a l'any 1962.[3]

A finals dels anys 70 la fàbrica cessaria la seua activitat productiva i començaria a edificar-se el barri, concebut com una ampliació de Francsico Albert a mode d'una de les primeres urbanitzacions interiors de la ciutat. El nom d'aquesta urbanització ha romàs com a identificador del barri, tot i que antigament es considerava una extensió de Sant Blai. Renato Bardín és la denominació de la barriada més nova del barri, a la part més occidental.

Geografia[modifica]

El barri se situa d'esquenes a les vies del ferrocarril, que limiten el seu desenvolupament cap al nord, i fa vora amb l'antic barranc de Sant Blai o de Benalua, actualment canalitzat.

Serveis[modifica]

És un barri principalment residencial, tot i que la part del barri coincident amb l'avinguda d'Aguilera presenta nombrosos comerços. Així mateix, hi ha diversos supermercats i un col·legi d'educació primària, el CEIP José Carlos Aguilera, dedicat també a l'urbanitzador de Benalua. Té diversos aparcaments gratuïts.

Té connexions amb les línies 03, 04, i 07 d'autobús a través de l'avinguda d'Aguilera i se situa pròxim a l'estació de ferrocarril.

Carrers[modifica]

Els carrers del barri estan dedicats a diverses personalitats de la província d'Alacant, especialment del món de l'ensenyament i l'Hèrcules:

  • Metge Pedro Herrero: pediatre alacantí.
  • Escultors Germans Blanco: Rafael i Fulgencio Blanco, escultors de figures religioses.[4]
  • Pasqual Orozco: escriptor i historiògraf alacantí.[5]
  • Francesc Escolano: mestre de les escoles d'Alacant.[6]
  • Joaquim Orozco: professor de Montfort.[5]
  • Maria Nomdedéu: militant anarcosindicalista alacantina preocupada per l'ensenyament de les dones.
  • Octavio de Toledo: catedràtic impulsor de l'estudi de les matemàtiques a Espanya.
  • Rigoberto Ferrer: terratinent dels terrenys del barri.
  • Alcalde Ramón Hernández: últim alcalde de la II República, amb un escàs mandat d'una setmana.

Els següents carrers van ser edificats sobretot damunt o als voltants de l'antic estadi de futbol:

  • Renato Bardín: empresari que va fomentar la construcció del segon estadi de l'Hèrcules.
  • Esportista Ángel Aznar: accionista de l'Hèrcules.
  • Club Natació: antecessor esportiu de l'Hèrcules.[7]
  • Esportista Enrique Carey.
  • Esportista Vicente Pastor: jugador de l'Hèrcules que va donar nom a l'equip.
  • Esportista Pérez Jordà: accionista de l'Hèrcules.

Festes[modifica]

  • Foguera Nou Alipark, comissió de les Fogueres de Sant Joan del barri d'Alipark.

Referències[modifica]

  1. ↑ «¿Sabías que...». Barrio de Benalúa. [Consulta: 24 desembre 2019].
  2. ↑ «El absurdo derribo del cuartel de Benalúa». Alacantí de profit. [Consulta: 24 desembre 2019].
  3. ↑ «ALICANTE VIVO EN ALACANTÍ TV (83): ALIPARK - FRANCISCO ALBERT - PRINCESA MERCEDES (27/11/2016)». Alicante Vivo. [Consulta: 24 desembre 2019].
  4. ↑ «Escultores Hermanos Blanco». [Consulta: 24 desembre 2019].
  5. ↑ 5,0 5,1 Vidal Tur, Gonzalo. Alicante: sus calles antiguas y modernas, 1974, p. 503 [Consulta: 24 desembre 2019]. 
  6. ↑ Vidal Tur, Gonzalo. Alicante: sus calles antiguas y modernas, 1974, p. 323 [Consulta: 24 desembre 2019]. 
  7. ↑ «Historia». Hèrcules Club de Futbol.. Arxivat de l'original el 11 de febrer 2018. [Consulta: 24 desembre 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alipark&oldid=32558947»