All victorial
Allium victorialis  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| NatureServe | segur |
| Dades | |
| Font de | planta comestible |
| Planta | |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asparagales |
| Família | Amaryllidaceae |
| Tribu | Allieae |
| Gènere | Allium |
| Espècie | Allium victorialis L., 1753 Allium victorialis |
.svg){kind=icon}
L'all victorial[1] (Allium victorialis) es una espècie de planta bulbosa del gènere Allium, que pertany a la família de las amaril·lidàcies, de l'ordre de les asparagals.
És una espècie pròpia de les muntanyes d'Europa i el Caucas que arriba fins a l'Himàlaia[2] i també als Països Catalans als Pirineus o al Montseny.
Descripció i hàbitat
[modifica]Si la comparem amb altres congèneres, és una espècie més aviat robusta, que pot arribar fàcilment a uns 60 o 70 cm d'alçada. La majoria d'espècies del gènere tenen fulles més o menys estretes, linears o cilíndriques. En canvi l'all victorial te fulles peciolades i amplament lanceolades, d'aproximadament 5 cm d'ample, semblants a les del muguet.
En canvi, quan floreix, a principis d'estiu, aquesta possible confusió desapareix, ja que l'all victorial, com molts altres representats del gènere, te una inflorescència globular, amb petites flors blanques, grogoses o verdoses. El fruit és una petita càpsula arrodonida negra i brillant. El bulb presenta un embolcall fibrós.
Les flors són petites i tenen 6 tèpals petaloides, 6 estams i un ovari súper format per tres carpels soldats. Les característiques de l'ovari súper van provocar que tradicionalment s'inclogués el gènere Allium dins de la família de les liliàcies.[1] Avui en dia però, s'ha vist que evolutivament està més relacionada amb la família de les amaril·lidàcies.[3]
A la península Ibèrica es refugia al nord, en llocs de clima temperat. Als Pirineus la trobem preferentment a l'estatge subalpí, en indrets amb sòls profunds i comunitats de megafòrbies, però també en boscos humits i relleixos de roca ombrejats.[4]
Taxonomia
[modifica]Allium victorialis fou descrita per Linné i publicada a Species Plantarum 295, l'any 1753.
L'epítet específic "victorialis" fa referència a una pretesa superstició, en alguns països europeus, que li donava valor per a ser usat com un amulet, per a guanyar batalles.[4]
Referències
[modifica]- 1 2 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.IV, pàg.102. ISBN 84-7226-698-2.
- ↑ «Allium victorialis L.» (en anglès). Plants of the World Online. POWO. [Consulta: 6 març 2025].
- ↑ Angiosperm Phylogeny Group (2009), "An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III", Botanical Journal of the Linnean Society 161 (2): 105–121, DOI 10.1111/j.1095-8339.2009.00996.x
- 1 2 Josep Vigo Bonada. L'Alta muntanya catalana. Flora i Vegetació. Centre Excursionista de Catalunya i Institut d'Estudis Catalans, 2008 (2a edició), pàg.129. ISBN 9788492583249.