All Quiet on the Western Front (pel·lícula de 1930)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaAll Quiet on the Western Front
30A2.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Lewis Milestone
Protagonistes
Producció Carl Laemmle Jr.
Dissenyador de producció Charles D. Hall
Guió Eric Maria Remarque
Arthur Edeson
George Abbott, Maxwell Anderson i Del Andrews, a partir de la novel·la d'Erich Maria Remarque[1]
Música Sam Perry
Fotografia Karl Freund en blanc i negra
Muntatge Edgar Adams
Productora Universal Pictures
Distribuïdor Universal Pictures
Característiques
País d'origen Estats Units
Data d'estrena 1930
Durada 138 min[2]
Idioma original anglès, alemany
Color en blanc i negre
Format 4:3
Pressupost 1,2 milions de dòlars
Descripció
Basat en All Quiet on the Western Front Tradueix
Gènere Drama, Cinema bèl·lic
Tema principal Primera Guerra Mundial
Lloc de la narració Alemanya
Premis i nominacions
Nominat per a
Premis
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa 8.1/10 stars
Identificador Filmaffinity Fitxa 7.7/10 stars
Identificador Rotten Tomatoes Fitxa
Identificador Box Office Mojo de pel·lícula Fitxa
Identificador AllMovie de pel·lícula Fitxa
Identificador Turner Classic Movies de pel·lícula Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

All Quiet on the Western Front és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Lewis Milestone, produïda per Universal Studios estrenada el 1930, i doblada al català. És una adaptació de la novel·la homònima d’Erich Maria Remarque (títol original, Im Westen nichts neues ). La pel·lícula forma part del National Film Registry, un arxiu de pel·lícules conservada a la Biblioteca del Congrés. Fou motiu de nombrosos disturbis organitzats pels Nazis en els cinemes alemanys i finalment prohibida només una setmana després de la seva estrena, l'11 de desembre de 1930, pel «Film-Oberprüfstelle», el comitè de censura cinematogràfica de l'època.

Antecedents antibèl·lics[modifica]

Comptant amb J'accusse (1919), d'Abel Gance, com precedent de qualitat, i realitzada quasi al mateix temps que Westfront 1918, l'altra gran al·legat antimilitarista dels anys trenta, conseqüència de la perplexitat i el desastre moral que suposà la Primera Guerra Mundial i amb la qual es reparteix la dada curiosa de ser soldats alemanys els grans protagonistes, perdedors per partida doble, All Quiet in the Western Front marca un abans i un després en l'apropament del cinema al fenomen de la guerra, i obre el camí a produccions posteriors com Senders de Glòria (1957), i de Stanley Kubrick o les més contemporànies Platoon (1986) i Nascut el 4 de juliol (1989), ambdues dirigides per Oliver Stone, i Capità Conan (1996), de Bertrand Tavernier, el qual denominador comú, independentment de d'ubicació física i temporal del conflicte armat, és una crítica ferotge a l'estament militar en primer lloc i a la catarsi col·lectiva que quasi de manera invariable acompanya a tots els conflictes bèl·lics en el moment del seu inici.

El parany per la joventut[modifica]

En tota època i lloc, conceptes com el deure i la lleialtat envers la pàtria són el banderí d'enganxó al que s'agafen amb força quasi suïcida milions de joves que, igual que Paul Baümer protagonista d'aquest film, travessen un llarg i penós període de conscienciació que culmina en la mort o en el descreu-re i la decepció més absoluta. Tot el que en un principi sembla l'avanç d'una glòria que es pot tocar amb els dits es converteixen en pocs temps en una mentida de tràgiques conseqüència, en una espiral de violència que ha desterrat el romanticisme i els bons sentiments, perquè en realitat es tracta de matar per no ser mort, i encara en última instància alguns aconsegueixen mantenir-se amb vida, l'estrall causat per tanta desesperació es converteix en una insuportable càrrega moral que cap discurs és capaç d'alleugerar.

Argument[modifica]

Cartell de la pel·lícula

Finalitza l'estiu de 1914 i Alemanya, segueix amb les seves aliances amb l'Imperi Austro-hongarès i amb diverses potències menors declara la guerra a França, Anglaterra i els aliats d'aquesta última. Acaba d'iniciar-se la major conflagració bèl·lica que ha conegut la història, però en aquest moment recorre Europa una imparable onada de patriotisme que porta a allistar-se voluntàriament a centenars de milers de joves que amb prou feines ahir abandonaven els estudis secundaris.

Incapaços de sostreure a l'ambient general que ha generat aquest garbuix d'exaltació bèl·lica, quatre nois alemanys es deixen convèncer pel discurs inflamant del seu professor d'institut i corren a integrar-se en un dels molts batallons que s'estan formant en la seva ciutat nadiua. Per a ells, la guerra suposa la promesa de l'heroisme i l'aventura, i la mort, encara que possible, se'ls hi acudia com un destí viril i fins i tot bell en estar directament relacionat amb el servei a aquesta entitat difusa, però omnipresent, que és el concepte de pàtria.

