Alles nur nach Gottes Willen, BWV 72

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de composicióAlles nur nach Gottes Willen, BWV 72
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Lletra Salomon Franck
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 72
Estrena
Data 26 gener 1726
Més informació
Allmusic mc0002356225
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Alles nur nach Gottes Willen, BWV 72 (Tot segons la voluntat de Déu),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al tercer diumenge després de Reis, estrenada a Leipzig, el 27 de gener de 1726.

Origen i context[modifica]

El llibret és de Salomo Franck i forma part de la col·lecció Evangelisches Andachts-Opffer de l'any 1715 fet que fa pensar en una possible primera composició a Weimar; per a cloure l'obra, empra l'última estrofa de l'himne Was mein Gott will, das g’scheh allzeitdel marcgravi Albrecht de Brandenburg. El text fa referència a l'evangeli del dia Mateu (8, 1-13), que narra la curació d'un leprós i la del criat d'un centurió, i ho aprofita per exhortar la submissió del fidel a la voluntat de Déu. Per a aquest diumenge es conserven, a més, la BWV 73, la BWV 111 i la BWV 156.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a soprano, contralt, baix i cor; dos oboès, corda i baix continu. Consta de sis números.

  1. Cor: Alles nur nach Gottes Willen (Tot segons la voluntat de Déu)
  2. Recitatiu (contralt): O selger Christ, der allzeit seinen Willen (Oh, benaurat cristià, qui en tot moment la seva voluntat)
  3. Ària (contralt): Mit allem, was ich hab und bin (Amb tot el que tinc i sóc)
  4. Recitatiu (baix): So glaube nun! (Així doncs, ara creu!)
  5. Ària (soprano): Mein Jesus will es tun (Mon Jesús ho vol fer)
  6. Coral: Was mein Gott will, das g'scheh allzeit (Allò que el meu Déu vol, sempre s'escau)

El número inicial del text de Franck és una ària però Bach l'encarrega al cor amb tota l'orquestra, que toca un gran concertant; la introducció orquestral forneix el material al cor i es fon amb ell. El recitatiu de contralt, s'estructura en tres seccions i la central canta nou vegades l'exclamació Herr, so du willt (Senyor, si tu ho vols); segueix l'ària, també de contralt, que amb els dos violins i el continu desenvolupen una fuga, que sembla l'allegro d'una sonata en trio. Després d’un recitatiu de baix, número 4, que en la part final al·ludeix a les famoses paraules del centurió “Senyor, jo no sóc digne que entris a casa meva”, ve l'ària de soprano amb l'oboè i la corda, que és una altra gran intervenció orquestral que fa arribar finalment la serenitat, en cantar “Mon Jesús ho vol fer, vol endolcir la teva Creu”. El coral a cappella, amb el soprano duplicat pels oboès i els violins i les altres veus per la corda de la seva tessitura, clouen l'obra. Té una durada aproximada d'un quart d'hora llarg.

Discografia seleccionada[modifica]

Referències[modifica]

  1. Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]