Després d'un esgotador període d'entrenament en el transcurs del qual tenen ocasió de comprovar en primera persona aspectes tan dispars com la camaraderia i l'arbitrarietat amb què els comandaments inferiors i superior maneguen a la tropa, els joves amics arriben per fi al front amb una sensació mescla d'expectació i por. Dintre seu comencen a plantejar-se que tal vegada havien pres una decisió equivocada, però les coses succeeixen tan de pressa i la moral de moment és tan alta que cap d'ells gosa a expressar els seus temors fins que els trets i l'esclat dels primers obusos causen algunes baixes al seu voltant. Això és el punt d'inflexió, el coneixement de la mort cara a cara i desproveïda de qualsevulla mica de glòria, i l'inici de la traumàtica que els portarà a sofrir l'estrès i la desesperació del soldat, a embrutir-se fins al punt de perdre la consciència de si mateixos, en suma, a convertir-se en perfectes peces de recanvi d'un joc macabre que respon a obscurs interessos i en el qual únicament importa matar o morir. És sols qüestió de temps que la guerra vagi cobrant-se el seu tribut, mentre romanen, si per cas accentuats pel rigor de la vida en les trinxeres, la deixadesa dels comandaments, la fam i una insuportable melangia d'aquesta llar que la majoria no tornaran a veure.

El missatge[modifica]

Amb lleugeres diferències, aquest és el missatge que transmet la novel·la homònima d'Eric Maria Remarque en la qual es basa All Quiet on the Western Front. De la mà de Lewis Milestone, director vinculat als cercles més esquerrans de Hollywood (filiació que li portaria no poques complicacions en temps del senador Joseph MacCarthy) la paràbola antimilitarista es converteix en un espectacle dantesc que alterna les seqüències que transcorren en el camp de batalla amb el contrapunt dramàtic dels hospitals de campanya i de la rereguarda, on un solitari Paul Baumer, únic supervivent del grup d'estudiants arengats al principi de la guerra per un vell professor que no renuncia al seu discurs triomfalista, es dirigeix als seus futurs companys d'armes, adolescents de quinze anys o setze anys als quals el massiu rentada de cervell del que han estat objecte els nega la capacitat d'apreciar la veracitat de les seves paraules. No hi ha lloc per a escapar ni espai per a l'esperança, com demostra el final de Paul assassinat, no i cap altra paraula, per un franctirador enemic el mateix dia que es signa l'armistici amb el qual aquells que la començaren posen fi a quatre anys d'acarnissament col·lectiu.

Espectacle i denúncia[modifica]

Amb un ull posat en la necessitat de generar un gran espectacle i l'altra en la denuncia i en la ideologia pacifista del seu origen literari, All Quiet on the Western Front es beneficià de la irrupció del cinema sonor, ocorreguda tan sols un any abans, el que dota al conjunt de la pel·lícula d'uns sobresortits efectes de so que reprodueixen, sempre dintre de les limitacions tècniques del moment, l'angoixa que produeixen en els soldats els distints sorolls del camp de batalla, i d'un moment sociològicament procliu a aquest tipus de missatges. A fi de contes, eren molts els que tornaven a contemplar als Estats Units comuna potència aïllacionista i per tant aliena a les guerres que es desenvolupaven en llocs allunyats del seu territori. Això explica la seva acollida excepcional per part del públic i sobretot per part dels membres de l'Acadèmia, els quals la premiaren amb l'Oscar a la Millor Pel·lícula i al Millor Director ensems que l'anomenaven en les categories de Millor Fotografia i Millor Guió. Curiosament, la seva reposició el 1938 amb una banda sonora millorada no assolí els mateixos resultats. Tal vegada perquè l'eco dels combats de la guerra que començà el 1914 resultava paradoxalment llunyana, o perquè el seu missatge ple de bones intencions venia massa gran a una societat masegada per la crisi econòmica que contemplava un horitzó gens prometedor. En el fons, res havia canviat ni llavors ni ara, pel que seguiran sent necessàries pel·lícules com aquesta per què, almenys de tant en tant, i encara que sigui en forma d'espectacle, recordem l'absurd i la inutilitat de la guerra.

Premis i nominacions[modifica]

Premis
Nominacions

Referències[modifica]

  1. Chambers, John Whiteclay; Culbert, David. World War II, Film, and History (en anglès). Oxford University Press, 1996, p. 27. ISBN 0199728739. 
  2. «The unknown soldier» (en anglès). The Guardian, 03-11-2003. [Consulta: 15 gener 2014].

Bibliografia[modifica]

  • Revista de cinema ACCIÓN, de l'any 2007

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: All Quiet on the Western Front Modifica l'enllaç a Wikidata